Tritordeum
El tritordeum, freqüentment hispanizado com tritórdeo, és un cereal obtingut en creuar blat i ordi despuix de realisar un llarc programa de selecció per a conseguir una constitució cromosòmica estable en ser els parentals dos espècies diferents. El seu nom es va formar a partir dels corresponents a les dos espècies parentals (Triticum i Hordeum respectivament). El nom científic genèric que reben tals híbrits és ×Tritordeum Ascherson et Graebner. S'han obtingut numerosos tritórdeos pero solament es cultiva l'obtingut del cruzamiento entre la cebadilla selvada suramericana Hordeum chilense i el blat dur Triticum turgidum. El tritórdeo cultivat es va obtindre en el Departament de Genètica de la Escola Superior d'Ingeniers Agrònoms (ETSIA, hui ETSIAM) de l'Universitat de Còrdova (UCO), Espanya, en l'any 1982.
Fins a llavors els molts intents realisats per a combinar blat i ordi no havien donat frut, ni tan sols el primer cruzamiento de la cebadilla selvada en el blat harinero realisat en el Plant Breeding Institute [1] archivat en Wayback Machine. (Cambridge, Anglaterra) va tindre us directe com a cultiu.[1] Fins a 1977, en el Departament de Genètica de la ETSIA i partint d'híbrits chilense × blat dur, no es va conseguir trencar la barrera de la esterilidad. En els anys 1980, la cebadilla va ser recolectada en Sudamérica en cinc expedicions. El programa de millora de tritórdeo va arrancar en aproximadament 250 tritórdeos primaris, resultat de la combinació de més de 80 llínees de blat dur i més de 100 llínees de Hordeum chilense. Part d'este equip es va integrar en 1992 en el Institut d'Agricultura Sostenible (IAS) del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) de Còrdova despuix de la seua fundació i allí es va seguir en el programa. Despuix de més de 30 anys de millora, consistent en una intensa llabor tant de citogenética[2] com de camp, va nàixer el primer cereal de nova creació apte per al consum humà: el tritórdeo; el seu nom se li va donar en sengles publicacions si ben latinizándolo en Tritordeum.[3][4] El seu nom botànic és ×Tritordeum martinii Licitades.[5]
Les varietats cultivades actualment, llicenciades pel Consell Superior d'Investigacions Científiques, són el producte del mencionat pla de millora genètica, en el desenroll de la qual s'ha utilisat, ademés, el blat harinero (Triticum aestivum), be directament, be per mig de cruzamientos en llínees de tritórdeo del programa de Millora.[6][7]
El tritórdeo cultivat té el mateix número de cromosomes que el blat harinero (42, aixina mateix distribuïts en tres genomios homeòlecs); morfològica i funcionalmente és similar al blat i presenta elevat contingut en pigments carotenoides que li donen al pa un atractiu color dorat. Fisiológicamente presenta característiques de l'ordi, com a tolerància a la sequia i a les altes temperatures.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Cereal Research Communications.5(4)
- 365–368.Consultat el 27 de giner de 2018.
- ↑ Euphytica.31(1)
- 261–267.ISSN 0014-2336.doi:10.1007/BF00028329.Consultat el 27 de giner de 2018.
- ↑ Martin, A., Cubero, J.I. (1981). The use of Hordeum chilense in cereal breeding. Cereal Research Communications 9: 317-323.
- ↑ Crop Science.26(6)
- 1186–1190.ISSN 0011-183X.doi:10.2135/cropsci1986.0011183X002600060023x.Consultat el 27 de giner de 2018.
- ↑ Licitades Salvá AJ. × Tritordeum martinii A. Licitades (Poaceae) nothosp. nov. × Tritordeum martinii A. Licitades (Poaceae) nothosp. nov. 2017. 2017;41:4.
- ↑ Journal of Cereal Science.30(2)
- 85–95.ISSN 0733-5210.doi:10.1006/jcrs.1998.0235.Consultat el 27 de giner de 2018.
- ↑ Euphytica.195(3)
- 315–329.ISSN 0014-2336.doi:10.1007/s10681-013-1009-9.Consultat el 27 de giner de 2018.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tritordeum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.