Anar al contingut

Tulipa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Tulipa suaveolens floriade to Canberra.jpg
Tulipa

Artícul bo


Tulipa és un gènero de plantes perennes i bulbosas pertanyent a la família Liliaceae, en el que s'inclouen els populars tulipán, nom comú en el que es designa a totes les espècies, híbrits i cultivarés d'este gènero. Tulipa conté aproximadament 150 espècies i innumerables cantitats de híbrits i cultivares conseguits a través de mejoramiento genètic que els floricultores varen ser realisant des de el XVI.[1]

Etimologia

[editar | editar còdic]

La paraula «tulipán» prové del vocablo turc otomà tülbend que, a la seua volta, prové del terme persa dulband. Abdós paraules signifiquen ‘turbant’ i fan referència a la forma que adopta la flor quan està tancada.[2]

Orige i distribució

[editar | editar còdic]

El centre de diversitat del gènero es troba en les montanyes Pamir i Hindu Kush en les estepas de Kazakhstan,[3] trobant-se distribuït per Orient Mig, Iran i Afganistan particularment, cap a la península de Anatolia, Europa del Sur i nort d'Àfrica, pel oest, i cap al noreste de China, per l'Est.

Els tulipán es varen cultivar com a plantes ornamentals des de principis de el XI en Anatolia. Des d'esta regió i Iran provindrien els bulbos presos pel toledà Ibn Massal per al seu cultiu en l'al-Ándalus, segons documenta l'obra Umda del botànic Abu-I-Jayr, datada entre els sigles XI i XII, estudiada pels investigadors Esteban Hernández Bermejo i Expiració García.[4] En l'Edat Moderna, el seu cultiu es va estendre cap als països del nort d'Europa, convertint-se en la flor símbol dels Països Baixos i part inseparable del seu paisage. També té un us com a símbol nacional en Iran i Turquia.

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Dash, Mike (1999). Tulipomania: The Story of the World's Most Coveted Flower and the Extraordinary Passions It Aroused (en en), Londres: Weidenfeld & Nicolson. ISBN 0-575-06723-3.
  • Dimitri, M. (1987). Enciclopèdia Argentina d'Agricultura i Jardineria, Buenos Aires: Editorial ACME S.A.C.I..
  • (1987) Propagació de plantes, principis i pràctiques, Mèxic: Companyia Editorial Continental S.A.. ISBN 968-26-0789-2.
  • Hessayon, D. G. (1999). The bulb expert (en en), Londres: Transworld Publishers Ltd.. ISBN 0-903505-42-8.
  • Rossi (1989). Guia de bulbos, Barcelona: Ed. Grijalbo. ISBN 84-253-2165-4.