Tunjo
 |
Est artícul o secció necessita ser wikificat en un format adequat a les convencions d'estil de L'Enciclopèdia en valencià . Per favor, edita-lo per a complir en elles. No elimines est avís fins que ho hages fet. ¡Colabora ! També pots ajudar canviant este avís per u més específic. |
Un tunjo (del Muysc cubun: chunso,[1] o chunsua[2]) és una chicoteta figura antropomorfa o zoomorfa elaborada pels muiscas com a part del seu art. Els tunjos estaven fets d'or o tumbaga; una aleació d'or, argent i coure. Els muiscas varen usar els seus tunjos en molts casos en la seua religió i estes chicotetes figures d'ofrenes s'han trobat en varis llocs del Altiplano Cundiboyacense, Colòmbia. Els tunjos s'usaven com a peces d'ofrena, per a comunicar-se en els deus i quan els muiscas demanaven favors als seus deidades.
Antecedents
[editar | editar còdic]Els muisca, organisats en el seu Confederació Muisca, varen exhibir una de les quatre civilisacions més alvançades de l'Amèrica precolombina.[3] Mentres que els azteca, els mayas i els incas eren famosos per la seua gran arquitectura en temples, piràmides i ciutats, els muiscas vivien en simples bohíos de fusta i canyes. El habilitat principal dels muisca era el seu orfebreria. Els muiscas fabricaven peces pectorals, narigueras, pendents, plaques, poporos i atres figures de l'or que intercanviaven en els grups indígenes circumdants, com els muzos, panches, guanes, pijaos i uns atres. Un de les troballes més comunes d'estes figures d'or o tumbaga són els tunjos.[4]
Descripció
[editar | editar còdic]Els tunjos eren chicotetes figures que representaven persones, les deidades de la religió muisca o els animals. Varen ser utilisats per a tres propòsits; com a adorns en les tombes dels muiscas, de diverses classes socials, com a decoració en les entrades dels temples i santuaris, que una volta plens varen ser enterrats en llocs secrets pels sacerdots muisca i oferixen figures rituals en els llac i rius sagrats dels muisca.[5]
S'han descobert tunjos en llocs com el llac Guatavita, riu Bosa; la part del riu Bogotà a l'oest del barri de Bogotà Bosa, i en varis atres llocs sagrats dels muisca; també s'han trobat en coves.[6] En 2001, un agricultor va trobar tres tunjos en Carmen de Carupa, Cundinamarca. [Exactament les mateixes sifres s'han trobat fins a la Vall del Cauca en el sur de Colòmbia. Els pijaos també varen fer tunjos.[7]
Fabricació
[editar | editar còdic]Els muisca solien fer matrius o mòles de diferents tipos de roca com pissarres i obsidiana i abocaven el seu or fos o tumbaga en la matriu. Quan els metals es gelaven i solidificaban, després eliminaven els mòles de pedra i els tunjos permaneixien.[5] Per a crear els tunjos en dos dimensions, usaven un procés de fundició a la cera usant cera d'abelles per a fer la figura, varen colocar el tunjo de cera en argila, que es va calfar per a evaporar la cera i l'or o tumbaga s'abocava en l'espai buit que quedava.[8]
El disseny de la majoria dels tunjos sembla tindre aram d'or soldat o soldat en la seua superfície. Açò, no obstant, no és el cas i l'anàlisis de les dendritas formades en el metal han demostrat que, de fet, han segut foses com una sola peça.
Aleacions
[editar | editar còdic]Varis tunjos han segut analisats en fluorescència de rajos X (XRF) donant els següents resultats:[5][9]
| metal | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | #2 | #8 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Or | 71.54 | 79.48 | 96.90 | 88.64 | 88.72 | 81.10 | 86.72 | 85.62 | 54.63 | 45.91 |
| Argent | 23.67 | 18.01 | 2.48 | 11.05 | 10.02 | 12.18 | 12.79 | 12.79 | 16.31 | 10.55 |
| Coure | 4.62 | 2.48 | traces | 0.12 | 1.11 | 5.94 | 1.16 | 1.47 | 29.31 | 43.70 |
| Plom | traces | 0.28 | traces | |||||||
| Ferro | 0.02 | |||||||||
Coleccions de museu
[editar | editar còdic]Dels relativament pocs artefactes muiscas que es poden trobar en museus fòra de Colòmbia, els tunjos són els més comuns. Hi ha tunjos en les coleccions del Museu Americà de Història Natural,[10] Art Institute Chicago,[11] Museu d'Art de Baltimore,[12] Museu Britànic,[13] Museu de Brooklyn,[14] Museu d'Art de Cleveland,[15] Museu d'Art de Dallas,[16] Museu Hunt (catalogat com "possible peruà" [sic]),[17] Museu Metropolità d'Art,[18] Museu de Belles arts de Houston,[19] Museu d'Art de l'Universitat de Princeton,[20] Museu Nacional Smithsoniano d'Indis Americans.[21]
Vore també
[editar | editar còdic]- Estany dels Tunjos, un llac en el Paramo de Sumapaz, nomenat pels "tunjos".
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diccionari muysca - espanyol Chunso Gómez, Diego F.
- ↑ Diccionari muysca - espanyol Chunsua - Gómez, Diego F.
- ↑ Ciència Huasteca Bolletí Científic de l'Escola Superior de Huejutla.3(5)ISSN 2007-493X.doi:10.29057/esh.v3i5.1093.Consultat el 2022-01-23.
- ↑ «Pobles Originaris».
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Museu de l'Or Bogotà». Archivat des d'el original, el 26 de setembre de 2016. Consultat el 23 de giner de 2022.
- ↑ «Els tunjos muiscas».
- ↑ «Tunjos pijaos».
- ↑ African American Studies Center.Oxford University Press.Consultat el 2022-01-23.
- ↑ Hispanic American Historical Review.39(4)
- 665–665.ISSN 0018-2168.doi:10.1215/00182168-39.4.665.Consultat el 2022-01-23.
- ↑ «Tunjo in American Museum of Natural History».
- ↑ «Muisca» (en en). The Art Institute of Chicago. Consultat el 2022-01-23.
- ↑ «Museu de Baltimoore».
- ↑ «Museu Britanico».
- ↑ «Museu de Brooklyn».
- ↑ «Museu de Cleveland».
- ↑ «Museu d'Art de Dallas».
- ↑ «Museu Hunt». Archivat des d'el original, el 26 d'octubre de 2016. Consultat el 23 de giner de 2022.
- ↑ «Museu Metropolità d'Art».
- ↑ «Museu de Belles arts Houston». Archivat des d'el original, el 1 de juliol de 2016. Consultat el 23 de giner de 2022.
- ↑ «Museu d'Art Princeton».
- ↑ «Museu Nacional Smithsoniano».
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tunjo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.