Tribut de les Tres Vaques

Archiu:Bearnotar behia1.jpg

Tribut de les Tres Vaques

El Tribut de les Tres Vaques és una cerimònia que reunix als veïns de les valls de Baretous (Bearne, França) i de Roncal (Navarra, Espanya) en el punt cridat Pedra de Sant Martín situat en el collado d'Ernaz el dia 13 de juliol de cada any, durant la qual els primers entreguen tres vaques als segons.

Està considerat el tractat en vigor més antic d'Europa. Es desconeix de quàn data esta cerimònia, que en tot cas és molt anterior a la sentència de 1375, en la que es basa en l'actualitat la seua realisació. Es considera que va sorgir com un tribut de guerra despuix de l'invasió de cimbros i baretonenses en l'any 125. Per tant, esta sentència certifica la seua existència des de fa 651 anys

, registrant-se la mateixa de forma contínua des de fa 451 anys

. Solament en el XVII es produïxen sérios problemes en la seua continuïtat, i posteriorment es produïxen menuts incidents o retarts en relació en els events bèlics de la zona.

Archiu:Escudo de Roncal.svg

Escut del vall de Roncal. Vàries localitats d'esta vall són les beneficiades de l'entrega del Tribut.

Encara que tradicionalment es denomina tribut, no és tal per no existir vassallage, sino que es tracta d'un acort entre iguals, un contracte sinalagmático. El 24 de giner de 2011 el Govern de Navarra ho va declarar be d'interés cultural immaterial.

Cerimònia

Archiu:Isaba monte2.jpg

La vila de Isaba. El seu alcalde presidix la cerimònia del Tribut de les Tres Vaques.

Els representants de Roncal —en parament tradicional, capell roncalés, capot negre, valona i calzón curt— i els de Baretous —en trage de dumenge i en la banda tricolor francesa creuada al pit— es reunixen entorn al mojón 262, que substituïx a la desapareguda "Pedra de Sant Martín" en 1858, cada cual en el seu territori, en el fronteriç collado de Ernaz a 1721 m d'altura.

L'alcalde d'Isaba, president de l'acte, pregunta per tres voltes als baretoneses si estan disposts, com en anys anteriors, a pagar el Tribut de les Tres Vaques de dos anys, del mateix pelage i cornaje, i sense tacha ni lesió alguna. Els preguntats responen que sí en tres ocasions.

Seguidament un dels alcaldes baretoneses coloca la mà dreta sobre la pedra o mojón i posant la seua damunt un roncalés i aixina es van alternant els demés representants. L'últim en posar la seua és l'alcalde de Isaba, que pronuncia les paraules:

Pax avant, pax avant, pax avant
Pau en avant

al que responen en les mateixes paraules els de la vall veïna. Acte seguit es procedix al reconeiximent de les vaques pel veterinari de Isaba, que una volta declarades sanes i bones, es repartiran dos per a la vila de Isaba i l'atra cada any va rotando pels pobles d'Uztárroz, Urzainqui i Garde successivament. A continuació el regidor de Isaba entrega el corresponent rebut i es procedix al nomenament anual de quatre guardes per a la custòdia de les facerías d'Ernaz i Leja, als que se'ls pren jurament. Despuix demana als que tinguen alguna cosa que alegar que donen un pas al front i ho facen.

L'acta és formalisada pel secretari que certifica i firmen els representants, primer els de Roncal seguits pels de Baretous. També firmen com a testics algunes personalitats assistents. Posteriorment se celebra un menjar de germandat en corder al chilindrón com a plat fort.

En l'actualitat, despuix de la cerimònia en el collado de Ernaz, les vaques tornen al seu territori i es paga el «tribut» en l'equivalent al seu valor monetari del mercat actual. En els últims anys este acte que a penes dura uns minuts, s'ha popularisat, atraent al mateix a mils de persones.

La sentència arbitral de 1375

La sentència «arbitrària» (denominació de l'época) del 16 d'octubre de 1375 és la que seguix vigent en la denominació de carta de pau. En el preàmbul s'informa que es troben reunits en Ansó els procuradors dels consells roncaleses i hòmens bons de Baretous nomenats per les viles, prèvia autorisació del rei de Navarra Carlos II i del vescomte de Bearn Gastón III de Foix del 28 de juliol al 18 d'agost.

