Trombocitopenia
La trombocitopenia és qualsevol situació de disminució de la cantitat de plaquetes circulants en el torrent sanguíneu per baix dels nivells normals, és dir, en un reconte plaquetari inferior a 100 000/mm³. En térmens generals, els valors normals s'ubiquen entre 150 000/mm³ i 400 000/mm³ plaquetes per milímetro cúbic (en unitats SI: 150-400 x 109/L).[1]
També es coneix com trombopenia o plaquetopenia.[2]
Causes
[editar | editar còdic]La trombocitopenia pot desencadenar-se per 3 mecanismes:
- Disminució de la producció de plaquetes o producció de plaquetes anómals: L'anèmia aplásica, la presència de cèlules neoplásicas en la mèdula òssea, l'infecció per VIH i els efectes dels fàrmacs i de la radioteràpia són processos que poden disminuir la producció de plaquetes.
- Acumulació excessiva de plaquetes en el bazo: Inclús quan la producció de plaquetes és normal, el bazo almagasena aproximadament el 30-40% de les plaquetes abans d'escomençar a lliberar-les a la circulació. En els casos d'esplenomegalia en hiperesplenisme el bazo pot acumular fins al 80% de les plaquetes. L'hipotèrmia pot ser un factor predisponente.
- Disminució de la supervivència de les plaquetes: Es pot produir una destrucció de les plaquetes per mecanismes inmunitario quan l'organisme elabora anticossos contra les pròpies plaquetes. Per un atre costat, la destrucció plaquetaria no immunològica s'ha observat en situacions com el consum de drogues o d'alcohol ya que en els gots sanguíneus les plaquetes experimenten una lesió mecànica, i també quan es produïx un consum excessiu de plaquetes per coagulació intravascular disseminada aguda o per púrpura trombótica trombocitopénica.
Classificació
[editar | editar còdic]- Trombocitopenia induïda per fàrmacs: És una reacció mediada per mecanismes inmunitario que disminuïx el número de plaquetes circulants durant els primers 7 o més dies des del començ del tractament en un nou fàrmac, o be durant els 2-3 primers dies despuix del recomençament d'un tractament medicamentoso. El fàrmac que desencadena en major freqüència este procés és l'heparina no fraccionada. Els anticossos activen les plaquetes eliminant-les de la circulació. Si la trombocitopenia induïda per heparina no s'identifica i tracta ràpidament, es pot produir una agregació plaquetaria intravascular en ràpit desenroll de trombosis arterial i venosa. L'us d'heparina de baix pes molecular reduïx este risc. La quinina, la quinidina i les sulfamidas poden destruir les plaquetes per lisis mediades pel complement. Hi ha més fàrmacs que poden reduir la producció plaquetaria, com els composts utilisats en quimioteràpia. L'interrupció de l'administració del fàrmac resol el problema.
- Púrpura trombocitopénica idiopática: Es deu a un trastorn autoinmunitario que dona lloc a la formació d'anticossos antiplaquetaris, de manera que les plaquetes mostren una susceptibilitat major front a la fagocitosis i la destrucció en el bazo.
- Púrpura trombótica trombocitopénica: És un trastorn relativament rar que en major freqüència afecta a dònes que a hòmens.[3] Pot deure's a una lesió endotelial en lliberació de substàncies procoagulantes de les cèlules de l'endoteli. Per açò la formació disseminada de trombos en les arteriolas i capilars de la microcirculación pot induir una trombocitopenia potencialment mortal en anèmia hemolítica, insuficiència renal i alteracions neurològiques.
Quadro clínic
[editar | editar còdic]- Hematoma corporals.
- Palidez corporal.
- Epistaxis: Hemorràgia nassal.
- Gingivorragia: Sagnat oral, genives.
- Hematúria: Presència de sanc en l'orina.
- Esputo: Mocs a les expectoració, en toser en sanc.
- Cabellam: Heces en sanc.
- Petèquia: Erupció cutànea (menudes taques roges en el cos).
- Ampolles cutànees en contingut hemático.
- Hemorràgia escleral.
- Equimosis (moretón o moratón, moradura): acumulació de sanc baix la pell.
- També poden presentar-se atres síntomes depenent de la causa de l'afecció. És possible que la trombocitopenia lleu no present síntomes.
El reconte plaquetari inferior a 50 000/mm³ incrementa el risc d'hemorràgia secundària a traumatismes mínims. Si oscila entre 10 000 i 20 000/mm³ poden aparéixer hemorràgies espontànees. Els recontes inferiors a 10 000/mm³ poden ser mortals.
- Complicacions
Requerix d'un tractament hospitalari en molts casos, depenent de la gravetat de la situació. Es deuen fer controls per mig d'anàlisis de sanc, per cantitat de plaquetes acumulades en l'organisme. Aixina com també, control en l'aparició d'hematoma en freqüència en el cos, especialment en braços i cames (bessons).
Pot controlar-se per mig de medicaments, pero pot produir la mort a curt determini si no es produïx l'aument de les plaquetes en l'organisme i si la coagulació sanguínea comença a fallar descontroladamente impedint que la persona mantinga un desenroll normal. És molt important un seguiment mèdic constant en estos casos.
Tractament
[editar | editar còdic]S'inicia quan el reconte plaquetari és de 20 000 a 30 000/mm³, o be si existix hemorràgia o hi ha risc elevat de que aparega en un reconte plaquetari menor de 50 000/mm³.
Com hi ha distintes etiologia per a la trombocitopenia, el seu abordage terapèutic varia.
- Trombocitopenia induïda per fàrmacs: El fàrmac causant del quadro deu ser retirat i substituït per un atre estructuralment distint si encara es necessita el tractament. El reconte plaquetari es deu normalisar en uns 7-10 dies. Si hi ha hagut una hemorràgia greu i el reconte plaquetari és menor de 20 000/mm³, es pautará un tractament temporal de sostingues en glucocorticoides, plasmaféresis o transfusions de plaquetes. Les transfusions plaquetarias estan contraindicades si la trombocitopenia es deu a la heparina. En este cas, se suspendria l'administració d'heparina i se substituiria per un atre inhibidor potent de la trombina, com la lepirudina, l'argatrobán o la danaparoida. Una volta desapareguda la trombocitopenia o conseguida la anticoagulación, es pautaría warfarina.
- Púrpura trombocitopénica idiopática: El tractament en glucocorticoides orals pot fer que apareguen recidivas en disminuir la dosis progressivament. Pot ser necessària l'administració temporal d'immunoglobulines o d'algun preparat d'anticossos. En els casos que no responguen al tractament mèdic, es recorreria a l'esplenectomía.
- Púrpura trombótica trombocitopénica: El tractament consistiria en la realisació de transfusions d'intercanvi, plasmaféresis intensiva i infusions de plasma recent congelat. Inicialment es poden administrar esteroides. Les transfusions de plaquetes estan contraindicades.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «nhlbi. nih. gov/health/thrombocytopenia Platelet Disorders - Thrombocytopenia | NHLBI, NIH» (en en). www. nhlbi. nih. gov. Consultat el 2023-04-08.
- ↑ «ranm. es/buscador. aspx? NIVEL_BUS=3&LEMA_BUS=trombocitopenia trombocitopenia». Diccionari de térmens mèdics. Consultat el 8 de novembre de 2025.
- ↑ «nhlbi. nih. gov/es/salud/purpura-trombotica-trombocitopenica Trastorns plaquetarios - Púrpura trombótica trombocitopénica (TTP) | NHLBI, NIH» (en en). www. nhlbi. nih. gov. Consultat el 2023-04-08.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Trombocitopenia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.