Trilogia cinematogràfica del Senyor dels Anells

   

La trilogia cinematogràfica de El Senyor dels Anells, basada en la novela homònima de l'escritor britànic J. R. R. Tolkien, comprén tres películes èpiques de fantasia, acció i aventures: El Senyor dels Anells: la Comunitat de l'Anell (2001), El Senyor dels Anells: les dos torres (2002) i El Senyor dels Anells: la tornada del Rei (2003).

Les tres películes varen ser escrites, produïdes i dirigides per Peter Jackson, coescritas per Fran Walsh i Philippa Boyens i distribuïdes per New Line Cinema. Considerat com un dels majors proyectes cinematogràfics alguna volta acomesos, en una recaptació global de més de 2900 millons de dólars, el proyecte complet va durar huit anys, en la filmació simultànea de les tres películes i rodades enterament en la terra natal de Jackson, Nova Zelanda.

Encara en algunes variacions, la trilogia se cenyix en llínees generals a la trama principal de la novela sobre la que es basa. Ambientada en el fictici món de la Terra Mija, seguix les aventures del hobbit Frodo Bolsón i els seus companyers en la seua missió de destruir l'Anell Únic i assegurar aixina l'aniquilació del Senyor Obscur, Sauron. No obstant, eixa comunitat es trenca i Frodo continua l'aventura junt al seu fidel companyer Sam i el traicionero Gollum. Per un atre costat, el mac Gandalf i Aragorn, hereu en l'exili del tro de Gondor, s'unixen i lideren als pobles lliures de la Terra Mija durant vàries batalles contra les forces del mal.

La trilogia va collir un gran èxit de taquilla: les películes varen alcançar, respectivament, els llocs 26.º, 19.º i 6.º entre les més taquilleres de l'història. També varen ser aclamades per la crítica, en obtindre un total de dèsset premis Óscar, dèu premis BAFTA i quatre premis Globo d'Or, aixina com àmplies alabanzas cap al repartiment i les innovacions referent a efectes especials digitals. Cada película de la trilogia va ser reeditada com versió estesa, llançada un any despuix del llançament en DVD de la versió proyectada en les sales de cine.

Antecedents

Archiu:El Señor de los Anillos lectura.jpg

Una pàgina del llibre La Comunitat de l'Anell, junt en una rèplica del Anell Únic.

La primera volta que el neozelandés Peter Jackson va tindre coneiximent del llibre El Senyor dels Anells va ocórrer despuix de vore la película homònima de 1978, dirigida per Ralph Bakshi, la qual «va gojar i va voler saber més al respecte». Temps despuix, quan tenia 17 anys d'edat, va llegir una edició basada en el llibre durant un viage en tren que va durar vint hores des de Wellington fins a Auckland. Curiosament la banda de roc The Beatles havia propost al director Stanley Kubrick filmar una película basada en el llibre, pero a pesar de que United Artists tenia els drets del llibre en eixe moment, Kubrick va rebujar l'oferta creent impossible recrear els escenaris i els personages.

