Anar al contingut

Transposició de Wagner-Meerwein

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Una transposició de Wagner-Meerwein és un tipo de transposició estructural carbocatiónica 1,2 o be, en alguns casos 1,3,[1] a on un grup hidrur, llogue o arilo es transpone des d'un carbono donat fins a un atre veí.[2][3] L'aument en l'estabilitat dels productes sembla ser la força impulsora de la reacció, formant-se d'esta manera carbocationes terciarios a partir de secundaris, estructures resonantes que deslocalizan la càrrega, o anells diferents en menor tensió anular.

Esta transposició va ser primer descoberta en terpenos bicíclicos, com en la conversió d'isoborneol a canfeno. La seua història és un eixemple de com a molts científics s'han vist desconcertats front a este tipo de reaccions, d'una forma directament relacionada al descobriment dels carbocationes com a intermediaris.[4] Varis estudis sobre este fenomen han segut publicats.[5][6][7][8][9]

La reacció deu el seu nom al químic rus Yegor Vagner (1849-1903) (transcrito a l'alemà com Georg Wagner) i al químic alemà Hans Meerwein (1879-1965), que la va perfeccionar anys més vesprada.

La transposició de Nametkin, denominada aixina en honor a Serguéi Namiotkin, involucra el desplaçament de grups metilo en alguns terpenos. En alguns casos, la reacció es coneix també com transposició retropinacol.

Archiu:Rearreglo de Wagner-Meerwein.png
Eixemples de transposició de Wagner-Meerwein que conduïxen a productes de major estabilitat.
Archiu:Wagner-Meerwein Camphen mechanism.svg
Conversió isoborneol-canfeno.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Dewick, Paul M. Medicinal natural products. 3a Ed. Wiley & Sons. 2009. p. 15. ISBN 978-0-470-74168-9.
  2. Wagner, G. J. Russ. Phys. Chem. Soc. 1899, 31, 690.
  3. (1914).Justus Liebig's Annalen der Chemie.405
    129–175.doi:10.1002/jlac.19144050202.
  4. Birladeanu, L. J. Chem. Ed. 2000, 77, 858-863.
  5. Popp, F. D.; McEwen, W. E. Chem. Rev. 1958, 58, 375. (Review)
  6. Cargill, R. L. et al. Accts. Chem. Res. 1974, 7, 106-113. (Review)
  7. Olah, G. A. Accts. Chem. Res. 1976, 9, 41. (Review)
  8. Hogeveen, H.; Van Krutchten, E. M. G. A. Top. Curr. Chem. 1979, 80, 89-124. (Review)
  9. Hanson, J. R. Comp. Org. Syn. 1991, 3, 705-719. (Review)