Wiwa
Els wiwas són un poble amerindio de Colòmbia, que parla l'idioma damana, de la família llingüística chibcha.
Denominacions
[editar | editar còdic]El nom Wiwa prové de la raïl wi, que significa "càlit" (persona de terra càlida); wi també pot interpretar-se com "engendrar" o "donar orige". Els wiwas també són coneguts com Sajas, terme que significa "natius" o "indígenes", en contraposició a sintalu, que designa a el "estranger" o "no indígena".
Atres denominacions corresponen a gentilicis propis de poblats wiwas, com guamacas (de Guamaka), marocaseros (de Marokaso) i arsarios (del Rosari). Malayos és una atra denominació utilisada, encara que el seu orige no està clarament establit.
Territori
[editar | editar còdic]El territori Wiwa comprén la zona del departament del Cessar al nort del municipi de Valledupar i la zona confrontant del departament de La Guajira. En el Magdalena hi ha wiwas des de la primera mitat de la década dels anys 80 de el XX, gràcies al liderat del Mame Ramón Gil Fancs que va recuperar el seu territori ancestral. i la seua ubicació en el Magdalena (Serra Nevada de Santa Marta) es troba entre les conques del Riu Guachaca cara nort de la Serra Nevada de Santa Marta i Riu Fret en la cara sur occidental de la serra. al nort de Colòmbia. Habiten actualment en la Serra, entre els 900 i 2500 m s. n. m.
Segons els wiwas el seu territori original eren les regions de Marokaso, El Rosari i Guamaka i aplegava fins a les terres baixes planes. Per efectes de la colonisació els Wiwa varen deure migrar cap a terres més altes i abandonar El Rosari (cridat despuix La Sierrita) i durant prou temps a Marokaso. En el Magdalena actualment ocupen: Gotsezhi ("L'Encant"), Kemakumake, Kalabangaga, Wimake, Tolezhi i Rumangaga
Població
[editar | editar còdic]El patró de poblament és dispers en cases uninfamiliares rectangulars en les faldes i valls de la Serra. Els poblats són centres ceremoniales i rituals i en les seues cases se celebren reunions i s'escolten les històries i els consells dels mamos.
Segons el Ministeri de Culturade Colòmbia, en 2010 el poble wiwa tenia "una població de 13.627 persones -6.872 són hòmens i 6.755 són dònes-. D'estos, 12.803 persones residixen en àrees rurals i 824 en zones urbanes. El gros de la població correspon a chiquets, jóvens i adults jóvens (79% té menys de 30 anys), mentres que els adults majors de 60 anys són un número reduït de persones (2%)."[1]
Els principals poblats wiwas són ara Avingüe, Cherúa, Sinkujka, Surimena, Ahuyamal(munduguatjkua), Pou de Fum, siminke, sabanes de juaquina(Kuasalamena) i Bernaka en el Cessar, i Rinconal, Naranjal, Marokaso i Potrerito en La Guajira. Estan localisats dins del Ampara kogui malayo arhuaco, propietats colectives reconegudes per l'estat. Han constituït l'Organisació Wiwa Yugumaiun Bunkuanarrua Tayrona (OWYBT)a nivell del cessar en la guajira estan representats per l'organisació wiwa golkushe tayrona(owgt) per a estar representats davant el restant de la societat. Es reunixen ademés en les autoritats dels atres tres pobles de la Serra: Kogui, Arhuaco i Kankuamo per a coordinar la defensa del territori dins de la cridada llínea negra que demarca la Serra i dels quatre pobles encarregats de cuidar-la.
En la serranía del Perijá, municipi de Becerril (Cessar), es troba l'ampara Camp Alegre, comunitat Wiwa, llegalment constituït segons resolució 21 del 16 de maig de 1995. Conta en una població aproxiamada de 463 habitants.
Sistema de producció
[editar | editar còdic]Els wiwas són agricultors que cultiven i cullen yuca, ñame, malanga, banana, dacsa, fríjol, coca i canya de sucre, panela, destinats al consum familiar i café per a comerciar.