En 1995, durant la producció de The Frighteners, Jackson va considerar dirigir una adaptació de El Senyor dels Anells, en qüestionar-se «per qué ningú semblava fer res sobre això». A partir dels nous guanys en l'apartat dels efectes per computadora despuix de l'èxit de Parc Jurásico (1993), va escomençar a concebre una película de fantasia que anara relativament séria, i que se sentira «real». Junt en la seua esposa, Fran Walsh, va iniciar un proyecte per a adaptar El hobbit i El Senyor dels Anells al cine. El seu agent, Ken Kamins, els va informar de que Saul Zaentz posseïa els drets de les obres des de principis dels anys 1970, aixina que es varen posar en contacte en el president de Miramax Films, Harvey Weinstein, qui es va mostrar molt interessat pel proyecte. El pla inicial consistia en realisar la película de El hobbit i, si tenia èxit, continuar en El Senyor dels Anells, dividida en dos parts, pero les negociacions en Zaentz es varen allargar i ademés solament posseïa els drets de producció de la primera novela, no els de distribució, que estaven en propietat d'United Artists. En abril de 1996, degut a que la qüestió llegal sobre els drets seguia sense resoldre's, Jackson va rebre una oferta per a dirigir la nova versió de la novela El planeta dels simis, de 20th Century Fox, i una atra para King Kong, d'Universal Studios; este últim proyecte li entusiasmava tant com El Senyor dels Anells i va decidir acceptar-ho, provocant aixina l'enfade de Weinstein. El director va propondre un acort entre abdós companyies en la finalitat d'arreglar la situació i es varen repartir els drets de les películes en Estats Units i l'estranger, incorporant Shakespeare in Love al tracte. No obstant, varen sorgir problemes d'itinerari sobre l'elecció de locacions para King Kong, per lo que va optar finalment per enfocar-se en El Senyor dels Anells. Davant açò, Universal va cancelar el proyecte de King Kong i, el 22 de giner de 1997, Weinstein va conseguir per fi els drets de El Senyor dels Anells.

Preproducción

Guion

Víncul en Miramax

Immediatament despuix d'obtindre els drets de la novela, es va donar pas a una etapa de tracto successiu per a arreglar degudament l'acort final dels drets. Mentrestant, Jackson i Walsh varen demanar al director i guionista Costa Botes que escriguera una sinopsis del llibre, a la mateixa volta que ells ho llegien de nou. Aproximadament tres mesos despuix, varen concloure el seu primer esbós. La primera película comprendria les futures trames de La Comunitat de l'Anell, Les dos torres i el començ de La tornada del Rei, finalisant en la mort de Saruman, i en Gandalf i Pippin afanyant-se per a aplegar a Mines Tirith. En este tractament, Gwaihir i Gandalf visiten Edoras una volta que escapen de Saruman, Gollum ataca a Frodo quan la Comunitat encara no s'ha trencat, i els personages de Maggot, Glorfindel, Radagast, Elladan i Elrohir estan presents en el història. Bilbo vares agarrar al Concilie de Elrond, Sam veu a través del espill de Galadriel, Saruman es redime abans de morir i els Nazgûl simplement es redimen en l'Orodruin abans de caure. Varen presentar el seu guion a Harvey i a Bob Weinstein, este últim mostrant-se impressionat en la seua redacció, considerant que no havia llegit el llibre abans. Aixina, varen decidir donar llum verda a la producció de dos cintes en un presupost total de 75 millons d'USD.

A mitan de 1997, Jackson i Walsh varen començar a reescriure el guion en Stephen Sinclair. La companyera de Sinclair, Philippa Boyens, era una gran seguidora de la novela i es va unir a l'equip de redacció una volta que va llegir el seu llibret original. Va prendre un total de 14 mesos aproximadament escriure els guions de les dos películes, els quals tenien 147 i 144 pàgines, respectivament. Sinclair va abandonar el proyecte poc despuix, per atres compromisos cinematogràfics. Entre les modificacions en els nous guions es trobava l'escena a on Sam és atrapat mentres espia a Gandalf i Frodo, per la qual cosa és obligat a anar en este últim, com ocorre en la novela, en lloc de que Sam, Merry i Pippin s'enteren pel seu conte de l'Anell Únic i voluntàriament decidixquen anar. Aixina mateix, Denethor acodia al Concilie acompanyat del seu fill Boromir, Arwen rescatava a Frodo i matava al Senyor dels Nazgûl, mentres que l'escena d'acció a on apareix un trol en una caverna era distinta.

