Transport actiu

Plantilla:Transport de membrana

Est artícul tracta sobre sobre el moviment molecular a través de la membrana celular. Per a transport de persones o mercaderies per mijos no motorisats vore Movilitat activa.

En biologia celular, el transport actiu és el moviment de molècules a través d'una membrana celular des d'una regió de menor concentració a una regió de major concentració, és dir, en contra del gradient de concentració.^[1] Este procés requerix energia celular per a conseguir dit moviment. Existixen dos tipos de transport actiu: el transport actiu primari, que utilisa adenosín trifosfato (ATP), i el transport actiu secundari, que utilisa un gradient electroquímic.^[2]

Alguns eixemples de transport actiu inclouen:

La fagocitosis de bactèries per macrófagos.^[3]
El moviment de ions de calcio fòra de les cèlules del múscul cardíac.^[4]
El transport d'aminoàcits a través del revestiment intestinal en l'intestí humà.^[5]
La secreció de proteïnes com a enzimes, hormones peptídicas i anticossos per diverses cèlules.^[6]
El funcionament dels glòbuls blancs.^[7]

Transport celular actiu (ACT)

A diferència del transport passiu, que utilisa l'energia cinètica i l'entropía natural de les molècules que es mouen a favor d'un gradient, el transport actiu ampra energia celular per a moure substàncies en contra d'un gradient, vencent resistències com la repulsió polar o atres barreres.^[8] El transport actiu sol estar associat a l'acumulació d'altes concentracions de molècules que la cèlula necessita, com ions, glucosa i aminoàcits. Eixemples de transport actiu inclouen l'absorció de glucosa en l'intestí humà i l'absorció de ions minerals per les cèlules absorbents de les raïls de les plantes.^[9]^[10]

Història

En 1848, el fisiólogo alemà Emil du Bois-Reymond va sugerir la possibilitat del transport actiu de substàncies a través de les membranes.^[11]

Rosenberg (1948) va formular el concepte de transport actiu basat en consideracions energètiques,^[12] encara que posteriorment seria redefinit.

En 1997, Jens Christian Skou, un mege danés,^[13] va rebre el Premi Nobel de Química per la seua investigació sobre la bomba de sodi-potassi.^[13]

Una categoria de cotransportadores especialment prominent en l'investigació sobre el tractament de la diabetis^[14] són els cotransportadores de sodi-glucosa. Estos transportadors varen ser descoberts per científics de l'Institut Nacional de Salut de EE. UU.^[15] Estos científics varen observar una discrepància en l'absorció de glucosa en diferents punts del túbul renal d'una rata. Posteriorment es va descobrir el gen de la proteïna transportadora de glucosa intestinal i es va vincular a estos sistemes de cotransporte de sodi-glucosa de membrana. La primera d'estes proteïnes de transport de membrana es va denominar SGLT1, seguida pel descobriment de SGLT2.^[15] Robert K. Crane també va eixercitar un paper destacat en este camp.

Vore també

Referències

↑ Lodish, Harvey; Berk, {{{nom2}}}; Zipursky, {{{nom3}}} (2000). «15 (Transport across Cell Membranes)», Molecular Cell Biology, 4.ª edició, Nova York: W. H. Freeman. ISBN 978-0-7167-3136-8.
↑ Alberts, Bruce; Johnson, {{{nom2}}}; Lewis, {{{nom3}}} (2002). «11 (Carrier Proteins and Active Membrane Transport)», Molecular Biology of the Cell, 4.ª edició, Nova York: Garland Science. ISBN 978-0-8153-3218-3.
↑ Cooper, Geoffrey M. (2009). «14 (Endocytosis)», The Cell: A Molecular Approach, 5.ª edició, ASM Press. ISBN 978-0-87893-300-6.
↑ Bers, Donald M. (2001). «4 (Calcium Transport)», Excitation-Contraction Coupling and Cardiac Contractile Force, 2.ª edició, Kluwer Academic Publishers. ISBN 978-0-7923-7157-1.
↑ Barrett, Kim E. (2014). «4 (Digestion and Absorption)», Gastrointestinal Physiology, 3.ª edició, McGraw-Hill. ISBN 978-0-07-177401-1.
↑ Lodish, Harvey (2000). «17 (Protein Sorting and Secretion)», Molecular Cell Biology.
↑ Abbas (2015). «6 (Leukocyte Migration)», Cellular and Molecular Immunology, 8.ª edició, Elsevier. ISBN 978-0-323-22275-4.
↑ Reece, Jane B.; Urry, {{{nom2}}} (2014). «7 (Membrane Structure and Function)», Campbell Biology, 10.ª edició, Pearson. ISBN 978-0-321-77565-8.
↑ «The importance of homeostasis». BBC Science. BBC. Consultat el 2013-04-23.
↑ Taiz, Lincoln; Zeiger, {{{nom2}}} (2010). «6 (Mineral Nutrition)», Plant Physiology, 5.ª edició, Sinauer Associates. ISBN 978-0-87893-866-7.
↑ Du Bois-Reymond, E. (1848–84). Untersuchungen über thierische Elektricität. Berlin: Reimer. (Vol. 1, Partix 1, 1848; Vol. 1, Partix 2, 1849; Vol. 2, Partix 1, 1860; Vol. 2, Partix 2, 1884).
↑ (1948).Acta Chemica Scandinavica.2
14–33.doi:10.3891/acta.chem.scand.02-0014.
↑ ^13,0 ^13,1 «Jens C. Skou - Biographical». Nobelprize.org. Nobel Mija AB. Consultat el 2026-05-20.
↑ (2015).Diabetis & Vascular Disease Research.12(2)
90–100.doi:10.1177/1479164114559852.
↑ ^15,0 ^15,1 «Story of Discovery: SGLT2 Inhibitors: Harnessing the Kidneys to Help Treat Diabetis». National Institute of Diabetis and Digestive and Kidney Diseases. U.S. Department of Health and Human Services. Consultat el 2026-05-20.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Transporte activo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[Lodish-1] Lodish, Harvey; Berk, {{{nom2}}}; Zipursky, {{{nom3}}} (2000). «15 (Transport across Cell Membranes)», Molecular Cell Biology, 4.ª edició, Nova York: W. H. Freeman. ISBN 978-0-7167-3136-8.

