Anar al contingut

Traumatisme penetrant

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Categoría:Wikipedia:Traducciones para mejorar

El traumatisme penetrant és un tipo de traumatisme que es produïx quan un objecte perfora la pell i entra en un teixit del cos, provocant una ferida oberta. En contrast, en una contusió o traumatisme no penetrant, pot haver un impacte, pero la pell no necessàriament es trenca. L'objecte penetrant pot permanéixer en els teixits, tornar a eixir de la forma en que va entrar, o passar a través dels teixits i eixir per una atra àrea.[1]

Un traumatisme en el que l'objecte entra en el cos o en una estructura i ho travessa fins a generar una ferida d'eixida, és cridat traumatisme perforante. En les ferides de bala, el traumatisme perforante està associat en una ferida d'entrada i, a sovint, una ferida d'eixida més gran. Per un atre costat, un traumatisme penetrant implica que l'objecte no té lloc d'eixida.[2]En atres paraules, la perforació i la penetració són similars, no obstant, una penetració genera una ferida d'entrada, pero no una ferida d'eixida. Este últim tipo de trauma pot vore's en un apunyalament, o en una ferida de bala en la que es va utilisar una pistola de baixa velocitat.

Un traumatisme pot ser causat per un objecte estrany o pels fragments d'un os trencat. Usualment ocorre en un crim violent o en un combat armat,[3] en lesions provocades per dispars i punyalades.[4]

El traumatisme penetrant pot ser greu, ya que pot danyar els òrguens interns i, d'esta manera, generar un risc de shock i infecció. La gravetat del traumatisme varia depenent de les parts del cos involucrades, les característiques de l'objecte penetrant, i la cantitat d'energia transmesa als teixits.[4] L'evaluació pot implicar rajos X o tomografía computarizadas, i el tractament pot incloure cirugia, per eixemple, per a reparar les estructures danyades o eliminar objectes estranys.

Mecanisme

[editar | editar còdic]
Una ferida de bala.


Quan un proyectil passa a través del teixit, es desaccelera, dissipant i transferint energia cinètica als teixits, açò és lo que causa la lesió.[1] La velocitat del proyectil és un factor més important que el seu massa en la determinació de quant dany es produïx;[1]l'energia cinètica aumenta en el quadrat de la velocitat. Ademés de la lesió causada directament per l'objecte que entra en el cos, els traumatismes penetrants poden estar associats en lesions secundàries, degut per eixemple a una lesió per explosió.[2] Els objectes a alta velocitat usualment són proyectils com les bales de rifles d'alt poder, tals com fusiles d'assalt[5] o fusiles d'francotirador. Bales classificades com a proyectils de velocitat mija inclouen les de les armes curtes, escopetas,[5] i metralletas. Objectes de velocitat baixa tals com gavinets, solen ser impulsats per la mà d'una persona i, per lo general, només danyen l'àrea que està directament en contacte en l'objecte.[5] L'espai deixat en el teixit que es destruïx per l'objecte penetrant, que passa al seu través formant una cavitat, és cridat cavitación permanent.[6] Ademés de causar dany als teixits en els que entren en contacte, els proyectils de mija i alta velocitat provoquen una lesió de cavitación secundària: quan l'objecte entra en el cos, es crea una ona de pressió que obliga als teixits a apartar-se, creant una "cavitat temporal" que pot ser molt major que el propi objecte.[6] La cavitat temporal és el estiramiento radial del teixit al voltant de la trayectòria de la bala, que deixa momentàneament un espai buit causat per les altes pressions que rodegen al proyectil.[5] La cavitación temporal especialment pot ser perjudicial quan afecta als teixits delicats tals com el cervell, com ocorre en traumatisme penetrant de cap.

Les característiques del teixit lesionat també ajuden a determinar la gravetat de la lesió; per eixemple, mentres més dens el teixit, major serà la cantitat d'energia transmesa a la mateixa.[6] La pell, els músculs i els intestins absorbixen energia i, per lo tant, són resistents al desenroll de cavitación temporal, mentres que òrguens com el fege, el bazo, els renyons i el cervell, que tenen una resistència a la tracció relativament baixa, és provable que es partixquen o es trenquen per la cavitación temporal. La trayectòria d'un proyectil pot ser estimada imaginant una llínea des de la ferida d'entrada fins a la ferida d'eixida, pero la trayectòria real pot variar pel rebot o les diferències en la densitat del teixit.[4] En un tall, la decoloración i l'unflament de la pell provocada per un colp, succeïx per la ruptura de gots sanguíneus que produïx l'escape de sanc i decorreguts, i a atres lesions que interrompen la circulació.[7]

Artícul principal → Traumatisme penetrant de cap.


Si ben el traumatisme penetrant de cap representa només un chicotet percentage dels traumatismes encefálicos craneanos, s'associa en una alta taxa bruta de mortalitat i només un terç de les persones en este tipo de traumatisme conseguix sobreviure el temps suficient per a aplegar a l'hospital.[8] Les lesiones per armes de fòc són la principal causa de morts relacionades en el TEC.[8] El traumatisme penetrant de cap pot ocasionar contusions cerebrals i laceraciones, hemorràgies intracraneales, pseudoaneurismas, i fístoles arteriovenosas.[8] El pronòstic de les lesions penetrants en el cap és molt variable.[8]

El traumatisme facial penetrant pot supondre un risc per a la via aérea i la respiració; l'obstrucció de la via aérea pot ocórrer més vesprada per l'unflament o el sagnat.[9] El traumatisme ocular penetrant pot provocar la ruptura del globo ocular o la fuga d'humor vítreo, i representa una séria amenaça per a la vista.[10]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 Head, Face, and Neck Trauma: Comprehensive Management
  2. 2,0 2,1 10.1016/j.ccell.2006.05.007 16962459
  3. Head, Face, and Neck Trauma: Comprehensive Management
  4. 4,0 4,1 4,2 Emergency Care and Transportation of the Sick and Injured
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Daniel Limmer and Michael F. O'Keefe. 2005. Emergency Care 10th ed. Edward T. Dickinson, Ed. Pearson, Prentice Hall. Upper Saddle River, New Jersey. Pages 189-190.
  6. 6,0 6,1 6,2 DiGiacomo JC, Reilley JF (2002). "Mechanisms of Injury/Penetrating trauma". In Peitzman AB, Rhodes M, Schwab W, Yearly DM, Fabian T. The Trauma Manual. Hagerstown, MD: Lippincott Williams & Wilkins.
  7. Disease And Its Causes
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 10.1016/j.ccell.2006.05.006 16962454
  9. Head, Face, and Neck Trauma: Comprehensive Management
  10. Manual of Emergency Medicine


Referències

[editar | editar còdic]