Anar al contingut

Arhuaco

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:95-2-Colombia-024NabusimakeSierraNev-90.JPG
Arhuaco
Archiu:Arhuacosmap.png
Ubicació dels arhuaco en Colòmbia.

Els ika, iko, o bintukua –cridats comunament arhuacos– són un poble amerindio que habita l'alvertent meridional de la Serra Nevada de Santa Marta (Colòmbia), i que parla un idioma de la família chibcha. En 2005 varen ser censades 22 134 persones,[1] i en 2018 34 711, que parlen el seu propi idioma.

Per a la comunitat arhuaca la producció de tabac i del full de coca són part de la seua tradició; l'han cultivat des del seu inici, que es data de fa més de 500 anys. No obstant, la comunitat no ha deixat de cultivar-la, i justifica el seu cultiu com a planta medicinal.

Distribució i territori

[editar | editar còdic]
Archiu:95-2-Colombia-023NabusimakeSierraNev. caps block 1
Poblat arhuaco.

Els arhuacos són ben coneguts per la seua organisació dinàmica i el seu nivell de concienciació política (quotation needed). Viuen en les valls altes dels rius Pedres, Sant Sebastià de Rábago, Chichicua, Ariguaní i Guatapurí, en un àrea reconeguda per l'Estat colombià com ampara indígena de propietat colectiva. El seu principal assentament és Nabusímake (anteriorment Sant Sebastià de Rábago).

El seu territori tradicional és molt més extens que els llímits actuals de l'ampara i del poblament arhuaco, fins a l'anomenada llínea negra imaginaris, que tanca varis dels llocs sagrats als quals seguixen acodint els indígenes a fer les seues ofrenes o pagamentos. Els indígenes han perdut les terres baixes, per la colonisació i l'expansió de les facendes.

Comunitats

[editar | editar còdic]

Els arhuacos estan distribuïts en 22 parcialitat.

Zona Central: Nabusímake, la capital dels arhuacos; Yechikin i Busin.
Zona Occidental: Serankua, Windiwameina, Singunei.
Zona Sur: Zigta, Yeurwa, Gumuke, Yeiwin, Seiarukwingumu, Buyuaguenka, i Simonorwa.
Zona Suroriental: Wirwa, Yugaka, Karwa.
Zona Oriental: Sogrome, Donachwi, Timaka, Aruamake, Seinimin i Izrwa.
Zona Mariangola: Zacasgo Chibcha Població Guane.

Encara que el poblament quotidià és dispers, en els poblats es realisen reunions i cerimònies. El principal d'ells, Nabusímake (ubicat en el municipi de Poble Bell), té un significat especial per als arhuacos. Està compost per unes cinquanta cases quadrades i pels temples circulares coneguts com kankura, destinats per separat a hòmens i dònes.

Per a la comunitat arhuaca, la producció de tabac i de full de coca forma part de la seua tradició ancestral. No obstant, el cultiu de la planta de coca és illegal en Colòmbia. Els arhuacos consideren que la coca posseïx un poder espiritual i medicinal, i defenen el seu cultiu com a part essencial de la seua cosmovisión. La comunitat no ha deixat de cultivar-la, i justifica el seu us en fins rituals i curativos.

Economia

[editar | editar còdic]
Archiu:Mochilasarhuacas.jpg
Mochila arhuaca, una de les artesania més representatives de Colòmbia.

L'activitat econòmica fonamental dels arhuacos és l'agricultura, orientada principalment a la subsistència. Originalment cada família posseïa una parcela en terra freda, una atra en clima mig i una atra en terra calenta, pero d'estes últimes ya no es dispon perque l'invasió va provocar la reducció territorial. En les terres altes cultiven papa, ceba, all, fava, repollo, lletuga, mora, tomata d'arbre, carabassa, blat i fique. En les terres miges dacsa, fríjol, yuca, arracacha, malanga, cotó, pinya, papaya, guayaba, maracuyá, granadilla, taronja, llima i també coca (per a autoconsumo en la vida quotidiana i ritual). Crían gallinas. Ademés el poble Arhuaco pràctica la ganaderia com a activitat econòmica important, específicament guanyat vacú, ovellas i cabras.[2]


La producció de café té un objectiu principalment comercial, per a obtindre productes que no es conseguixen en la comunitat. També venen mochiles, de les quals bona part de la producció és per a us personal, ya que són una part fonamental de l'indumentària pròpia, encara que cada volta guanya més penetració en el mercat de artesania típiques del país. Els hòmens fabriquen la totalitat de la roba i part de les teles, encara que s'utilisen actualment gèneros comprats.

