Poporo
Un poporo (del idioma iko: To´buru)[1] és un instrument de les cultures ancestrals tayrona i quimbaya, i de les cultures contemporànees dels pobles arhuaco (ika o iko), kankuamo, kogui (o kágaba) i wiwa en Colòmbia.[2] Forma part del patrimoni cultural material i immaterial d'eixos pobles i es considera com un dels símbols de l'identitat cultural del país.[3][4] La seua utilisació, com a part del sagrat ritual del mambeo, és un símbol de la pervivencia cultural d'estos pobles.[4]
El poporo és un instrument imprescindible en el ritual del mambeo, de la mateixa manera que la mochila que conté els fulls torrats de ayu (Erythroxylum novogranatense).[5] Este instrument està elaborat en materials naturals i té quatre components:[6]
- El sokulum (també cridat palillo, alfiler o agulla),[7] que simbolisa lo masculí.
- La calç, elaborada ritualment a partir de closques marines calcinades i polvorisades.
- El calabazo, que simbolisa lo femení.
- El pensament, representada per la forma cilíndrica de color groc producte acumulat del ritual mambeo consistent en una mescla d'aigua, fulls de coca i calç.[5]
Tradicions d'us
[editar | editar còdic]Poble arhuaco
[editar | editar còdic]En la Serra Nevada de Santa Marta, el poporo s'entrega únicament al varó per mig de cerimònia especial, en compliment de les pràctiques culturals de les etapes fonamentals de la vida del ser arhuaco, les quals són el bateig (o Gunséymuke) en ocasió del naiximent, el desenroll (o Munséymuke) en ocasió de l'entrada a la pubertat, el matrimoni (o Jwa ungawi) per a iniciar la vida en parella, i la mortuoria (o Eysa owmey) en ocasió de la mort.[8] L'entrega del poporo es fa previ a la cerimònia del matrimoni, a on es comunica a la comunitat la capacitat del ser iko de complir la Llei d'Orige, en capacitat per a ser responsable de sí mateixa, de la companyera i fills, i membres de la família que ho necessiten.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Llengua Arhuaca | Deprendre les paraules més usades en arhuaco» (en és-es). Eco Hotel Finca La Jorará. Consultat el 2023-05-06.
- ↑ «La vida en el poporo: un viage de mambe i coca en la Serra Nevada». Consultat el 6 de maig de 2023.
- ↑ «Celebrem 78 anys de l'adquisició del Poporo Quimbaya». Banc de la República (Colòmbia). Consultat el 6 de maig de 2023.
- ↑ 4,0 4,1 «POPOROS». Google Arts & Culture. Consultat el 2023-05-06.
- ↑ 5,0 5,1 «La vida en el poporo: un viage de mambe i coca en la Serra Nevada» (en és). www.vice.com. Consultat el 2023-05-06.
- ↑ Ramírez Gómez (2011): 42.
- ↑ «de-la-llavor/ Edinson Quiñones: “L'intenció comença des de la llavor” – Siwar Mayu» (en és-co). Consultat el 2023-05-06.
- ↑ Confederació Indígena Tairona CIT). Ministeri de l'Interior (ed.): «Pla de Salvaguarda del Poble Arhuaco». https://siic.mininterior.gov.co/. Consultat el 8 de maig de 2023.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Revista S.5(1)ISSN 2145-8545.Consultat el 2023-05-06.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Poporo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.