Ulex parviflorus
Ulex parviflorus, cridat popularment tojo i també coneguda com árgoma, aliaga i aulaga morisca, és un arbust espinós de la família de les fabáceas. Forma part de xares i terrenys degradats de la zona occidental del mediterràneu: França, Espanya, Portugal i el nort d'Àfrica.
Descripció
[editar | editar còdic]És un arbust de fins a dos metros d'altura, en fulls reemplaçades completament per espines. Les seues flors apareixen en hivern, són de color groc lluent i el seu frut és una chicoteta llegum coberta de vellosidades.
Hàbitat
[editar | editar còdic]Habita de preferència en sols calcáreos i en eixos llocs s'usa per a recuperar sols degradats, gràcies als seus bactèrias simbiontes que li donen la capacitat de fixar nitrogen de l'atmòsfera. Pel seu rusticidad, també es pot usar per a lluitar en l'erosió en llocs de pendent alta i molta exposició al sol.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Ulex parviflorus va ser descrita per Pierre André Pourret i publicat en Mémoires de l'Académie dones Sciences, Inscriptions et Belles-Lettres de Toulouse 3: 334. 1788.[1]
- Citologia
Número de cromosomas de Ulex parviflorus (Fam. Leguminosae) i táxones infraespecíficos: n=16[2]
- Etimologia
Ulex: nom genèric que és l'antic nom d'esta planta o alguna similar.[3]
parviflorus: epítet latino que significa "en chicotetes flors.[4]
- Varietats
- Ulex parviflorus subsp. africanus (Webb) Greuter +
- Ulex parviflorus subsp. eriocladus (C.Viciós) D.A.Webb +
- Ulex parviflorus subsp. funkii (Webb) Guinea +
- Ulex parviflorus subsp. jussiaei (Webb) D.A.Webb +
- Ulex parviflorus subsp. parviflorus Pourr.
- Sinonímia
- Ulex almijarensis Rivas Goday & G. López
- Ulex argenteus var. almijarensis (Rivas Goday & G. López) Ladero & Rivas Goday
- Ulex brachyacanthus Boiss.
- Ulex ianthocladus var. calycotomoides Webb
- Ulex provincialis Loisel.
- Ulex recurvatus Willk. in Willk. & Lange
- Ulex scaber var. willkommii (Webb) Samp.
- Ulex willkommii var. funkii Webb
- Ulex willkommii Webb[5][6]
Nom comú
[editar | editar còdic]Abulaga, abulaga de dent de gos, aliaga, aliaga albar, aliaga parda, aliaga rodena, arbulaga, argelaga marina, argelaga roja, argilaga, argilaga blanca, argilaga roja, aulaga, aulaga blanca, aulaga morisca, aulaga moruna, engilaga, gatosa, herba del sospir, olaga, tojo, tojo de Huelva, toliaga, ulaga.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Ulex parviflorus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 1 de giner de 2013.
- ↑ Estudis cariológicos sobre la flora espanyola. Fernández Piqueras, J. & M. Ruíz Rejón (1976) Bol. Soc. Brot. ser. 2 50: 5-13
- ↑ En Noms botànics
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ Ulex parviflorus en PlantList
- ↑ 6,0 6,1 «Ulex parviflorus». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Archivat des d'el original, el 27 d'agost de 2017. Consultat el 1 de giner de 2013.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- [enllaç trencat]
- [enllaç trencat]
- Fires enhance flammability in Ulex parviflorus
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ulex parviflorus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.