Els problemes es varen presentar quan el productor Marty Katz va ser enviat a Nova Zelanda; despuix de passar quatre mesos ahí, Katz li va dir a Miramax que les cintes tindrien un cost de 150 millons USD, per lo que Miramax no seria capaç de finançar-les i, en 15 millons USD ya gastats en la preproducción, varen decidir produir una sola película en lloc de les dos que es tenien contemplades. El 17 de juny de 1998, Bob Weinstein va presentar el llibret d'una versió cinematogràfica de dos hores de El Senyor dels Anells. Va sugerir eliminar Bree, la batalla de l'Abisme de Helm i a Saruman, fusionar Rohan i Gondor, reduir Rivendel i Moria, incorporar Ents en la seqüència a on Merry i Pippin són seqüestrats per Uruk-hai per a previndre açò últim, i canvis en les relacions entre els personages, destacant Éowyn com a germana de Boromir. Jackson es va opondre a l'idea de «retallar la mitat de les coses bones del guion», a lo que Miramax va declarar que qualsevol guion o treball completat per Weta Workshop era de la seua propietat. Jackson va recórrer llavors els estudis d'Hollywood en busca d'una nova productora durant quatre semanes, mostrant un video de 35 minuts del seu treball, fins a trobar-se en Mark Ordesky, un vell amic que treballava en New Line Cinema i que li va conseguir una reunió en el seu president, Robert Shaye. Shaye va mirar el video i li va preguntar a Jackson per qué proponien dos películes quan la novela havia segut publicada en tres parts; la seua idea era produir una trilogia. A partir de llavors, Jackson, Walsh i Boyens varen començar a escriure tres nous llibrets per a la trilogia.

New Line Cinema i la trilogia

La concepció d'una trilogia cinematogràfica va garantisar als guionistes una major llibertat creativa, encara que Jackson, Walsh i Boyens varen tindre que restructurar la seua guion. Al final, les tres adaptacions no corresponien exactament en els tres volums de la trilogia, i constituïen en canvi una adaptació de tres parts del material original. Jackson va prendre un enfocament més cronològic de l'història en comparació a la de Tolkien: la busca de Frodo va passar a ser el tema central de la trilogia de films, mentres que Aragorn serviria com a eix secundari, i vàries escenes que no contribuïen directament a eixos dos fils argumentals es varen suprimir. En el procés, es va procurar que el guion guardara conclusions satisfactòries, assegurant-se que la revelació de l'història dels personages i els successos no alteraren el ritme de la cinta. Despuix d'incorporar noves seqüències, el trio va expandir elements que Tolkien havia mantingut ambigus en la seua novela, tals com les batalles i les criatures. Encara en ple rodage, els guions varen continuar modificant-se de forma constant, en part per les contribucions de l'elenc, que buscava explorar més a fondo els seus personages. Un dels canvis més notables en el llibret original va ser el personage de Arwen, que originalment es va planejar que actuara com una princesa guerrera. Al final, va retornar a la descripció original de Tolkien, permaneixent inactiva físicament en el història (encara que envia respal moral i militar als protagonistes).

