Ultracentrifugadora
La ultracentrifugadora és una centrifugador optimisada per a girar el seu rotor a velocitats molt elevades (entorn a 100.000 rpm), capaces de generar una acceleració tan alta com de 803.000 xg g (9,800 km/s²). Existixen dos classes de ultracentrífugas, la de preparat i l'analítica. Abdós classes d'instruments tenen importants usos en biologia molecular, bioquímica i la ciència dels polímero. Theodor Svedberg va inventar la ultracentrífuga analítica en 1923, mereixent per això el Premi Nobel de química en 1926 per les seues investigacions en els coloides i proteïnas utilisant la ultracentrifugadora.
La ultracentrifugadora de buit va ser inventada per Edward Greydon Pickels. La seua contribució en l'aportació del buit va ser lo que va permetre una reducció en la fricció generada a altes velocitats. Els sistemes de buit també varen permetre el manteniment d'una temperatura constant.
En 1946, Pickels cofundó Spinco (Specialized Instruments Corp.) i va comercialisar una ultracentrifugadora basada en el seu disseny. No obstant ho va considerar massa complicat i va desenrollar una versió "a prova de terramaner". Pero inclús en el disseny millorat, les vendes varen seguir sent baixes i Spinco casi va acabar en bancarrota. La companyia va sobreviure i va ser la primera en fabricar ultracentrifugadoras comercials en 1947. En 1949, Spinco va introduir el model L, la primera ultracentrífuga de preparació, per a alcançar una velocitat màxima de 40 000 rpm, En 1954, Beckman Instruments (ara Beckman Coulter) va adquirir la companyia fent d'ella la base de la seua divisió d'centrifugador Spinco.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Ultracentrifugadora» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.