Transgén

Un transgén és un gen o un material genètic que ha segut transferit d'un organisme a un atre, ya siga de forma natural, o artificial.

S'usa el terme transgén per a descriure un segment d'ADN que conté una seqüència del gen que s'ha aïllat d'un organisme i s'introduïx en un organisme diferent. Este segment no natiu de ADN pugues, o be mantindre la capacitat de produir ARN o proteïna en l'organisme transgènic o alterar la funció normal del còdic genètic de l'organisme transgènic. En general, el ADN s'incorpora en un organisme de llínea germinal (en teràpia genètica també l'els de llínea somàtica). Per eixemple, en els vertebrats superiors açò es pot conseguir per mig de l'injecció de el ADN foràneu en el núcleu d'un òvul fertilizado. Esta tècnica s'utilisa habitualment per a introduir gens de malalties humanes o atres gens d'interés en ceps de rates de laboratori per a estudiar la funció o la patologia involucrada en eixe gen particular.

La construcció d'un transgén requerix el montage d'un parell de parts principals. El transgén deu contindre un promotor, que és una seqüència reguladora que determinara on i quàn el transgén s'activarà, un exón, una seqüència codificadora de proteïnes (generalment derivat del cADN de la proteïna d'interés), i una seqüència de parada. Estos es combinen típicament en un plásmido bacterià i les seqüències de codificació s'elegixen típicament de transgenes en funcions prèviament coneguts.

Els transgènics o organismes modificats genèticament, ya siguen bactèries, virus o foncs, servixen per a múltiples propòsits. Les plantes transgèniques, insectes, peixos i mamífers ya han segut criats. Les plantes transgèniques com la dacsa i la soja han substituït als ceps selvats en l'agricultura d'alguns països (per eixemple, els Estats Units). L'escape de transgenes s'ha documentat per als cultius transgènics des de 2001 en persistència i invasividad. Els organismes transgènics plantegen qüestions ètiques i causen problemes de bioseguridad.

Història

L'idea de donar forma a un organisme per a adaptar-se a una necessitat específica és una ciència ancestral; la crío selectiva d'animals i plantes es va iniciar abans que l'història la registrara. No obstant, fins a finals de 1900 els agricultors i científics sol podien produir nous ceps d'una planta o organisme sol d'espècies estretament relacionades, ya que el ADN tenia que ser compatible per a que la descendència siga capaç de reproduir una atra generació.

En els anys 1970 i 1980, els científics varen superar este obstàcul per mig de l'invenció de procediments per a combinar el ADN de dos espècies molt diferents valent-se de l'ingenieria genètica. Els organismes produïts per estos procediments es denominarion com transgènics.

En 1978, les rents varen ser els primers organismes en sometre's a la transferència de gens. Les cèlules de rata es varen transformar per primera volta en 1979, seguit d'embrions de rata en 1980. La major part de les primeres transmutació varen ser realisades per la microinyección de ADN directament en les cèlules. Els científics varen ser capaços de desenrollar atres métodos per a portar a terme les transformacions, com l'incorporació de transgenes en els retrovirus que després infecten les cèlules, l'us de l'electroinfusión, que s'aprofita d'una corrent elèctrica per a passar ADN foràneu a través de la paret celular, la biobalística que és el procediment de disparar “bales” de ADN en les cèlules, i també l'ingrés de DNA (delivering DNA) en l'ou que acaba de ser fertilizado.

Els primers animals transgènics solament estaven destinats a l'investigació genètica per a estudiar la funció específica d'un gen, per a 2003 ya s'havien estudiat mils de gens.

Us en plantes

Una varietat de plantes transgèniques han segut dissenyades per a l'agricultura en l'intenció de produir cultius modificats genèticament, com la dacsa, la soja, l'oli de colza, cotó, arròs i molt més. A partir de 2012, estos cultius transgènics es varen plantar en 170 millons d'hectàrees a nivell mundial.

