Tubo criboso

Tubos cribosos en un tall histológico

El tubo criboso correspon a una série de cèlules vives anucleadas que funcionen com el principal conductor del floema; present, en especial, en les plantas espermatofitas. Les cèlules que ho constituïxen estan vives i són allargades, en parets terminals inclinades o horisontals, es disponen continuant-se l'una a l'atra, conectant-se a través dels seus extrems en els que se situa la placa cribosa.

La principal funció del tubo criboso és el transport de carbohidrats en la planta (p. eix. des de les fulls als fruts o les raïls), són cèlules conductores de llacor elaborada. A diferència dels elements conductors del xilema, cèlules allargades que transporten aigua i mineralés, no són cèlules que estiguen mortes en la seua madurea, representant un atre tipo de teixit vascular, els elements cribosos són cèlules vives. Són compactes i circulares, podent tindre diferents colorés.

Esta série llongitudinal de cèlules, que es denominen "elements" o "membres de tubos cribosos", i que podem trobar en les angiosperma (llevat en Austrobaileya scandens i en Sorbus aucuparia), es poden interconectar per mig de plaques cribosas simples o be plaques cribosas compostes; ademés, es presenten àrees cribosas normals, que estan més o menys especialisades i que resulten poc visibles, en els laterals de la paret celular. Estes cèlules s'associen durant la seua ontogènia en cèlules acompanyants, morfològica i fisiológicament (mentres que les cèlules cribosas, que en Pteridophyta i Gymnospermae realisen la mateixa funció que el tubo criboso, s'associen en cèlules albuminosas).

Dins de les pteridófitas es troben excepcions, com en alguns Equisetum i en Cyathea giganteaque, que també presenten tubos cribosos en plaques cribosas.