Tussilago farfara
Tusilago (Tussilago farfara) és l'única espècie del gènero Tussilago de plantes de florés pertanyent a la família Asteraceae. Se li denomina popularment: Tusilago, fárfara, peu de cavall, ungla de cavall. Són natius d'Eurasia. Encara que també és comú en Norteamérica i Sudamérica a on han segut introduïts per a la producció de plantes medicinals.
Descripció
[editar | editar còdic]És una planta herbàcea perenne es planta per llavors o rizomas. S'agrupen en colónies de dotzenes de plantes. Els seus fulls són grans, cordadas de perfil anguloso, són de color vert blanquecino en nàixer i verts en envellir. Els talles florals es desenrollen abans que apareguen els fulls, són carnosos, esponjosos i en escamas. Les flors s'agrupen en capítuls de color groc dorat.
Etnobotánica, farmacognosia i fitoquímica
[editar | editar còdic]El nom tussilago té el seu orige el llatí tussis, que significa "tós", lo que indica l'us popular que s'ha donat a la planta des de temps molt remots com antitusivo. En els països orientals era comú fumar o aspirar el fum dels fulls per a calmar els accessos de tós i d'asma, de tal manera que alguns encara es referixen a ella com coughwort (remei per a la tós). Ademés, en la Segona Guerra Mundial els soldats en Europa la fumaven i en algunes parts encara es fuma com a substitut del tabac, de tal manera que els noms baccy plant (planta de tabac) i poor-man's-baccy (tabac dels pobres) encara sobreviuen en la Gran Bretanya.
És una de les plantes que més s'utilisen en el tractament de malalties bronquials i se li reconeixen propietats terapèutiques antitusiva, astringente, demulcente, emoliente, expectorante, estimulant i tònica. La infusió dels fulls alivia la bronquitis, asma i afeccions pulmonars.
Combinada en #regalícia (Glycyrrhiza) i tomello (Thymus) s'ampra en el tractament de la bronquitis, catarros, problemes respiratoris i emfisema crònic. També és un ingredient en infusions per a les diarrees. Els fulls trituradas s'usen contra el dolor de les articulacions, ferides, úlceres, cremades, inflamació i irritament de la pell. Al pas dels anys esta planta ha segut objecte d'una àmplia gama d'usos; aixina, es diu els fulls i flors seques i asadasse usen com a substitut de sal i pel seu aroma anisado s'ampren en ensalades, sopes i tés.[1]
Sobre la seua composició química s'ha demostrat que estes plantes produïxen una gran cantitat de #mucílac (Glicoproteínas, polisacàrits), dels que es creu que deriven les seues propietats medicinals, ademés de esteroles, flavonoides, taninos i inulina.[2] Ademés s'han trobat una gran diversitat de metabòlits secundaris:
- Cromonas (6-Acetil-7-hidroxi-2,3-dimetilcromona,[3] àcit 7-hidroxi-2,3-dimetilcromano-6-carboxílic.[4])
- Sesquiterpenos en estructura tipo eudesmano (Tusfarfarina A[5]), oplopano i bisabolano[6]
- Triterpenos en estructura tipo baurano (7-Baureno-3,16-diol[7]) i taraxastano (Faradiol[8])
- #Alcaloide pirrolizidínicos (P. eixemple l'àcit neotusilagínico, neotusilagina, àcit neoisotusilágico, tusilaginina, àcit tusilágico, tusilagina, àcit isotusilagínico, isotusilagina[9]).
Taxonomia
[editar | editar còdic]Tussilago farfara va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 865. 1753.[10]
- Cineraria farfara Bernh.
- Farfara radiata Gilib.
- Tussilago alpestris Hegetschw.
- Tussilago umbertina Borbás[11][12]
- Castellà: espatas, farfara, fárfara, gordolobo, pas d'asno, pata-bou, pata d'asno, pata de mula, pata de mul, peu de cavall, peu de mula, piedemulo, peu de mul, potas, sombrerera, tusilago, tusillago, tusílago, ungla d'asno, ungla de cavall[13]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Alpine ethnobotany in Italy: traditional knowledge of gastronomic and medicinal plants among the Occitans of the upper Varaita valley, Piedmont Andrea Pieroni1 and Maria Elena Giusti. Journal of Ethnobiology and Ethnomedicine 2009, 5:32
- ↑ Tussilago farfara, Tusilago, fárfara, pata de cavall, ungla de cavall, coltsfoot, housefoot, brittish tobacco. Folium. Quijano L. Setembre/Decembre. Any XVII, 50; pp 6-7 (2008)
- ↑ Wu, D. et al., Biochem. Syst. Ecol., 2008, 36, 219- 222
- ↑ Wu, D. et al., Biochem. Syst. Ecol., 2008, 36, 219- 222
- ↑ Liu, L.-L. et al., J. Asian Nat. Prod. Res., 2011, 13, 920- 929
- ↑ Tang, Z.I. et al., Chin. Chem. Lett., 2009, 20, 1017- 1018
- ↑ Yaoita, I. et al., Nat. Med. (Tòquio), 1998, 52, 273- 275
- ↑ Zimmerman, J.Helv. Chim. Acta, 1943, 26, 642- 647
- ↑ Adamczak A., Acta Societatis Botanicorum Poloniae. Vol 82, No 4 (2013)
- ↑ «Tussilago». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 28 d'agost de 2012.
- ↑ Tussilago en Global Compositae
- ↑ Tussilago en PlantList
- ↑ «Tussilago». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Archivat des d'el original, el 11 de setembre de 2019. Consultat el 25 de novembre de 2009.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Tusilago informació
- Coltsfoot Flowers Sorbet
Wikispecies té un artícul sobre Tussilago farfara.
-
#Inflorescència -
Fullage
-
Grup de plantes
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tussilago» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.