Umm al-Ameu
Umm A l'Ameu ( àrap ام العمد), o Umm el 'Amed o al Auamid o el-Awamid, és un lloc arqueològic del periodo helenístico prop de la ciutat de Naqoura en el Líban. Va ser descobert pels europeus en la década de 1770, i va ser excavat en 1861.[1] És un dels jaciments arqueològics més excavats de les terres centrals de Fenicia.[2]
Descripció
[editar | editar còdic]El lloc de Umm A l'Ameu medix més de sis hectàrees.[1] Numerosos artefactes del lloc es conserven en el Museu Nacional de Beirut i en el Louvre. El lloc conté dos temples, el Temple de Milk'ashtart i el Temple Oriental en la Capella del Tro,[2] que s'estima que varen ser construïts entre 287 i 222 a. C.[1] S'han trobat 23 esteles que representen a persones empinades en un "gest d'adoració", totes datant de 100 a 400 a. C.[3]
Història
[editar | editar còdic].jpg)
.jpg)
Segons pareix, Umm A l'Ameu es va construir en el periodo persa o helenístico, encara que alguns erudits han argumentat un periodo anterior. No s'han descobert edificacions de l'época romana, pero sí hi ha proves de la reocupaació bizantina.[2] El nom original del lloc és incert, pero pot haver segut Hammon (Plantilla:Bíblia) o Alexandrouskene.[4]
Umm A l'Ameu va ser representat per primera volta en l'época moderna en la década de 1780 per Louis-François Cassas.[4] Melchior de Vogüé va explorar el lloc en 1853. El lloc va ser excavat per primera volta en 1861 per Ernest Renan en el seu Mission de Phénicie. Es va detindre quan va descobrir que els restants no eren més antics que l'edat helenística.[2]
En 1881, el Survey of Palestine del Fondo per a l'Exploració de Palestina va descriure el lloc com "ruïnes extenses" i va senyalar l'existència de "rastres d'aqüeductes".[5]
Eustache de Lorey va excavar el lloc en 1921, pero va publicar solament fotografies del seu treball.[2] Maurice Dunand va dirigir les excavacions en el lloc entre 1943 i 1945.[6]
Ali Badawi, arqueòlec cap durant molt temps per al sur del Líban de la Direcció general d'Antiguetats del Ministeri de Cultura, va dir:
Es troben els restants de la ciutat coneguda com Oum Al-Amed, que daten del sigle II a.C., si no abans. La ciutat va ser un centre religiós per a un cult fenicio, especialment el del deu fenicio Baal Hamon, el recort del qual perdura en una vall propenca conegut com Wadi Hamol (la Vall de Hamol). El lloc encara conté els restants de dos temples importants, aixina com atres edificis, que daten dels sigles II i III a. C., i representa lo últim de la cultura fenicia baix el domini dels grecs. En el lloc es varen descobrir vàries esteles en inscripcions fenicias i un important rellonge de sol.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 The Phoenician's Route, LAU-Louis Cardahi Foundation
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Ancient Near Eastern Studies.(0)
- 27–55.ISSN 1378-4641.doi:10.2143/ANES.37.0.1081.Consultat el 2021-01-21.
- ↑ Zeitschrift dones Deutschen Palästina Vereins 130/1, 2014, 77-95.Consultat el 2021-01-21.
- ↑ 4,0 4,1 Journal of Biblical Literature.84(3)
- 326–328.doi:10.2307/3265046.
- ↑ (1881-1883) The survey of western Palestine : memoirs of the topography, orography, hydrography, and archaeology, London : Committee of the Palestine exploration fund.
- ↑ Meyers, Eric M.,; American Schools of Oriental Research., {{{nom2}}}. The Oxford encyclopedia of archaeology in the Near East. OCLC 34583983. ISBN 0-19-506512-3.
- ↑ Badawi, Ali Khalil (2018). Tyre (4ta. ed.). Beirut: Al-Athar Magazine. pp. 138-140.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Clermont-Ganneau, C. S., "La stele phenicienne d'umm el-'Aouamid", Recueil d'archéologie orientale, vol. V, 1902, pp. 1–8
- (1962) Oumm el-ʾAmed: unix ville de l'époque hellénistique aux échelles de Tyr, Librairie d'Amérique et d'Orient.
- Guérin, V. (1880). Description Géographique Historique et Archéologique de la Palestine (vol. 3: Galilee, pt. 2) (en fr), Paris: L'Imprimerie Nationale, p. 173.
- Palmer, E. H. (1881). The Survey of Western Palestine: Arabic and English Name Lists Collected During the Survey by Lieutenants Conder and Kitchener, R. E. Transliterated and Explained by E. H. Palmer, Committee of the Palestine Exploration Fund, p. 50 ("the ruin with the columns").
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Umm al-Amad» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.