Turmell
En l'anatomia humana, el turmell és l'articulació a on s'unixen la cama i el peu.[1] El turmell està constituït per tres ossos: el peroné i la tébea que pertanyen a la cama, i l'astrágalo que forma part del peu. La tíbia i el peroné formen conjuntament en la seua part inferior una mortaja articular o cúpula sobre la que s'encaixa la troclea o polea del astrágalo.[2] El maléolo lateral va a ser més voluminós que el medial, va a descendir més i per tant, es posterioriza més, lo que explica que existixca una llaugera oblicuitat (aproximadament 20.º).
Sobre l'estructura òssea existix una càpsula fibrosa, un conjunt de lligaments, músculs i tendons que contribuïxen a la solidea de l'articulació i fan possible el moviment de la mateixa,[3] és una articulació molt exposta a lesions
Articulació
[editar | editar còdic]Des del punt de vista de GKES, l'articulació del turmell es compon:
- D'una peça superior, formada per la tíbia i el peroné, constituint d'eixe modo un bloc la superfície inferior del qual presenta un forat en forma de segment cilíndric.
- D'una peça inferior, constituïda pel astrágalo, que va a soportar la superfície cilíndrica anteriorment nomenada en un eix travesser.
Abdós poden realisar els moviments de flexió i d'extensió al voltant de l'eix comú. El cilindre massiç que formen, realment es correspon en la tróclea astragalina que contacta en la carilla articular de la cara externa del maléolo medial (tébea) i en la carilla articular de la cara interna del maléolo extern (peroné). L'articulació del turmell servix d'unió entre el segment inferior de la cama i el peu. Constituïx una unitat funcional integrada per la suma de dos articulacions morfològicament independents, la tibioperonea inferior i la tibioperoneoastragalina.
- L'articulació tibioperoneoastragalina és la principal del turmell i posa en contacte els segments inferiors de la tíbia i el peroné en el astrágalo. Pertany al gènero de les articulacions en polea (sinoviales). Està formada per les extremitats distales dels ossos de la cama, constituint la mortaja tibioperonea que s'articula en el astrágalo. Per part de la tíbia intervé la cara inferior del maléolo tibial, per part del peroné la cara interna del maléolo peroneo, i per part del astrágalo la seua cara superior. D'esta forma queda una articulació troclear formada per 3 ossos: tíbia, peroné i astrágalo.[4]
- L'articulació tibioperonea inferior posa en contacte els segments inferiors de la tíbia i el peroné. Està reforçada per 2 lligaments, un d'anterior i un atre posterior. És una articulació de gran rellevància funcional que permet cert grau de separació entre la tíbia i el peroné durant els moviments de flexió i extensió del peu. Ademés fa possible el moviment de rotació del peroné.
Lligaments
[editar | editar còdic]
El turmell és una articulació altament coaptada, la qual cosa es deu en gran mida a la mortaja tibioperoneoastragalina i un resistent sistema de lligaments que envol l'articulació. Podem trobar dos sistemes ligamentarios principals: els lligaments laterals extern i intern i els lligaments anterior i posterior, que es comporten com a lligaments accessoris.
Els lligaments més importants i que per tant proporcionen estabilitat a l'articulació són:
- Lligament lateral intern o lligament deltoide: unix el astrágalo i el calcàneu en la tíbia i es troba en la part interna del turmell. S'ubica en dos plans:
- Pla profunt: constituït per dos fas tibioastragalinos. L'anterior és oblicuo cap a avall i alvance, per a acabar insertant-se en la branca interna del jou astragalino. Per una atra part el fes posterior s'emplaça de forma oblicua cap a avall i arrere, insertant-se en una fosita profunda localisada per baix de la carilla interna; les seues fibres més posteriors es fixen en el tubèrcul posterointerno.
- Pla superficial: molt extens i desenrollat en forma triangular. Des del seu orige tibial s'expandix per una llínea d'inserció inferior contínua en el escafoides, la vora interna del lligament glenoideo i l'apófisis menor del calcàneu.
- Lligament lateral extern: conformat per tres fascículos diferents, que unixen el astrágalo i el calcàneu en el peroné. Està en la part lateral de l'articulació.
- Fes anterior o lligament peroneoastragalino anterior: adherit a la vora anterior del maleolo peroneo, es dirigix cap a avall i cap a avant per a acabar insertant-se en el astrágalo.
- Fes mig o lligament calcáneoperoneo: sorgix de les proximitats del punt més prominent del maleolo, dirigint-se cap a avall i arrere per a insertar-se en la cara externa del calcàneu.
- Fes posterior o lligament peroneoastragalino posterior: s'origina en la cara interna del maleolo, per darrere de la carilla articular, per a dirigir-se horisontalment cap a dins i llaugerament cap a arrere i insertar-se en el tubèrcul posteroexterno del astrágalo.
- Lligaments anterior i posterior: poden ser considerats com a simples engrosamientos capsulares. S'inserten en el astrágalo.
- Lligaments de la sindesmosis: són els que mantenen units tébea i peroné en el seu extrem distal. Existix un lligament anterior i un atre posterior, fonamentals per a mantindre la mortaja en el tancament adequat.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «turmell». RAE.
- ↑ AAVV: Anatomia humana general. Universitat de Sevilla. Consultat el 20 de març de 2012.
- ↑ Michael J. Alter: Els estiramientos: desenroll d'eixercici. Consultat el 20 de març de 2012
- ↑ Michel Dufour: Biomecánica funcional. Consultat el 20 de març de 2012
- ↑ AI Kapandji. Fisiologia articular. 6ª edició. Editorial Panamericana. Tom 2
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tobillo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.