Anar al contingut

Unbitrio

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Unbitrio és el nom temporal d'un element químic hipotètic de la taula periòdica que té el símbol temporal Ubt i el número atómico 123.[1] Els càlculs han mostrat que 326Ubt seria l'isòtop més estable. Este element del 8º periodo de la taula periòdica pertanydria a la série dels superactínidos, i formaria part dels elements del bloc g.

El nom unbitrio és un nom sistemàtic d'element, que s'ampra com a marcador de posició fins que es confirme la seua existència per un atre grup d'investigació i l'IUPAC decidixca el seu nom definitiu. Habitualment, s'elegix el nom propost pel descobridor.

Estabilitat dels nucleidos d'este tamany

[editar | editar còdic]

Cap superactínido ha segut mai observat, i s'ignora si l'existència d'un àtom tan pesat és físicament possible.

El model de capes del núcleu atòmic preveu l'existència de número mágico[2] per tipo de nucleones en raó de l'estratificació dels neutrons i dels protones en nivells d'energia quàntics en el núcleu segons postula este model, de modo similar a lo que ocorre en els electrons al nivell del àtom ; un d'estos número mágico és 126, observat per als neutrons pero no encara per als protones, mentres que el número mágico següent, 184, no ha segut mai observat : s'espera que els nucleídos que tinguen al voltant de 126 protones (unbihexio) i de 184 neutrons siguen sensiblement més estables que els nucleídos veïns, per lo que potser tinguen periodos radiactius de més d'un segon, lo que constituiria un « illot d'estabilitat ».

La dificultat estreba que, per als àtoms superpesados, la determinació dels número mágico sembla més delicat que per als àtoms llaugers, de manera que, segons els models, el número mágico següent es deuria buscar per a valors de Z (número atómico) entre 114 i 126.

El unbitrio forma part dels elements que seria possible produir, en les tècniques actuals, en l'illot d'estabilitat; l'estabilitat particular d'eixos isòtops seria per un efecte quàntic d'acoplament dels posades ω, un dels nous posades cridats « sense sabor ».

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «FLW Incorporated | Specialists in Physical Measurement, Testing, Calibration & Control». www.flw.com. Consultat el 16 de març de 2020.
  2. Encyclopaedia Britannica : artícul « Magic Number », § « The magic numbers for nuclei ».