Naturalea i l'home

[editar | editar còdic]

Tradicionalment els arhuacos han segut poc belicosos i defensors de la convivència pacífica en atres grups humans. Estan convençuts de que l'equilibri de la humanitat està en el respecte cap als demés sers, no solament entre els humans, també entre les diferents cultures; pero no solament les cultures humanes, sino eixes cultures de la naturalea.[3][4]

Gastronomia

[editar | editar còdic]

Els arhuacos basen la seua alimentació en productes vegetals com l'arracacha, bananos, yuca, api, ñame, malanga, papes, fríjoles, batatas, col, dacsa, cebes i sucre. En ocasions inclouen carns, cereals, caragols i iguanas. Passen dies sancers mastegant fulls de coca com a part de la seua tradició, creències i costums. En lo que a begudes respecta, es conten l'aigua de panela en llima o guarapo i el rom. Sobre arbres frutales natius consumixen les frutes del granadillo i el guayabo, entre uns atres.[5]

l'idioma arhuaco una llengua chibcha del grup magdalénico.

Fonologia

[editar | editar còdic]
Vocals.
Anteriors Centrals Posteriors
Altes i ɨ o
Miges i ə [ë] o
Baixes a |
Consonante

Esta llengua registra 17 fonema consonàntics:

labials alveolars alveo-
palatals
palatals velares glotales
oclusivas sordes p t ɕ [ĉ] k ʔ [?]
sonores b d ɟ [J] ɡ [g]
nassals m n ŋ [η]
fricativas sordes s z
sonores β [ß] ʑ [ž]
vibrants r

El terme llengües arhuácicas s'aplica a un subgrup de les llengües chibchenses format pel arhuaco, el cogui i el damana, parlats en l'actualitat, aixina com a atres llengües extintes del nort de Colòmbia. Este terme no deu confondre's en el terme arahuaco que s'aplica a atres pobles de la regió que no tenen res a vore en les llengües chibchas arhuácicas.

Creències

[editar | editar còdic]

Els arhuacos són un poble profundament espiritual i coneixedor de la seua pròpia filosofia, que té un caràcter cridat globalizante. Creuen en l'existència d'un Creador i Gran Pare, Kakü Serankua, representat en el Sol, del com varen provindre els primers deus i sers materials, atres pares com els nevats i atres mares com la Terra i la Lluna. Consideren a la Serra com el cor del món, des del qual es va originar en les diferents pedres.

En la seua cosmovisión el món ho conformen dos piràmides sobre una mateixa base, en nou móns, cada u d'ells en el seu sol i els seus propis habitants. La terra està en el quint pis. De la mateixa manera que els Kogui es consideren descendents dels primers pares i per lo tant, germans majors d'atres pobles.[2]

La naturalea i la societat com a unitat estan regides per una sola Llei Sagrada, immutable, preexistente, primitiva i supervivent a tots i a tot. Podria el món existir o deixar d'existir, sense que açò alterara en lo mínim l'essència de dita Llei, la qual constituïx el pensament universal de lo no manifest, únic orige de la vida.

La Llei universal Kunsamü és representada per un chiquet, el Mame Niankua. Esta Llei d'orige troba expressió en l'univers. Es dona llavors una associació entre Llei i pensament, que, a compàs en l'entorn, es transforma en Llei Natural. Esta Llei Natural dona orige a la creació de la matèria i a la seua evolució, equilibri, preservació i harmonia, que constituïxen els objectius fonamentals i la raó de ser dels Mame, les autoritats espirituals de la societat arhuaca, que encarnen el seguiment a la Llei tradicional.

Cada Mame o Mamü és triat entre diferents candidats de huit a dèu anys edat i rep una educació que dura com a mínim 9 anys, 15 anys en promig. Poden prolongar el seu estudi, especialisant-se en certs coneiximents. Són filòsofs, sacerdots, meges i consellers pràctics individuals i comunitaris. La seua influència és decisiva en la vida de cada persona i en la societat.

Conflicte recent

[editar | editar còdic]

En 1916 els arhuacos varen enviar a Bogotà una delegació per a reivindicar davant el govern nacional que l'inspector de Sant Sebastià de Rábago (Nabusimake) fora un indígena i impedir que els natius anaren explotats en les facendes Del Valle, per mig dels mecanismes de "concertació", endeute i "matrícula".[6] Ademés, varen solicitar al Govern enviar mestres per a ensenyar llectura, escritura i matemàtiques, pero en lloc d'açò varen enviar a misionero Capuchinos del centre del país, que quatre anys despuix ya atropellaven la cultura indígena, i varen intentar prohibir-la als chiquets, establint un règim de terror en un internat que denominaven “orfenat”. També varen establir treballs obligatoris, raó per la qual els indígenes varen demanar inútilment que els retiraren de la regió.[7]

En 1943 els polítics de Valledupar, els misionero i el Ministeri d'Agricultura varen expropiar sense indemnisació la millor terra de Nabusímake per a fer una granja agrícola de l'estat. Els indígenes varen lluitar contra açò i varen formar en 1944 la Lliga[7]