L'arròs dorat

Un eixemple d'una espècie de plantes transgèniques és l'arròs dorat. En 1997, cinc millons de chiquets en el surest asiàtic varen desenrollar xeroftalmia, una condició mèdica causada per la carència de vitamina A. D'estos els chiquets, un quarto de milló es va quedar cego. Per a combatre açò, els científics varen utilisar la biobalística per a insertar el gen fitoeno sintasa del narciso en els arrossos cultivables indígenes d'Àsia. ^[5] L'inserció d'este gen del narciso va aumentar la producció de ß-caroteno. El producte era una espècie d'arròs transgènic ric en vitamina A, cridat arròs dorat. Poc se sap sobre l'impacte d'arròs dorat en la xeroftalmia per les campanyes anti-OGM que han impedit la lliberació comercial de l'arròs dorat en els sistemes agrícoles en necessitat.

Escape de transgenes

L'escape de gens modificats genèticament de plantes a través de l'hibridació en els seus parents selvats va ser discutit i examinat primer en Mèxic i en Europa a mitan de la década de 1990. Hi ha acort en que l'escape de transgenes és inevitable, inclús que està succeint. Fins a 2008 va haver pocs casos documentats.

Dacsa

En l'any 2000 en una mostra de dacsa de la Serra Juárez, Oaxaca, Mèxic contenia un promotor 35S transgènic, mentres que una gran mostra presa per un método diferent de la mateixa regió en 2003 i 2004 no ho va fer. Una mostra d'una atra regió a partir de 2002 tampoc ho va fer, pero mostres preses directament ho tenien en 2004 lo que sugerix la persistència de transgenes o reintroducción. Un estudi de 2009 va trobar proteïnes recombinantes en 3,1% i 1,8% de les mostres, en major freqüència en el surest de Mèxic. Importació de llavors i grans dels Estats Units podrien explicar la freqüència i distribució dels transgenes en el centre-oest de Mèxic, pero no en el surest. Ademés, el 5,0% dels lots de llavors de dacsa en les existències de dacsa mexicans tenia proteïnes recombinantes a pesar de la moratòria als cultius transgènics.

Cotó

En 2011, el cotó transgènic va ser trobat en Mèxic entre cotó selvat, despuix de 15 anys de cultiu de cotó genèticament modificat

Llavor de la colza (Canola)

Organismes transgènics de la oleaginosa canola Brassica napus, es hibridaron en espècies natives japoneses Brassica rapa, açò es va trobar en Japó en 2011 abans, va ser identificat en el 2006 en Quebec, Canadà. Ells varen ser persistents durant un periodo d'estudi de 6 anys, sense la pressió de la selecció pels herbicida, a pesar de l'hibridació en la forma salvage. Est va ser el primer informe de la introgresión -l'incorporació estable dels gens d'un grup de gens en un atre d'un transgén de resistència als herbicida de Brassica napus en el acervo genètic forma selvada.

Agrostis stolonifera

Transgènics de Agrostis stolonifera, dissenyades per a ser tolerants al glifosato com la primera polinizada pel vent i herbácea no alimentària modificada genèticament, varen ser plantades en el 2003 com a part d'un ensaig de camp (en aproximadament 160 ha) en el centre d'Oregó, prop de Madras , Oregó. En 2004, es va trobar que el seu polen que havia aplegat a les poblacions de Agrostis salvages ubicades fins a a 14 quilómetros de distància. La polinisació creuada en Agrostis gigantea es va trobar, inclús, a una distància de 21 quilómetros. La Scotts Company no podria eliminar totes les plantes genèticament modificades per lo que en 2007, el Departament d'Agricultura d'Estats Units va multar a la Scotts Company en $ 500.000 per incompliment de la normativa en 2007.

L'evaluació de riscs

El seguiment a llarc determini i el control d'un transgén en particular, ha demostrat no ser factible. l'Autoritat Europea de Seguritat Alimentària va publicar una guia per a l'evaluació de riscs en 2010.