[Alberts-2] Alberts, Bruce; Johnson, {{{nom2}}}; Lewis, {{{nom3}}} (2002). «11 (Carrier Proteins and Active Membrane Transport)», Molecular Biology of the Cell, 4.ª edició, Nova York: Garland Science. ISBN 978-0-8153-3218-3.

[Cooper-3] Cooper, Geoffrey M. (2009). «14 (Endocytosis)», The Cell: A Molecular Approach, 5.ª edició, ASM Press. ISBN 978-0-87893-300-6.

[Bers-4] Bers, Donald M. (2001). «4 (Calcium Transport)», Excitation-Contraction Coupling and Cardiac Contractile Force, 2.ª edició, Kluwer Academic Publishers. ISBN 978-0-7923-7157-1.

[Barrett-5] Barrett, Kim E. (2014). «4 (Digestion and Absorption)», Gastrointestinal Physiology, 3.ª edició, McGraw-Hill. ISBN 978-0-07-177401-1.

[Lodish_Secretion-6] Lodish, Harvey (2000). «17 (Protein Sorting and Secretion)», Molecular Cell Biology.

[Abbas-7] Abbas (2015). «6 (Leukocyte Migration)», Cellular and Molecular Immunology, 8.ª edició, Elsevier. ISBN 978-0-323-22275-4.

[Campbell-8] Reece, Jane B.; Urry, {{{nom2}}} (2014). «7 (Membrane Structure and Function)», Campbell Biology, 10.ª edició, Pearson. ISBN 978-0-321-77565-8.

[Active_Transport_Process-9] «The importance of homeostasis». BBC Science. BBC. Consultat el 2013-04-23.

[Taiz-10] Taiz, Lincoln; Zeiger, {{{nom2}}} (2010). «6 (Mineral Nutrition)», Plant Physiology, 5.ª edició, Sinauer Associates. ISBN 978-0-87893-866-7.

[DuBois-11] Du Bois-Reymond, E. (1848–84). Untersuchungen über thierische Elektricität. Berlin: Reimer. (Vol. 1, Partix 1, 1848; Vol. 1, Partix 2, 1849; Vol. 2, Partix 1, 1860; Vol. 2, Partix 2, 1884).

[Rosenberg-12] (1948).Acta Chemica Scandinavica.2
14–33.doi:10.3891/acta.chem.scand.02-0014.

[Jens_C_2014-13] 13,0 ^13,1 «Jens C. Skou - Biographical». Nobelprize.org. Nobel Mija AB. Consultat el 2026-05-20.

[Inzucchi-14] (2015).Diabetis & Vascular Disease Research.12(2)
90–100.doi:10.1177/1479164114559852.

[niddk.nih.gov-15] 15,0 ^15,1 «Story of Discovery: SGLT2 Inhibitors: Harnessing the Kidneys to Help Treat Diabetis». National Institute of Diabetis and Digestive and Kidney Diseases. U.S. Department of Health and Human Services. Consultat el 2026-05-20.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]