En 1962 el govern va impondre la construcció d'una torre de televisió en el cerro Aguasil, lloc sagrat. Allí es va establir una base del Eixèrcit per a impondre-li als indígenes l'obra. També es va construir una carretera en territori indígena que va obrir el camí a la colonisació massiva i fins a hui és un perjuí al territori indígena. Contra tot açò es va reorganisar la Lliga, que va ser “prohibida” pels misionero i l'inspector de policia.[7]

En 1972 va ser conformat el cabildo governador, que va resultar una forma d'organisació adequada per a resistir i defendre els valors i terres indígenes. Els indígenes reorganisats varen lluitar per l'eixida dels capuchinos, lo que varen conseguir en 1983, despuix d'ocupar pacíficament les instalacions de la missió el 7 d'agost de 1982.[7]

Cultius illegals

[editar | editar còdic]

Colon no indígenes varen escomençar a sembrar marihuana en la Serra Nevada cap a 1975. Açò va dur problemes que varen afectar a les comunitats indígenes, com a reclutament de la seua mà d'obra, aculturación d'algunes persones i violència. En la década de 1980 la situació va empijorar perque molts colon pobres de diversos llocs del país, davant la carència de terra i de solucions a les seues necessitats elementals es varen establir en la Serra per a sembrar coca. És molt diferent el consum tradicional dels fulls de coca pels indígenes, del cultiu per a produir cocaïna per mig de processos químics que realisen els colon i els traficants. Tras de ells va aplegar a la Serra el conflicte armat colombià, al com són aliens els pobles indígenes, els combats, la presència massiva de militars, paramilitars, guerrillers, i l'assessinat d'indígenes acusats per un o un atre bando de pertànyer a l'atre.

La colonisació és un enorme problema social causat per la concentració de la propietat de les millors terres que caracterisa a Colòmbia. L'illegalitat dels cultius de marihuana i coca, aixina com l'anomenada guerra contra les drogues i les fumigació aérees de cultius illegals, han dispersat estos pel país i han fet que invadixquen molts territoris indígenes, de manera que les ampares sobre els quals l'estat ha reconegut propietat arhuaca estan retallats per dins.

El conflicte armat fa que els contendents d'abdós bandos vullguen controlar els cultius illegals com a botí de guerra, per la qual cosa els territoris invadits i els pobles indígenes sofrixen enormement entre dos fòcs, ademés de vore retallat el seu territori, patir violència, reclutament forçats per grups armats, assessinats, amenaces, divisions i els efectes de les fumigació sobre la naturalea.

Megaproyectos

[editar | editar còdic]

En 2010 es va anunciar la construcció de represas en la Serra Nevada, l'hidroelèctrica de Bezotes, la de la Tancada. També es varen dissenyar plans turístics en la Serra. Esta situació completa el sege als arhuacos i va posar en perill les aigües i les terres. Els arhuacos organisats en la Confederació Indígena Tairona en la finalitat de tractar de fer front a totes estes situacions.[8]

Figures notables

[editar | editar còdic]

Algunes de les persones que s'han destacat com a líders del poble arhuaco són:

  • Leonor Zalabata - Defensora dels drets humans, embaixadora de Colòmbia davant l'ONU des de 2022.
  • Ati Quigua - Líder social i política, regidor de Bogotà de 2004 a 2011.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. DANE (2005) Cens Nacional de Població.
  2. 2,0 2,1 «Arhuaco». Ministeri d'Interior. Consultat el 9 de setembre de 2020.
  3. Pensament Arhuaco [1] archivat en Wayback Machine..
  4. “Bioética, sentit de la vida i fe religiosa”
  5. «Els indígenes Arhuacos en la Serra Nevada de Santa Marta.» (en espanyol). Biblioteca Luis Ángel Arango. Archivat des d'el original, el 30 de maig de 2008. Consultat el 26 de juny de 2008.
  6. (2016).Revista Colombiana d'Antropologia.ICANH.52(2)
    107-138.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 Orozco, José Antonio 1990 Nabusímake, terra de Arhuacos. ESAP, Bogotà.
  8. Comunicacions CIT (2012) Ikarwa, en perill d'extinció; Confederació Indígena Tairona.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Arango, Raúl i Enrique Sánchez. 2006. Els Pobles Indígenes de Colòmbia en el Llindar del Nou Mileni. Departament Nacional de Planeación de Colòmbia, p.p. 302-304.
  • Botero Verswyvel, Silvia 1987: "Indígenes de la Serra Nevada de Santa Marta"; Introducció a la Colòmbia Ameridia:39-50. ICAN, Bogotà.
  • Orozco, José Antonio 1990 Nabusímake, terra de Arhuacos. ESAP, Bogotà. ISBN 958-9079-83-0

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]