Trasterminancia

La trasterminancia és una varietat menor de la trashumancia caracterisada per moviments estacionals de curt recorregut, per lo general inferiors als 100 km. Estos desplaçaments de ganado es produïxen pròxims a les explotacions ganaderes entre les zones baixes de les valls, en l'hivern, als ports de montanya, en la temporada estival, a on les reses s'alimenten en pasturages de dent i la herba es manté fresca més temps.

Global

Esta trashumancia vertical de distàncies curtes es pràctica en tot lo món, per eixemple en el Hindú Kush, el Caucas, els Alps o les montanyes de Lesotho.

Espanya

Pirineus

En el nordest de la península ibèrica, els més altes valls del Pirineu, a partir del sostre de l'arborat (aproximadament 1 800m), posseïxen grans extensions de praderies, de caràcter alpí, que ascendixen fins a alcançar l'ecosistema format per la pedra i la neu. Eixes praderies, des del Neolític Antic, han segut l'aliment estival de raberes de ganado oví (una sola vall, com per eixemple el de Benasque, el centre i sostre de la Cordillera, posseïa a principis de el XX entorn a 40 000 caps), fins que, des de la segona mitat de el XX, el ganado oví, va ser sent substituït pel vacú. En l'actualitat, eixe ganado, majoritàriament vaques i els seus vedells destinats a la venda para engordixca i sacrifici, just abans de les primeres neus otoñales (des de finals de setembre), terminen el seu periodo de trasterminancia estival i descendixen als pobles del fondo de la vall per a passar allí l'autumne, l'hivern i la part més freda de la primavera, sent alimentat, llavors, en els restants herbáceos, el "rebasto", dels prats de l'entorn dels pobles i en la yerba dels mateixos, segada, henificada i conservada des de l'estiu en les "brodes".

La Pasieguería

Archiu:Cabaña pasiega III.JPG

Cabanyes pasiega de braniza (Portillo de la Sía, Soba (Cantàbria)).

En el noroest de la península ibèrica, en el territori històric pasiego conegut com La Pasieguería -que s'estén per les valls de Luena, Pas, Pisueña, Miera i Asón, en l'orient de Cantàbria i Les Machorras, al nort d'Espinosa dels Monteros, Burgos- este sistema rep el nom de la muda.

Els pasiegos tenien la peculiaritat de que, ademés de moure al ganado entre pastures de diferents altures, es mudaven ells mateixos, ya que el seu sistema d'explotació intensiva del ganado, que en ser làcteu no requerien engordixca sino monyida diària, no permetia la semilibertad dels animals.

Era habitual trobar famílies en tota la seua entrecasa, animals i fills (inclús recent naixcuts) al muscle (en cuévanos) mudant-se fins a 20 voltes a l'any entre cabanyes a diferents altures, encara que normalment es realisava dins de la mateixa vall. Les praderías a més altura rebien el nom de branizas.

Per este motiu, cada ganader pasiego solia tindre un número de cabanyes i parceles de propietat privada que oscilava entre cinc i dèu, totes elles repartides en diferents altures i punts de la seua vall. Moltes voltes es donava el cas de que existien més cabanyes que membres en la família.

Igualment, est és un dels motius de la dispersió del poblament pasiego, ya que cada cabanya se situava dins de la parcela en la que s'alimentava al ganado, i, de concentrar-se les cabanyes massa juntes, les parceles es feyen massa chicotetes per a alimentar al ganado per un temps acceptable.

Este sistema contrasta en el sistema de pastures comunals de l'occident de Cantàbria, en el que el ganado, habitualment de carn, es deixava en semilibertad en les brañas.