Transi

Cadaver monument of John FitzAlan, 7th Earl of Arundel (died 1435), Fitzalan Chapel, Arundel Castle, Sussex

Un transi o monument al cadàver (memento mori monument, que en llatí significa "recordatori de la mort") és un tipo de monument eclesiàstic als difunts que presenta una efigie esculpida d'un esquelet o un cos mort demacrado, inclús en descomposició. Va ser especialment característic de l'última Edat Mija i estava dissenyat per a recordar al transeünt la transitorietat i la vanitat de la vida mortal i l'eternitat i la conveniència de la vida posterior cristiana. La persona aixina representada no està necessàriament enterrada o sepultada exactament baixe el monument, ni tan sols en la mateixa iglésia.

Resum

"El homme aux moulons" (man eaten by worms), 16th c. cadaver monument in Boussu, Belgium

La representació d'un cadàver en descomposició en l'art (a diferència d'un esquelet) es denomina transi. No obstant, el terme "monument al cadàver" pot aplicar-se realment a atres varietats de monuments, per eixemple, en esquelets o en el difunt completament envolt en un sudario. En els monuments de "doble pis", en frase d'Erwin Panofsky, un fèretre de pedra esculpida mostra en el nivell superior l'efigie yacente (o gisant) d'una persona viva, a on pot ser de tamany natural i a voltes representada agenollada en oració, i en dramàtic contrast com un cadàver en descomposició en el nivell inferior, a sovint amortajado i a voltes en companyia de cucs i atres animals carnívors. L'iconografia és regionalment distinta: la representació d'estos animals en estos cadàvers és més comú en el continent europeu, i especialment en les regions alemanes. La difusió de l'imagineria de cadàvers en la Danse Macabre baixmigeval pugues haver influït també en l'iconografia dels monuments de cadàvers.

En l'Art funerari cristià, els monuments de cadàvers suponien un canvi dràstic sobre la pràctica habitual de representar als difunts tal i com eren en vida, per eixemple, recostados pero en les mans juntes en oració, o inclús com a figures militars dinàmiques desenfundando les seues espases, com les efigies dels sigles XIII i XIV que es conserven en la Temple Church, Londres.

El terme també pot utilisar-se per a un monument que mostra només el cadàver sense la corresponent representació de la persona viva. l'escultura pretén ser un eixemple didàctic de lo transitòria que és la glòria terrenal, ya que representa lo que totes les persones de qualsevol condició acaben sent. L'estudi de Kathleen Cohen sobre cinc eclesiàstics francesos que varen encarregar monuments transi va determinar que lo comú a tots ells era una mundanidad exitosa que semblava casi exigir una mostra impactant de la mortalitat transitòria. Un eixemple clàssic és la "Transi de René de Chalons" de Ligier Richier, en l'iglésia de Saint Etienne en Bar-li-Duc, França.

Cadaver effigy, lower level of monument to Jean III de Trazegnies and his spouse Isabeau de Werchin (1550) in Trazegnies, Belgium

Estos monuments cadavéricos, en els seus exigents dispositius escultòrics, es feyen només per a persones d'alt ranc, normalment la realea, els bisbes, els abad o la noblea, perque calia ser ric per a manar fer un, i lo suficientment influent per a que se li assignara un espai per a un en una iglésia de capacitat llimitada. Alguns monuments de la realea eren tombes dobles, per al rei i la reina. ¡Els reis francesos Louis XII, Francisco I i Henry II varen ser retratats per partida doble, com a parelles tant com efigies vives com a cadàvers nuets, en els seus monuments dobles de dos pisos<! -doble: rei i reina; doble pis: dos efigies de cada u--> en la Basílica de Saint-Denis prop de París. També existixen atres varietats, com l'imagineria de cadàvers en lloses incisas i bronzes monumentalsés, inclosos els cridats "bronzes del sudario", dels que sobreviuen molts en Anglaterra.

Referències

«El fenomen europeu de les transi tombes».