Triticum spelta
La espelta o blat espelta (Triticum spelta), també coneguda com escaña major o escanda major, és un cereal similar al blat vestit hexaploide, en tindre sis jocs de sèt cromosomes fent un total de 42. És un cereal adaptat a climes durs, humits i fredor.
El gra permaneix cobert en el seu cascarilla quan es cull. Esta espècie també es coneix com a «espelta», a diferència dels demés cereals resistents del gènero Triticum:
- espelta menuda (Triticum monococcum);
- «espelta mijà» o «farro», (Triticum dicoccum) cultivada en Itàlia, i en l'espelta menut del sur de França.
L'espelta es considera a voltes una espècie per dret propi (Triticum spelta L. (1753) en ITIS 2024) en lloc de ser una subespecie de Triticum aestivum.
És una de les plantes comestibles completes en aminoàcits essencials, sobretot en el cas de les varietats antigues, considerades no hibridadas en el blat (lo que sembla impossible de demostrar[1]). No obstant, el nivell de lisina és en general molt mig, encara que superior al del blat.
Des del punt de vista dietètic, a pesar d'un menor rendiment i un preu més elevat, l'espelta podria considerar-se més interessant que el blat, pero menys que el einkorn.
Història
[editar | editar còdic]
L'espelta prové de la escanda selvada (Triticum dicoccoides Kór.): híbrit natural entre Triticum boeoticum Boiss i, possiblement, Aegilops speltoides Tausch, present en el pròxim Oriente i documentat des de fa sèt milenis en jaciments arqueològics d'Iraq, Israel i Turquia.[2] La seua extensió pel Mediterràneu va ser ràpida i en la península ibèrica va ser explotada des dels mateixos inicis de l'agricultura, fa uns cinc milenis.[3]
Les proves genètiques demostren que el blat espelta també va poder sorgir com a resultat de l'hibridació del blat panificable i el blat esmeralda, encara que només en una data posterior a l'hibridació inicial del blat Aegilops-tetraploide. Aixina que, l'aparició molt més tardana de l'espelta en Europa podria ser el resultat d'una segona hibridació posterior entre el blat esmeralda i el blat panificable. Recents proves de ADN recolzen un orige independent de l'espelta europea a través d'esta hibridació.[4][5] Actualment no s'ha resolt si l'espelta té dos orígens separats en Àsia i Europa, o un únic orige en Orient Pròxim.[6]
Des de la Edat Mija es cultiva en Astúries i Galícia (Espanya), Suïssa, Tirol (Àustria) i el sur d'Alemània. La famosa abad Hildegarda de Bingen (1098-1179) va escriure sobre l'espelta en el seu llibre Liber simplicis Medicinae: «L'espelta és el millor gra. És nutritiu i millor tolerat que qualsevol atre gra. No importa cóm es prenga, ya siga com a pa o en una atra manera, perque és bo i fàcil de digerir».[7]
Confusió terminològica en atres cereals similars al blat en coberta
[editar | editar còdic]Especialment en el context de les descripcions de cultures antigues, hi ha molts documents que utilisen la paraula anglesa spelt per a referir-se a grans que, segons atres fonts, no eren T. spelta hexaploides, sino atres espècies de blat nuet com el tetraploide Triticum dicoccum (blat emmer). Esta confusió pot deure's a una traducció errònea de paraules que es troben en atres llengües i que poden referir-se al blat descascarillado en general sense distinguir entre estes espècies (com el farro italià), o a opinions canviants sobre quines espècies reals de blat es descriuen en els texts escrits en llengües antigues.
El significat de la paraula grega ζειά ([zeiá]) o ζέα és incert o vago i s'ha argumentat que es referix a T. dicoccum o Triticum monococcum[8] i no a T. spelta.[9] De la mateixa manera, el gra de la Antiga Roma designat per la paraula llatina far, encara que a sovint es traduïx com a ‘espelta’, era en realitat emmer (T. dicoccum).[10]
De la mateixa manera, les referències al cultiu del blat espelta en temps bíblics (vejau Matzá), en el Antic Egipte i en Mesopotamia són incorrectes i es deuen una confusió en el blat emmer.[11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ R. H. E. Blatter, S. Jacomet, A. Schlumbaum. “About the origin of European spelt (Triticum spelta L.): allelic differentiation of the HMW Glutenin B1-1 and A1-2 subunit gens”. Theoretical and Applied Genetics 108 (2): 360–367. doi:. ISSN 0040-5752.
- ↑ (1976).Annual Review of Phytopathology.14
- 31–51.doi:10.1146/annurev.py.14.090176.000335.
- ↑ (1987).CNRS.
- 267-274.
- ↑ “About the Origin of European Spelt ( Triticum spelta L.): Allelic Differentiation of the HMW Glutenin B1-1 and A1-2 Subunit Gens” . Theoretical and Applied Genetics 108 (2): 360–367. doi:. PMID 14564390.
- ↑ “Structural Variations Affecting Gens and Transposable Elements of Chromosome 3B in Wheats” . Frontiers in Genetics 11: 891. doi:. PMID 33014014.
- ↑ «Agronomic and Growth Characteristics of Spring Spelt Compared to Common Wheat (thesis)». National Library of Canada. Archivat des d'el original, el 8 de giner de 2017.
- ↑ (2018) Lliure de Medicina Senzilla, 2.ª edició, Espanya: Akrón, pp. 400.
- ↑ Austin, Benjamin M. (2019). Plant Metaphors in the Old Greek of Isaiah, p. 191. ISBN 9780884142911.
- ↑ Plantilla:LSJ
- ↑ “Wheat in Antiquity.” (1946). The Classical Review 60 (3): 120–122. doi:..
- ↑ Nesbitt, Mark (2001). “Wheat Evolution: Integrating Archaeological and Biological Evidence”..
- Este artícul conté una traducció derivada de «Triticum spelta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.