Ferida per arma de fòc
Una ferida per arma de fòc és un tipo de traumatisme causat per agressió en dispar d'un arma de fòc, tals com armes llaugeres, incloent pistolas, revòlvers, escopetes, subfusellés i ametralladoras. En térmens de salut pública, s'estima que ocorren més de 500 000 lesions cada any per l'us d'armes de fòc. l'Organisació Mundial de la Salut va estimar en 2001 que eixes ferides varen representar aproximadament un quarto de les 2,3 millons de morts violentes: 42 % d'elles per suïcidis, 32 % homicidis i 26 % relacionats en guerras i atres conflictes armats.[1]
Ferida d'entrada
[editar | editar còdic]El punt a on una bala fa impacte i penetració contusiva crea, per lo general, una ferida per bala. És possible que la bala es fragmente abans de chocar en el cos o be pot travessar extremitats en la seua trayectòria, causant una bala varis orificis que van a provocar a l'individu una mort instantànea o lesions greus (que també poden provocar la mort).
Orifici d'entrada
[editar | editar còdic]
La forma característica d'una ferida de bala és ovalada o redonejada. Els orificis causats per dispars de curta distància o de contacte solen deixar un orifici de forma estrelada, mentres que els dispars més distants tornen els orificis d'entrada en forma de ojal.[2] El grau d'elasticitat del teixit que contacta la bala condiciona el tamany de l'orifici d'entrada, de tal manera que est pot ser del mateix tamany, menor o major que la bala mateixa.[3]
Orifici d'eixida
[editar | editar còdic]
És originat per un proyectil després de finalisar el seu trayecte en un cos, és irregular i està mal definit. Per la desviació per l'impacte en els òrguens sol ser impredictible la seua localisació.
Trayecte i trayectòria
[editar | editar còdic]El recorregut realisat per la bala dins d'un cos es coneix com a trayecte, mentres que el recorregut de la bala fòra del cos es coneix com a trayectòria. Diverses desviacions poden causar una ferida sense orifici d'eixida, mentres que en molts casos el trayecte comporta a un orifici d'eixida.
Conseqüències
[editar | editar còdic]Les característiques d'una ferida per arma de fòc a l'entrada i a l'eixida, aixina com l'extensió de la lesió depenen d'un gran número de variables, com el tipo d'arma usada, el calibre de la bala, la distància al cos i la seua trayectòria.[4] Les lesions penetrants del tórax per proyectil solen causar fractures de les costellas en fragments gose-vos que terminen incrustats en el parènquima pulmonar.[5] Els dispars a quemarropa tendixen a cursar en una major taxa bruta de mortalitat.
L'estudi de les lesions per arma de fòc forma part d'un dels temes clàssics, constants i fonamentals en tots els tractats de Medicina Llegal a lo llarc de la seua història. Això obedix a quatre qüestions bàsiques:
- Tots els meges deuen conéixer les seues manifestacions per a la seua correcta interpretació des de l'òptica de la Patologia Quirúrgica i de la Patologia Forense.
- La seua producció exigix sempre l'investigació judicial per lo que la participació especialisada des de la Medicina Llegal és imprescindible per a la resolució del cas.
- La seua incidència és creixent a lo llarc del temps i en caràcter universal.
- S'han presentat casos de ferides fatals provocades per armes d'aire.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Organisació Mundial de la Salut (agost de 2001). Small arms and global health (artícul complet disponible en anglés). ISBN 92 4 159027 0. Últim accés 28 de giner de 2008.
- ↑ Juan Antonio Gisbert Calabuig, Enrique Villanueva Cañadas Medicina Llegal i Toxicologia (en espanyol). Publicat per Elsevier Espanya, 2005; capítul 30: Lesions per arma de fòc i explosions. ISBN 84-458-1415-X
- ↑ Peter Rosen, John Marx, Robert S. Hockberger, Ron M. Walls Rosen Medicina d'Urgències (en anglés). Publicat per Elsevier Espanya, 2003; pág 829. ISBN 84-8174-637-1
- ↑ Vinay Kumar, Abul K. Abbas, Nelson Fausto Robbins & Cotran Patologia humana en CD i accés a Student Consult: En CD Accés a Student Consult (en espanyol). Publicat per Elsevier Espanya, 2005; pág 448. ISBN 84-8174-841-2
- ↑ Frank H Netter i col. [http://books.google.es/books?aneu=SA5BRN-zBiUC Colecció Netter d'ilustracions mèdiques. Publicat per Elsevier Espanya, 1987; pág 238. ISBN 84-458-0220-8
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Mahoney, P. F. , Ryan, J., Brooks, A. J., Schwab, C. W. (2004) Ballistic Trauma - A practical guide 2nd ed. Springer:Leonard Cheshire
- Krug E. E., ed. World Report on Violence and Health. Geneva: World Health Organization; 2002.
- Lazzarino Carlos (h), Lazzarino Carlos. Lesions per proyectil d'arma de fòc. Medicina llegal i ciències forenses. Publicat per Tribunals Edicions, Argentina, 2019. ISBN 9789873695162
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Herida por arma de fuego» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.