Tribunal de Contes Europeu
El Tribunal de Contes Europeu (TCE)[1] és una institució judicial de l'Unió Europea encarregada de la fiscalisació, auditoria i control dels contes de les demés institucions europees (administració comunitària).[2] L'institució elabora un informe anual per al Parlament Europeu i el Consell de l'Unió, que el Parlament examina abans d'aprovar la gestió del presupost de la UE per part de la Comissió Europea.[2]
La regulació essencial del Tribunal de Contes Europeu es troba en el Tractat de Funcionament de l'Unió Europea (artículs 285 a 287). Aixina mateix, el propi Tribunal de Contes elabora el seu reglament intern, que regulant els detalls del seu propi funcionament, que ho té que aprovar el Consell de l'Unió Europea.[3]
Es va crear en 1975 pel Tractat de Brusseles i va començar a funcionar en 1977. El Tractat de l'Unió Europea de 1992 ho va elevar al ranc d'institució de ple dret.[3] La seua sèu està en Luxemburc.[4]
Composició
[editar | editar còdic]Membres
[editar | editar còdic]El Tribunal de Contes està integrat per un nacional de cada Estat membre de l'Unió Europea, que pertanyguen o hagen pertanygut en els seus respectius Estats a les institucions de control extern o que estiguen especialment calificades per a esta funció.[3]
Els membres del Tribunal de Contes, el mandat dels quals comprén un periodo renovable de sis anys, són nomenats a proposta dels Estats membre, per la majoria qualificada del Consell de l'Unió, prèvia consulta al Parlament Europeu.[2]
La cessació dels membres podrà produir-se per la renovació periòdica del Tribunal, per decés, per dimissió voluntària o per cessació forçosa impost pel Tribunal de Justícia de l'Unió Europea[5]
Finalment, els membres del Tribunal de Contes gojaran dels mateixos privilegis i immunitats que els juges que componen el Tribunal de Justícia de l'Unió Europea.[6]
President
[editar | editar còdic]Aixina mateix, els membres del Tribunal de Contes elegiran a un d'ells per a que ocupe la Presidència del Tribunal de Contes, que contarà en un mandat renovable de tres anys.[7]
Referent a la cessació, els privilegis i les immunitats del President, haurà d'estar-se a lo dispost per als membres del Tribunal de Contes.
Independència
[editar | editar còdic]Donades les seues funcions de fiscalisació i control, es fa especial recalcament en l'independència dels membres que componen el Tribunal de Contes. Dita independència se sosté, en primer lloc, sobre la inamovilidad dels seus integrants, que només podran ser cessats per causes expressament tipificades; i seguint criteris de llegalitat, mai d'oportunitat política.[5]
Aixina mateix, els membres del Tribunal de Contes hauran de comprometre's a respectar les obligacions derivades del seu càrrec i, en especial, els deures d'honestitat i discreció sobre l'acceptació, una volta terminat el seu mandat, de determinades funcions o beneficis.[8]
L'independència es reflectix clarament en la prohibició de solicitar o acceptar instruccions de qualsevol atra institució o organisme comunitari, aixina com de qualsevol Estat membre.[9]
Finalment, l'independència del Tribunal s'assenta sobre les incompatibilitats dels seus membres, que no podran eixercir cap atra activitat professional, encara quan no siga retribuïda.[8]
Funciones
[editar | editar còdic]Funció fiscalizadora
[editar | editar còdic]El Tribunal de Contes comprova la llegalitat i regularitat dels ingressos i despeses de l'administració pública de l'Unió, velant per la bona gestió financera, terme que aludix al control basat en criteris d'oportunitat política o econòmica.[10]
Aixina mateix, s'encarregarà del control dels contes dels òrguens o organismes creats per les institucions comunitàries, a menos que l'acte constitutiu de tal orgue o organisme excloga expressament la fiscalisació del Tribunal de Contes.[11]
Funció consultiva
[editar | editar còdic]La funció consultiva del Tribunal de Contes supon la possibilitat de que l'institució expresse les seues observacions sobre els contes de l'Unió. Dita funció consultiva pot prendre la forma d'informes anuals, informes especials i dictàmens.
L'informe anual es presentarà despuix del tancament del corresponent eixercici, i no només es remetrà a les institucions, sino que també serà publicat en el Diari Oficial de l'Unió Europea.[12]
Els informes especials s'emetran quan el Tribunal de Contes estime oportú realisar observacions sobre un determinat assunt. Es tracta, puix, d'un informe adoptat per iniciativa pròpia.[13]
Finalment, a iniciativa d'atres institucions comunitàries, el Tribunal de Contes podrà emetre dictàmens que continguen les corresponents apreciacions sobre un assunt concret.[13]
Vore també
[editar | editar còdic]- [[Archiu:{{#switch:Unió Europea|20px|Vore el portal sobre Unió Europea]] Portal:Unió Europea. Contingut relacionat en Unió Europea.
- Marque institucional de l'Unió Europea
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Marque jurídic | TRIBUNAL DE CUENTAS EUROPEO». www.eca.europa.eu. Consultat el 2021-12-20.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Tribunal de Contes Europeu (TCE)». Web oficial de l'Unió Europea. Consultat el 27 de giner de 2020.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «El guardià de la despesa de l'Unió Europea: cóm funciona el Tribunal de Contes Europeu». EUR-Lex. Consultat el 27 de giner de 2020.
- ↑ «ECA» (en és). european-union.europa.eu. Consultat el 2022-01-29.
- ↑ 5,0 5,1 «La gobernanza multinivel de la despesa pública europeu». Tribunal de Contes Europeu. Archivat des d'el original, el 27 de juny de 2022. Consultat el 27 de giner de 2020.
- ↑ Mellado, Pilar (2016). Editorial Centre d'Estudis Ramon Areces SA. (ed.). L'Ordenament de l'Unió Europea, pp. 214. ISBN 8499612261.
- ↑ «Gobernanza». Tribunal de Contes Europeu. Archivat des d'el original, el 27 de juny de 2022. Consultat el 27 de giner de 2020.
- ↑ 8,0 8,1 Art. 285.4 TFUE
- ↑ Art. 286.3 TFUE
- ↑ Art. 287.2 TFUE
- ↑ Art. 287.1 TFUE
- ↑ Art. 287.4.1º TFUE
- ↑ 13,0 13,1 Art. 287.4.2º TFUE
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tribunal de Cuentas Europeo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.