Ademés produïxen el fique en la fibra del qual fabriquen hamacas i la mochila suzu. Els hòmens duen creuada en esta la mochila duadu, de cotó hilado en casa. Les dònes fabriquen la roba, encara que adquirixen la tela, generalment dels Kogui. Els hòmens fabriquen els capells.
Cacen iguanas, conills, rosegadorés i aus. Recolecten closques per a traure la calç requerida per al consum tradicional de la coca.
Els Mamos
[editar | editar còdic]Les autoritats tradicionals espirituals i polítiques són els mamos. La seua influència està present en la vida quotidiana i en els acontenyiments importants de les comunitats i els individus, a els qui aconsellen respectivament, en les assamblees i en charrades angag+k+n.
Mame vol dir sol, yayo, conseller i la seua esposa és la Saga, lluna, yaya, consellera. Abdós han rebut una educació especial per a conéixer sobre el Creador i entendre la naturalea, la societat i les persones, curar, interpretar somis i dirigir les cerimònies i rituals.
lvos mamos ademés de ser els líders espirituals complixen les funcions de mege perque cada persona que s'emmalaltixen en la comunitat és atés per ell. per a moltes persones és desconegut són les persones més sapients de la comunitat.
Vestuaris
Vestuari home: l'home wiwa es vares vore de les següents manera. pantaló blanc que en llengua maternadomona és ganzorra d'orige de fàbriques, camisa de et la blanca confeccionada per les dònes wiwa denominada shamarra i capell.
Vestuari chiquets i adolescents: els chiquets i els adolescents es visten en una bata blanca o corfoll que els aplega fins als genolls i una mochila chicoteta que la du tot el temps sobre el seu muscle.
Vestuari chiquetes i adolescents: de la mateixa manera que els chiquets es visten en un corfoll pero més, llarc que aplega fins als turmells.
Vestuari dòna: la dòna wiwa es vares vore en una manta que confeccionen en les seues pròpies mans pero d'orige de textil i una faixa anomenada yina.
Idioma
[editar | editar còdic]La llengua materna dels Wiwa és el dʉmʉna, que pertany a la família llingüística Chibcha i és parlat per més de mil persones.
Vocals
El damana té sèt fonema vocàlics:
| Anteriors | Centrals | Posteriors | Nassal | |
|---|---|---|---|---|
| Altes | i | o | ʉ | |
| Miges | i | ə | o | |
| Baixes | a |
align="center" | |
Consonante
Esta llengua registra 19 fonema consonàntics:
| labials | dento-alveolars | alveolars | prepalatales | palatals | glotales | |
|---|---|---|---|---|---|---|
| oclusivas sordes | p | t | s | ɕ | c | k |
| oclusivas sonores | b | d | z | ʑ | ɟ | ɡ |
| nassals | m | n | ||||
| vibrant simple | ɾ | |||||
| vibrant múltiple | r | |||||
| aproximantes | w | h |
Trilingüismo
Per la trasposición del territori Wiwa i Kogui que ha caracterisat les últimes décades, part d'abdós pobles parla les seues dos llengües. Ademés partix de la població parla el castellà.
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- María Trillos Amaya, Gerardo Reichel-Dolmatoff, Carolina Ortiz Ricaurte: Llengua dels Wiwa (Llengües aborigen de Colòmbia. Descripcions).
- Hoppe, Dorothy 1978: "Malayo"; Aspectes de la cultura material de grups ètnics de Colòmbia I:307-316. Editorial Townsend, Lomalinda, Meta.
- Trillos Amaya, María 1989: "aspecte, modo i temps en Damana"; Llengües de la Serra Nevada de Santa Marta. CCELA - Universitat dels Vages, Bogotà.
- Whiton, Louis C. 1962: "Seeking the Sanha of Colòmbia"; Explorers Journal 4194:28-37. New York.
- Whiton, Louis i Joaquín Rojas Parra 1962: The Sanha Indians of the Serra Nevada de Santa Marta, Colòmbia. The Central Museum, Florida, USA.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «wiwa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.