Unió de Utrecht
La Unió de Utrecht va ser un acort firmat en la ciutat neerlandesa d'Utrecht el 23 de giner de 1579 entre les províncies rebels dels Països Baixos, en aquell temps enfrontades a la Monarquia hispànica durant la guerra dels Huitanta Anys. Està considerada com l'orige de la República de les Províncies Unides, encara que esta no va ser reconeguda oficialment fins a la firma de la Pau de Westfalia en 1648.
Despuix de la firma el 5 de giner de 1579 de l'Unió d'Arràs per part d'algunes províncies del sur (Comtat d'Artois, Comtat de Henao, Douai, Lille i Orchies) en respal a la Corona espanyola, les províncies del nort liderades per Guillermo d'Orange varen reaccionar firmant l'Unió de Utrecht. El document arreplegava el dret de cada província a mantindre les seues tradicions, l'unió militar de totes elles i la llibertat de cult religiós. Encara que encara es reconeixia a la Corona espanyola com a governant de les províncies, l'acort va deteriorar molt les relacions en el rei.
Entre giner de 1579 i abril de 1581 varen firmar l'Unió els següents territoris: la província d'Holanda; la província de Zelanda; el bisbat d'Utrecht; el ducado de Güeldres; la província de Groninga, que el 3 de març de 1580 pansa a poder espanyol;[1] la província de Frisia; la província de Drente; la província d'Overijssel; el Ducado de Brabante, llevat Lovaina (espanyola des de 1578) i després Bolduque (en poder espanyol des de l'1 de juliol de 1579); i el comtat de Flandes. En 1580 la prohibició del cult catòlic i l'entrega de totes les iglésies d'esta confessió a la reformada neerlandesa,[2] va supondre perdre el respal dels catòlics que encara no s'havien unit a les forces espanyoles.[3]
Despuix de declarar Felipe II d'Espanya fora de la llei a Guillermo d'Orange i posar preu al seu cap el 15 de març, les mateixes províncies varen declarar la seua independència formal per mig del Acta d'Abjuració, firmada en El Haya el 26 de juliol de 1581.
Un dels acontenyiments decisius que varen facilitar la formació de l'Unió de Utrecht va ser el gresca dels terços per falta de paga i el consegüent saqueig de Amberes en novembre de 1576. Est va produir gran descontent i va acabar en la retirada dels terços de Flandes pel Edicte perpetu de 1577; fets que es varen unir a la fallida de la Corona espanyola de 1575, que va colpejar a Amberes com a centre financer. A la seua volta, l'assalt francés en l'atac a Amberes i la batalla de Steenbergen va aplanar el camí per a que Alejandro Farnesio reconquistara molts dels territoris perduts, que culminaria en la conquista de Amberes en 1585 i el Lloc de Vine-ho (1586).
Evolució dels territoris de l'Unió de Utrecht
[editar | editar còdic]Finalment despuix de molts anys de guerra, solament detingut durant la Treua dels dotze anys firmada en 1609. El Tractat de Münster de 1648 va supondre el reconeiximent per part d'Espanya de l'independència de les Províncies Unides dels Països Baixos.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Groningen veroverd door de troepen van Rennenberg, 1580 - Fokke, Simon» (en és). Google Arts & Culture. Consultat el 2022-04-15.
- ↑ «Catholics in the Dutch Republic were creative directors of their own lives» (en en). Leiden University. Consultat el 2022-12-17.
- ↑ «Netherlands, The Catholic Church in | Encyclopedia.com». www.encyclopedia.com. Consultat el 2022-12-17.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Unión de Utrecht» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.