Estos es comprometen a bregar les seues diferències en les mans de l'alcalde de Ansó, Sancho García i cinc veïns que haurien de resoldre com a àrbits arbitradores i amigables componedores. També estaven presents molts hòmens bons de les parts interessades i d'atres llocs. Entre estos i també com a part arbitral els de el vall de Sola. Per lo que despuix d'escoltar a testics i examinar documents estaven posats a manera de juges. El lloc de reunió era l'iglésia de Sant Per o Sant Pedro i la seua finalitat s'expressava:

...per be de pau et de concòrdia et per tirar odis, rancores, males voluntats, dannos, travayllos, despeses, interessos, lesions, morts, feridas, colps, baralles, bregues, depredaciones, guerres, desensiones entre les dites partides.

Els àrbits reconeixen el fracàs dels intents de avenencia en els que varen intervindre bisbes, cavallers i comissaris del rei de Navarra i del comte de Foix. La seua primera gestió va ser pujar al port de Arlas, formidable mirador a 2062 metros d'altura, per a fixar les mugas en presència de cinc hòmens de cada vall, declarant-se que la Pedra de Sant Martín era llímit entre Roncal i el terme d'Aramitz. Es varen examinar les fonts i llímits a on es localisaven les divergències i a partir d'ahí es varen delimitar els demés collados i lomas. Seguix la sentència reglamentant l'us de les pastures pels d'Arette, les raberes dels quals de ganado major i menor entrabar el 10 de juliol i per 28 dies per a abrevar en les fonts d'estos llocs. A continuació pasturarien les raberes roncaleses fins al dia de Nadal. Es podia utilisar l'aigua lliurement per a beure o amasar el pa.

Per als transgresores s'establixen greus penes de carneramiento (embargaments) i monetàries de 300 sòus morlanes (moneda de Bearn) para els que injustament convocaren el llinage (cridada a les armes general). Si l'infractor no poguera pagar l'infracció ho faria la vila. Sobre l'entrega de les vaques diu:

Perque trovamos verdaderament per les dites deposiciones siquiere relacions dels dits testimonis et persones fidedignes, que els dits baretoneses sempre varen usar et varen acostumar donar tres vaques de cada dos annos sines macula el cuatreno dia empues de la festa de Setem Fratrum, per cada un anno els de Isaba, Uztarroz-Goyena, Garde et Urçainqui en el seu termine et territori, uns dels testics deziendo per les morts que els dits baratoneses hauian date als de Isaba, Uztarroz-Goyena, Garde et Urçainqui, en el seu termine et territori, et atres testimonis deciendo que si no, per raó que puediesen capcionar aigua et abrebar en les dites fonts... pronunciem et manem per sentència que els dits baratones donen et paguen per cada un anno perpètuament, d'ací alvance les dites tres vaques de cada dos annos sines macula... a la dita pedra de Sant Martín... Et per raó dels grans mals passats que han hagut ent ells, que no ende siguen tinguts de pagar ende cosa alguna entroa el present dia, sino, d'ací alvance, com per nos dit et sentenciat és.

En la sentència també s'ordena el perdó mutu per les morts produïdes en abdós valls, lliberant als beratoneses de l'entrega de les vaques que devien. Els presos que tenien retinguts de la vall contrària, dos en cada u, es posarien a disposició dels àrbits. I imponen els àrbits una treua per «cent et un aynnos», que és lo mateix que perpètua. Ademés es nomenaven per dèu anys als carneadores que eren els que embargaven el ganado trobat fòra de la llei, sent quatre de Isaba i sengles de Arette. No apareix en esta sentència la paraula tribut que s'aplica a tota imposició pública, als imposts per vassallage. Este terme s'utilisarà en posterioritat, encara que no li correspon perque era un contracte sinalagmático, és dir entre dos parts en igualtat, sense vassallage, i en obligacions mútues. En el XIV l'entrega de tres reses no tenia res de denigrante i d'un escàs valor monetari, casi simbòlic, tenint en conte el gran profit que suponia l'us i fruïment de les pastures i l'aigua.

Encara que el debat dels historiadors ha segut llarc, sense posar-se d'acort si el motiu del tribut eren les morts o les fonts, ni tampoc sobre l'inici de l'entrega duent-ho alguns a el IX i uns atres a el XI. Per al catedràtic Víctor Fairén, juriste expert en les facerías del Pirineu, es tracta d'una compensació pel fruïment que fan els baretoneses dels terrenys de Larra i Ernaz durant 28 dies a partir del 10 de juliol. Els roncaleses tenen dret a usar-los des de la primera semana d'agost fins al 25 de decembre, pero en esta época predominen el fret i el mal temps, en lo que el rendiment és menor. Este autor considera antijurídico que la causa del Tribut fora una remuneració per assessinats. No obstant cal fer-se eco de que va poder ser el preu de la pau, millor que el de les pastures.

Esta sentència és la que ha aplegat fins als nostres dies, ratificada pels successius convenis com la «Transacció del 22 d'agost de 1642» i el «Tractat de Llímits de 1856».