Anar al contingut

Triticum aestivum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Tarweaar.jpg
blat harinero (Triticum aestivum)


El blat harinero, blat del pa o blat bla (Triticum aestivum o T. vulgare, a on aestivum significa estiuenc), un cereal del gènero Triticum, és l'espècie de blat més extensament cultivada en el món (90-95 % del total de la producció). És una planta alohexaploide, per la seua conformació de 42 cromosomas repartits en 6 jocs des de tres diferents espècies (Triticum spelta, Aegilops cylindrica, de 7 cromosomes cada u).[1][2] La planta posseïx tres genomas idèntics, els quals posseïxen informació genètica repetida, lo que li conferix a l'espècie en sí gran adaptabilitat als diferents ambients.[3][4][5][6][7] Prop del 95 % del blat produït mundialment és d'esta espècie;[1]


Esta espècie és més cultivada en les latitutés altes d'abdós hemisferis. És àmpliament amprada per a obtindre farina destinada a l'elaboració de pa.

Mejoramiento vegetal

[editar | editar còdic]

Les varietats modernes de blat tenen culmos curts, resultat de genés nanos RHt,[8] que reduïxen la seua sensibilitat al àcit giberélico, l'hormona que allarga les cèlules vegetals. Eixos gens RHt es varen introduir a les varietats llargues de blat en els anys 60 per l'equip de Norman Borlaug des de cultivarés de Norin 10 que creixien en Japó. Tals brots curts varen ser molt importants per la seua resistència al bolque o encamado, per l'aplicació d'alts nivells de fertilisants químics, que en les varietats antigues "altes", resultaven en el colapse dels tallos. Ademés d'esta característica, normalment s'utilisen tècniques de marcadors moleculars per a intogresar gens que poden ser d'interés agronómico per a estos cultius. Estos marcadors moleculars s'analisen per ingenieria genètica, prenent com base seqüències altament repetides, flanquejades per seqüències de DNA conservades. Una volta identificades destas seqüències, es realisa la possible conexió en el gen d'interés, per mig d'anàlisis genètics i utilisant ferramentes estadístiques. El conjunt de tècniques destinades al mejoramiento es denominen MAS (Marker assisted selection), i bàsicament representen una ferramenta de mejoramiento per creua tal com ho realisaven els antics mejoradores, pero assistit per ferramentes de biologia molecular, que permeten "aforrar" anys de desenroll i creues.

rajoleta cañivano de Berja, rajoleta d'Almeria, rajoleta more del riu Almanzora, rajoleta pintat de Mallorca barbeta, blanquillo arisnegro de Titaguas, blanquillo barqueño d'Alcalà la Real, blanquillo de coure, blanquillo jeja-blanca de Segorbe, blanquillo ordenat extremeny, blanquillo rodonell de Vic, blanquizco de Catalunya

  • cabezorro, campiño, candeal, candeal blanc, candeal chamorro, candeal de raspall pintat, candeal desraspado, candeal llarc, candeal ros, candeal sense barbes, candeal sense raspalls, candial, candial blancal, candial blanc, candial bla, candial cañivano, candial carricasa, candial de la marina, candial de mont, candial de raspall, candial de rec, candial remendina, candial royo, candial tardano, candial primerenc, candial valencià, cañivano, chamorrillo, chamorro, chamorro apretat

dur

  • emella
  • grandal, guija, hembrilla
  • jeja, jeja albar, jeja blanca, jeja colorada, jeja comuna, jeja de Catalunya, jeja fina, jeja parda, jejar, jeja rossa
  • mella

