Arròs dorat
El arròs dorat és una varietat d'arròs (Oryza sativa) produïda a través d'ingenieria genètica, biosintetizando els precursors de beta-caroteno (pro-vitamina A) en les parts comestibles del gra d'arròs.
Els detalls científics de la tecnologia aplicada es varen publicar en Science en 2000.[1] L'arròs dorat es desenrolla com a menjar fortificada en àrees a on hi ha faltante dietaria de vitamina A. La vitamina A és indispensable durant l'embaràs per a previndre la morbilidad, la mortalitat i la ceguera nocturna.[2][3]
En 2005 la nova varietat Golden Rulle 2 s'anuncia que produïx més de 23 voltes més beta-caroteno que l'arròs dorat original.[4] Encara cap d'estes varietats està disponible per a consum humà.
Creació de l'arròs dorat
[editar | editar còdic]_(cropped)_-_Ingo_Potrykus.jpg){kind=link}
L'arròs dorat va ser creat per Ingo Potrykus de l'Institut de Ciències Vegetals del Institut Federal Suís de Tecnologia, junt en Peter Beyer de l'Universitat de Friburgo.
L'arròs dorat va ser dissenyat per a produir beta-carotenos (que és el precursor natural de la vitamina A) en la part comestible de l'arròs, és dir, en el endoespermo. La planta original és capaç de produir beta-carotenos en els seus fulls, a on este precursor està implicat en la funció de la fotosíntesis. Pero no produïx beta-carotenos de forma natural en el endoespermo, ya que en este lloc no requerix l'us de la fotosíntesis. Açò es deu a l'absència de tres enzimes que són el fitoeno sintasa, el fitoeno desaturasa i el licopeno ciclasa. Per a resoldre estos dos problemes, els investigadors varen clonar el gen de la flor del narciso i de la bactèria Erwinia uredovora i ho varen introduir en l'arròs.
Ingo Potrykus i Peter Beyer, els principals creadors de l'arròs dorat, varen renunciar a la palesa per a que l'arròs puga ser utilisat en missions humanitàries.
Controvèrsia
[editar | editar còdic]- Organisacions ecologistes, com Greenpeace, varen criticar l'arròs dorat alegant que la cantitat de Vitamina A és insignificant. La primera versió de l'arròs dorat solament proveïa 1,6 micrograms de beta-carotenos per gram d'arròs, lo que implica que una persona mija deuria menjar entre 1,5 i 2 quilos d'arròs dorat al dia per a obtindre la cantitat recomanada de provitamina A. No obstant açò va ser subsanat en la creació de l'Arròs Dorat 2, que genera 23 voltes més cantitat de beta-carotenos que l'arròs dorat original.[5]
- Aixina i tot, Greenpeace se seguix oponent al cultiu d'arròs dorat afirmant que es tracta d'un cavall de Troya per a obrir la porta per a l'imposició de OMG per part de grans corporacions i l'abús a través de les paleses.[6] Esta afirmació va ser contundentemente rebujada per l'Institut Internacional d'Investigació per a l'Arròs (IRRI), recordant a Greenpeace que l'arròs dorat va ser desenrollat en universitats en fondos públics, i que donada la finalitat humanitària de l'arròs dorat es va decidir lliberar la palesa per a que aplegara en major facilitat als països subdesenrollats.[7]
- Vandana Shiva, una activista índia anti-OGM, va argumentar que utilisar transgènics comporta a una pèrdua de la biodiversitat en els cultius, aixina com l'agreujant de permetre que l'agricultura siga controlada per corporacions. Sobre el tema de l'arròs dorat, Shiva va argumentar que s'estava ocultant el problema principal i és la falta d'una nutrició adequada per part dels pobles que sofrixen deficiència de Vitamina A.[8] Atres grups, de forma similar, han argumentat que una dieta variada que continga vitamina A com la creïlla dolça, verdures i frutes seria suficient per a cobrir l'insuficiència de Vitamina A en els chiquets.[9] Encara que açò és cert, s'ha contraargumentado que una dieta variada està fòra de l'alcanç de moltes persones pobres, especialment en pobles que subsistixen gràcies a l'arròs.
Protestes
[editar | editar còdic]En agost del 2013 va haver un assalt en Filipines a cultius experimentals d'arròs dorat. Mark Lynas, un ex anti-OGM, va informar que este acte de vandalisme va ser portat a terme per un grup d'activistes que es fan cridar KMP (traducció no oficial: Moviment d'Agricultors Filipins). No es va tractar d'un atac per part d'agricultors locals ya que els verdaders agricultors filipins consideren que assaltar cultius implica matar una part de la mare naturalea i comporta contraure molt mala sort.[10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ye et al. 2000.
L'ingenieria genètica per a donar al endosperma d'arròs d'un camí de síntetis de la provitamina A beta-caroteno. Science 287 (5451): 303-305 PMID 10634784
- ↑ doi:10.1002/14651858.cd008666.pub2.Consultat el 17 de juliol de 2016.
- ↑ doi:10.1002/14651858.cd004073.pub3.Consultat el 17 de juliol de 2016.
- ↑ Paine et al. 2005. Improving the nutritional value of Golden Rice through increased pro-vitamin A content. Nature Biotechnology doi:10.1038/nbt1082
- ↑ Paine, Jacqueline A; Shipton, Catherine A; Chaggar, Sunandha; Howells, Rhian M; Kennedy, Mike J; Vernon, Gareth; Wright, Susan I; Hinchliffe, Edward; Adams, Jessica L (2005). "Improving the nutritional value of Golden Rice through increased pro-vitamin A content". Nature Biotechnology 23 (4): 482–7. doi:10.1038/nbt1082. PMID 15793573.
- ↑ Greenpeace. 2005. All that Glitters is not Gold: The False Hope of Golden Rice
- ↑ IRRI. «Llaure private companies involved in the Golden Rice project?» (en anglés). Archivat des d'el original, el 27 de juliol de 2016. Consultat el 17 de juliol de 2016.
- ↑ Shiva, V. The Golden Rice Hoax
- Archivat el 11 de setembre de 2012 archivat en Wayback Machine.
- Archivat el 11 de setembre de 2012 archivat en Wayback Machine.
- ↑ Friends of the Earth. Golden Rice and Vitamin A Deficiency [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ «[2]». Consultat el 17 de juliol de 2016 (en en-US).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Arroz dorado» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.