Ulmus minor ʽAtinia’
Ulmus procera Salisb.. és una espècie d'arbre pertanyent a la família de les ulmáceas.
Història
[editar | editar còdic]Ulmus procera va ser, abans de l'arribada de l'epidèmia de grafiosis, un dels arbreés caducifolios de major i de més ràpit creiximent en Europa. Una investigació de diversitat genètica en Espanya, Itàlia i el Regne Unit va revelar que Ulmus procera són genèticament idèntics, clons d'un sol arbre, l'om que en el passat es va usar àmpliament para soport de vinyes, i dut a les illes britàniques pels romans en el propòsit de servir de soport i endreçar les parres.[1] Aixina, a pesar de que en anglés ho criden English Elm, o siga, "#Olmo anglés", l'orige de l'arbre es creu que està en Itàlia, encara que és possible que vinguera de lo que hui és Turquia, a on encara s'usa en el cultiu de raïms passes.[2][3]
Característiques
[editar | editar còdic]L'arbre a sovint supera una altura de 40 m en un tronc de < 2 m de diàmetro.[4] L'eixemplar més gran documentat en Anglaterra, en Forthampton Court, prop de Tewkesbury, va alcançar els 46 m d'alt.[5]
Les fulls són de vert obscur, de forma casi orbicular, < 10 cm de llarc, sense la pronunciada punta acuminada en l'àpiç típica del gènero Ulmus. Polinizada pel vent, les menudes florés apétalas hermafroditas de color púrpura rojós apareixen a principis de la primavera abans que els fulls.
Malalties
[editar | editar còdic]Per la seua homogeneïtat, l'arbre ha resultat ser particularment susceptible de sofrir la grafiosis, pero els arbres inmaduros seguixen sent una traça comuna en el camp anglés. Este om anglés va ser el primer om que va ser dissenyat genèticament per a resistir-se a la malaltia, en la Universitat de Abertay Dundee.[6] Va ser un subjecte ideal per a semblant experiment, ya que el seu esterilidad significava que no hi havia perill del seu introgresión en el camp.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Ulmus procera va ser descrit per Richard Anthony Salisbury i publicat en Prodromus stirpium in horto ad Chapel Allerton vigentium 391. 1796.[7]
Ulmus: nom genèric que és el nom clàssic grec per a l'om.[8]
procera: epítet llatío que significa "alt"[9]
- Sinonímia
- Ulmus atinia Walker
- Ulmus campestris L., Loudon, Planch., Moss
- Ulmus minor var. vulgaris Richens
- Ulmus sativa Mill.
- Ulmus suberosa Smith, Loudon, Lindley
- Ulmus surculosa Stokes var. latifolia Stokes, Llei [10]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Tree News, Spring/Summer 2005,Publisher Felix Press, [1]
- ↑ Gil, L., Fonts-Utrilla, P., Soto, A., Cervera, M.T., Collada, C. (2004) English elm is a 2,000-year-old Roman clone; Nature, vol. 431, p. 1053. Nature Publishing Group, Londres.
- ↑ «English elm 'brought by Romans'», BBC. Consultat el 21 de decembre de 2008.
- ↑ Bean, W. J. (1981). Trees and shrubs hardy in Great Britain. Murray, Londres.
- ↑ Elwes, H. J. & Henry, A. (1913). The Trees of Great Britain & Ireland. Vol. VII. pp 1848-1929. Publicació privada. [2] [3] archivat en Wayback Machine.
- ↑ «Scientists modify elm to resist disease that killed millions of trees in Britain», The Guardian. Consultat el 26 de maig de 2010.
- ↑ «Ulmus procera». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 9 de maig de 2015.
- ↑ En Nom Botànics
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ «Ulmus procera». The Plant List. Consultat el 9 de maig de 2015.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees dones Plantes a Fleurs D'Afrique.
- Anonymous. 1986. List-Based Rec., Soil Conserv. Serv., O.S.D.A. Database of the O.S.D.A., Beltsville.
- Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
- Gibbs Russell, G. I., W. G. M. Welman, I. Retief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. Van Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
- Jørgensen, P. M., M. H. Nee & S. G. Beck. (eds.) 2014. Cat. Pl. Vasc. Bolívia, Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 127(1–2): i–viii, 1–1744. Missouri Botanical Garden Press, St. Louis.
- Jørgensen, P. M., M. H. Nee & S. G. Beck. (eds.) 2015 en avant. Catàlec de les plantes vasculars de Bolívia (#adició).
- Munz, P. A. 1974. Fl. S. Calif. 1–1086. University of Califòrnia Press, Berkeley.
- Munz, P. A. & D. D. Keck. 1959. Calç. Fl. 1–1681. University of Califòrnia Press, Berkeley.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Ulmus procera.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ulmus procera.- Este artícul conté una traducció derivada de «Ulmus procera» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Morton Arboretum Catalogue 2006
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ulmus procera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.