pa, periñán, piche, pichón, pisana

  • rapín, raspinegro, raspón, redondillos lampiños, rojal blancal de Valéncia, rojal coll de rossí de Mallorca, rojal de Esmirna, rojal del milacre, rojal de Sant Isidro, rojal grosal de Monteaguado, rojal morisco de Segorbe, rojal ramoso, rojal ros de Madrit, rojano blancal de Valéncia, rojano coll de rossí de Mallorca, rojano de Esmirna, rojano del milacre, rojano de Sant Isidro, rojano grosal de Monteaguado, rojano morisco de Segorbe, rojano racimal, rojano ramoso, rojano ros de Madrit, rubión de Segorbe
  • salvao, sense raspall
  • tempranillo, tremés, tremesí, tremesino, tremesino blanc i bla, tremesón, blat, blat arisnegro, blat arisprieto, blat bermejuelo, blat blancal, blat blanc, blat blancón, blat bla, blat blanquillo, blat brancacho de coure, blat candeal, blat candeal en raspalls, blat candeal desraspado, blat candeal lampiño, blat candial, blat canuto, blat cañihueco, blat cañivano, blat català, blat chamorro, blat chamorro comú, blat comú, blat de estío, blat de març, blat de primavera, blat desraspado, blat de Tauste, blat dur, blat nano, blat francés, blat gros, blat grosal, blat grosal d'Aragó, blat hembrilla, blat lampiño, blat llegítim, blat marzal, blat mocho, blat mochón, blat morisco, blat ordenadillo, blat pelat, blat pelón, blat pelote, blat piche, blat pichón, blat pisano, blat redondillo, blat rubión, blat sense barbes, blat sense raspalls, blat toseta, blat tremesino, blat trimesino
  • xeixa, xexa.[9]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Triticum aestivum va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 85. 1753.[10]

  • Triticum hybernum L.
  • Triticum orientale Percival
  • Triticum persicum Vavilov ex Zhuk.
  • Triticum pyramidale Percival
  • Triticum sativum Lam.
  • Triticum sativum var. aestivum (L.) Alph.Wood
  • Triticum sativum var. compositum (L.) Alph. Wood
  • Triticum sativum var. vulgare (Vill.) Vilm.
  • Triticum sativum var. vulgare Desv.
  • Triticum sativum var. vulgare Hack.
  • Triticum timopheevii (Zhuk.) Zhuk.
  • Triticum vulgare (L.) Salisb.
  • Triticum vulgare Vill.
  • Zeia vulgaris var. aestiva (L.) Lunell[10]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Mayer, K. F. X.. “A chromosome-based draft sequence of the hexaploid bread wheat (Triticum aestivum) genome”. Science 345 (6194): 1251788. doi:10.1126/science.1251788. PMID 25035500.
  2. Marcussen, T.. “Ancient hybridizations among the ancestral genomes of bread wheat”. Science 345 (6194): 1250092. doi:10.1126/science.1250092. PMID 25035499.
  3. Analysis of the bread wheat genome using whole-genome shotgun sequencing” (2012). Nature 491 (7426): 705–10. doi:10.1038/nature11650. PMID 23192148. Bibcode2012Natur.491..705B.
  4. Bonjean, Alain P. and William J. Angus (eds) (2001). The world wheat book : a history of wheat breeding, Andover: Intercept, p. 1131. ISBN 978-1-898298-72-4. Excellent resource for 20th century plant breeding.
  5. Caligari, P.D.S. and P.I. Brandham (eds) (2001). Wheat taxonomy : the legacy of John Percival, London: Linnean Society, Linnean Special Issue 3, p. 190.
  6. Heyne, I.G. (ed.) (1987). Wheat and wheat improvement, Madison, Wis.: American Society of Agronomy, p. 765. ISBN 978-0-89118-091-3.
  7. Zohary, Daniel and Maria Hopf (2000). Domestication of Old World plants: the origin and spread of cultivated plants in West Àsia, Oxford: Oxford University Press, p. 316. ISBN 978-0-19-850356-9. Standard reference for evolution and early history.
  8. “"Perfect" markers for the Rht-B1b and Rht-D1b dwarfing gens in wheat” (2002). Theoretical and Applied Genetics 105 (6–7): 1038–1042. doi:10.1007/s00122-002-1048-4. PMID 12582931.
  9. «Nomenes vernàculs de Triticum aestivum (Fam. Gramineae) i táxones infraespecíficos». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Archivat des d'el original, el 11 de setembre de 2019. Consultat el 27 d'octubre de 2011.
  10. 10,0 10,1 «Triticum aestivum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 21 de decembre de 2013.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]