Trigona fulviventris
Les abelles de l'espècie Trigona fulviventris pertanyen a la tribu Meliponini o abelles sense aguijón de la família Apidae. En diferents països li les coneix com: "cul de vaca", "mu'ul-kab" (Yucatán, Mèxic), "cul de bou", "alazana" (El Salvador), "cul de gos" o mandinga (Guatemala), "cul de senyora" o "cul de vella", abella jicote (Costa Rica), guariguá o venanda (Colòmbia), pulao (Equador), Bunda de vaca (Brasil).
Distribució
[editar | editar còdic]L'espècie es distribuïx des del surest de Mèxic fins a Brasil i Equador. Des del nivell de la mar fins a mijana altura.
Característiques
[editar | editar còdic]És negra en l'abdomen rojós o café. Mandíbula rojoses, llevat per una taca negra basal i cinc dents negres apicales. Clípeo llaugerament estovat. Pèls del clípeo llarcs i evidents, tan llarcs com el diàmetro del flagelle. Escutelo sobrepassant el metanoto vist dorsalment. Part distal de la tíbia atrassera no molt ampla, en un àngul posterior apical llaugerament curvat. Àrea sedosa de la superfície interna del basitarso posterior gran, cobrint més o menys la mitat de la superfície del basitarso. Abdomen una miqueta més angost que el tórax, de forma trigónal.
Aspectes biològics
[editar | editar còdic]Medix prop de 7 mm de llarc. L'horari de visita a les flors ocorre entre 08:00 i 09:00 h. Esta abella presenta un atre comportament per a obtindre el polen, recolecta els grans que es troben caiguts sobre els pétals de les flors per l'acció d'atres abelles. El polen és almagasenat en els seus corbículas com ho fan atres espècies de la subfamília Apinae.[1] És una espècie tímida i fàcil de manejar.[2]
Els seus nius són subterràneus, ocasionalment li'ls troba en la base d'un tronc i entre les raïls dels arbres o en ple sol. En general els nius no són profunts, l'entrada és ampla i per lo comuna té una espècie de plataforma en la seua base. El tubo intern d'entrada està forrat en propóleo i el seu diàmetro és molt variable. L'estructura del niu pròpiament dit és molt irregular. El betumen o propóleo laminado no està dispost en forma ordenada i concèntrica, són més be capes molt irregulars de 2 a 5 mm de gruixa, deixant espai d'1 a 4 cm. Entre estos espais es troben els vasillos de mel i polen, també distribuïts irregularment. En el centre estan els panales horisontals d'crío disposts generalment en una forma desordenada i formant varis grups independents i irregulars. La mel és comestible, dolça i llaugerament àcida, prou agradable al paladar.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Trigona fulviventris» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.