Turisme espacial
El turisme espacial és una modalitat de turisme que es realisa a més de 100 quilómetros d'altura de la Terra, lo que es considera la frontera de l'espai.[1]
Pel moment, solament s'ha portat a terme en transports i estacions espacials governamentals; pero a principis de el XXI les iniciatives privades han donat els primers passos per a fabricar vehículs i estages turístics.
Orige
[editar | editar còdic]
El turisme espacial està considerat per alguns autors com el següent pas en la carrera del ser humà cap al espai.
Una volta deixada arrere l'era la d'exploració i dins ya de l'explotació comercial, especialment de satèlits de telecomunicacions i fotografies, el ser humà s'ha adinsat per complet en l'Espai, encara que siga «fins a l'altura dels turmells» com dia Carl Sagan.[2] Aixina Arthur C. Clarke ho va explicar clarament: «Onsevullga que hi ha alguna cosa estrany, alguna cosa bell o nou la gent voldrà vore-ho». Plantilla:Cita harvard
Realment si el turisme espacial no ha començat abans ha segut per la fortalea econòmica de les dos principals potències, Estats Units i l'URSS, que no necessitaven ingressos adicionals. Va ser despuix de la descomposició de la URSS i la crisis econòmica subsegüent, quan Rússia va decidir acceptar l'oferta de dur un turiste, és dir, una persona que viajava per motius no professionals. Moscou va vore en bons ulls des del principi la possibilitat d'obtindre vàries decenes de millons de dólars de persones dispostes a pagar-los pel viage i l'estància; aixina podrien costejar la totalitat o part del llançament.
En este punt existia una forta discrepància entre Rússia i Estats Units, este no volia ni necessitava eixos ingressos i temia convertir el car i delicat complex espacial de l'Estació Espacial Internacional (EEI) en destí per a millonaris excèntrics. Ya abans s'havien propost a la NASA varis viages més o menys relacionats en el turisme, pero cap va passar de simples propostes o conjectura.
Afortunadament per als possibles turistes espacials, el fi de la Guerra Freda, la construcció de la EEI i, sobretot, la capacitat de dur a l'espai tres persones en una càpsula quan només són necessàries dos, obrien la porta a esta modalitat d'oci.
El primer turiste espacial
[editar | editar còdic]
La tripulació que passaria a el Història per dur al primer turiste espacial va ser la que va dur al magnat nortamericà i exingeniero de la NASA, Dennis Tito, el primer ser humà en viajar a l'espai únicament per plaure i previ pagament, lo que es considera un turiste. En anterioritat i posterioritat atres persones havien viajat a l'espai previ pagament d'eixa plaça «lliure» que quedava en un llançament rus, per eixemple l'astronauta espanyol Pedro Duc va portar a terme el seu segon viage a la EEI baix esta modalitat. La diferència en els turistes espacials és que totes les atres persones eren professionals de l'astronáutica i treballaven dins d'una agència espacial.
El primer viage espacial, com a molts atres primers viages, va tindre vàries dificultats que véncer.
El preu no va deure ser una elles, perque Tito va pagar uns 20 millons de dólarés a la Roscosmos per l'entrenament, el viage i l'estància en la EEI. En canvi la NASA va posar tot tipo d'objeccions i el seu administrador, Daniel Goldin, ho va calificar com «el caprig d'un excèntric». Pero la fermea dels russos, que varen aplegar a amenaçar en abandonar el proyecte de construcció de la EEI, varen conseguir aplanar el camí.
Tito va entrar en l'Estació el 30 d'abril de 2001, fent més o menys realitat una de les prediccions d'Arthur C. Clarke en el seu llibre 2001. Durant la seua estància va ser molt fredament rebut pels nortamericans i sempre escoltat pels dos cosmonautas russos; pero finalment les tirantez varen ser aliviant-se. En la EEI va manejar el sistema de comunicacions i va verificar l'equip d'energia del mòdul rus, ademés de traure fotos, prendre películes caseres i mirar molt per les escotillas, tot lo que s'espera d'un turiste.
Va retornar a la Terra el 6 de maig de 2001. En aterrisar va confessar: «acabe de retornar del paraís pese a estar agotat, suorós i tan dèbil que no vaig poder eixir de la càpsula Soyuz pel meu propi peu com sí ho varen fer els meus companyers».
Vore també
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Clark, Arthur C. (1992). Saturn Naixent de Contes en del Planeta Terra, Barcelona: Edicions B.
- Sagan, Carl (1983). Viages en el temps i en l'espai - Cosmos, Londres: Abacus. ISBN 0-349-10703-3.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Juan Pons, Comença l'era del turisme espacial, nº 269 d'Avió Revue, Motor Press Ibèrica, Madrit, novembre de 2004
- ↑ Carl Sagan, En la vora de l'oceà còsmic, nº 1 de la versió estesa de Cosmos, Sievia Films, Madrit
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Turismo espacial» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.