Ans que s'incloguera un pròlec per a explicar el història de l'Anell Únic, La Comunitat de l'Anell obria en una escena en la que Bilbo comença a escriure el seu llibre, Història d'una anada i un regrés, i descriu als hobbits en el capítul inicial, de la mateixa manera que J. R. R. Tolkien fa en El Senyor dels Anells. No obstant, quan es va afegir el pròlec sobre l'Anell al guion, esta escena va ser suprimida i posteriorment afegida en la versió estesa de la película. L'absència de varis personages, com Tom Bombadil i el vell Home-Sauce, es va deure al seu poc o nul aporte a la trama principal de les películes: el viage de Frodo a Mordor per a destruir l'Anell. Aixina mateix el paper que alguns personages menors tenen en la novela va ser concedit a uns atres més rellevants en la trilogia. Tal és el cas de la Companyia Grisa, formada per Elladan, Elrohir, Halbarad i trenta montaraces, els qui en la novela retransmeten a Aragorn un mensage de Elrond durant el acantonamiento de Rohan i en la trilogia és ell mateix qui li'l comunica. Jackson, Walsh i Boyens varen aprofitar ademés la presència del elfo junt a Aragorn per a que li entregara a Narsil, que la seua reforja va ser posposta fins a La tornada del Rei per a donar a l'escena una major importància. En la finalitat d'aumentar la presència de Arwen i aixina mantindre la conexió amorosa entre ella i Aragorn, els guionistes varen decidir que reemplaçara a Glorfindel i la varen incloure en atres escenes, com Lothlórien o la Batalla de l'Abisme de Helm. No obstant, durant el rodage es va filtrar informació en Internet sobre estos canvis i els fanàtics es varen alçar en contra d'ells, lo que va obligar als guionistes a modificar el llibret i a suprimir les aparicions del personage en Lothlórien i Cuernavilla. Llavors varen decidir acodir als apèndixs de El Senyor dels Anells, a on J. R. R. Tolkien va incloure un fragment de l'història d'amor entre Aragorn i Arwen, per a incloure noves escenes de la parella. Per un atre costat, varen crear al personage de Lurtz exclusivament per a La Comunitat de l'Anell per l'absència de vilans mòvils i per a donar major força a l'escena a on Boromir mor, passant a ser ell el seu assessí i no un uruk-hai anònim.

Archiu:Alphonse de Neuville - The defence of Rorke's Drift 1879 - Google Art Project.jpg

La defensa de Rorke's Drift, per Alphonse de Neuville (1880). Recreada en la película Zulú (1964), a on 140 soldats britànics es varen enfrontar a uns 4000 guerrers zulúes, va servir com a inspiració a Peter Jackson per a crear la Batalla de l'Abisme de Helm.

El llibret de la segona película va ser considerat pels guionistes com el més difícil d'elaborar, degut a que seguix tres llínees argumentals diferents. New Line volia un pròlec que recordara lo ocorregut en La Comunitat de l'Anell, pero Jackson, Walsh i Boyens es varen negar per a evitar un excés d'informació i varen decidir incloure la lluita entre Gandalf i el balrog en Moria, que estava pensada des dels guions inicials com una escena molt més extensa i que havia segut rebujada per l'alt presupost que suponien els seus efectes especials. L'inclusió d'Ella-Laraña en Les dos torres va ser descartada des del principi per a evitar la seua coincidència en pantalla en el clímax de l'Abisme de Helm. En això el història de Frodo, Sam i Gollum va perdre força i els guionistes varen alterar la trama per a incloure'ls en l'atac a Osgiliath, també en l'intenció de reforçar la maldat de l'Anell i la tentació que desperta, en este cas al personage de Faramir, que en la novela presta la seua ajuda sense més als hobbits. Per desig de Jackson, la Batalla de l'Abisme de Helm va seguir el mateix patró que la Batalla de Rorke's Drift en la película Zulú (1964), de Cy Endfield.

L'escena inicial de La tornada del Rei era un somi de Aragorn en a on vea les Senderes dels Morts, pero finalment es va substituir per una atra descartada en Les dos torres: un flashback ampliat únicament per Walsh que mostra la troballa de l'Anell per part de Sméagol i la seua posterior deterioració fins a convertir-se en Gollum. L'aparició del Sanejament de la Comarca va ser descartada pronte i la mort de Saruman, que en la novela ocorre durant este passage, va ser traslladada a lo alt de Orthanc. En un principi tenia lloc al final de Les dos torres, pero el guion va ser modificat novament per a no trencar el clímax final de l'Abisme de Helm i l'escena va ser traslladada a l'inici de La tornada del Rei. En un principi, els guionistes varen escriure escenes finals per a tots els membres de la Companyia de l'Anell i inclús varen ser rodades, pero finalment solament varen incloure la de Aragorn i es varen centrar en la deterioració de Frodo a causa del viage.