Urien

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Escut d'Urien

Urien ˈ|jʊər|@i|ɛ|n, mencionat freqüentment com Urien Rheged o Uriens, va ser un rei de Rheged de finals del sigle VI. Rheged va ser un dels regnes britanos del territori conegut com Yr Hen Ogledd (el Vell Nort) ubicat en el nort d'Anglaterra i el sur d'Escòcia. El seu poder i les seues victòries, són commemorats en els poemes dedicats a ell per Taliesin, conservats en el Llibre de Taliesin. Es convertiria en el Rei Urien de Gorre de la llegenda Artúrica i el seu fill Owain més tart va ser conegut com Ywain.

Urien va lluitar contra els governadors del regne anglo de Bernicia. Va conseguir sitiar-los en Lindisfarne, pero, segons l'Història Brittonum, Urien va ser assessinat per un home nomenat Llofan Llaf Difo, es diu que a instàncies de Morgant Bwlch, que estava celós d'Urien pel seu poder. Una de les Tríades Galeses recorda la mort d'Urien com un dels Tres Llamentables Assessinats.

Va tindre quatre fills, nomenats Owain, Rhiwallon, Rhun i Pasgen. El major d'ells li va succeir.

Urien va continuar sent una figura popular en el país de Gales a lo llarc dels anys, i ell i el seu fill Owain es varen incorporar en la llegenda Artúrica. El seu regne va ser traslladat a la mítica terra de Gore, i a voltes se cita als Reis Lot de Lothian i Auguselus d'Escòcia com els seus germans. Durant el regnat d'Uther Pendragón, es casa en la germana d'Arturo (Morgana, encara que a voltes se li dona un atre nom). De la mateixa manera que atres reis del cicle, Urien s'opon inicialment a l'ascens d'Arturo al tro despuix de la mort d'Uther i es rebelen contra ell, pero es convertix en el seu aliat i vassall despuix de la derrota.

En les llegendes, el seu matrimoni en Morgana no és retratat com un matrimoni feliç, encara més, hi ha una història en la que Morgana planeja fer-se en Excalibur, matar a Urien i a Arturo, i ocupar el tro junt al seu amant Accolon. Urien apareix sempre com el pare de Ywain (Owain), i molts texts li atribuïxen un segon fill, Ywain el bastart, engendrat pel seu pare en l'esposa del seu senescal.

Referències[editar | editar còdic]

  • Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.
  • Caesar, Julius; Hammond, Carolyn (translator) (1998). The Gallic War. The Gallic War, p. 128. ISBN 0-19-283582-3
  • Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd.
  • Eliade, Mircea. Historia de las ideas y las creencias religiosas II. De Gautama Buda al triunfo del cristianismo. Buenos Aires: 1999, p. 176
  • García Gual, Carlos: Historia del rey Arturo y de los nobles y errantes caballeros de la Tabla Redonda. Madrid: Alianza, 1989. ISBN 84-206-9955-1. Página 22
  • Peralta Labrador, Eduardo (2003). Real Academia de la Historia, ed. Los cántabros antes de Roma. p. 214. ISBN 9788489512597
  • Sainero Sánchez, Ramón (1999). Diccionario Akal de Mitología celta. Ediciones AKAL. p. 193. ISBN 9788446009368

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Alvar, C., El rey Arturo y su mundo: diccionario de la mitología artúrica, Madrid, Alianza, 1991.
  • Campos, Viviana (2003). El Mágico Mundo de los Celtas. Grijalbo: Buenos Aires, 2003. ISBN 978-950-28-0297-8
  • D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
  • Echard, S., Arthurian Narrative in the Latin Tradition, Cambridge, Cambridge University Press, 1998
  • Mircea Eliade, A History of Religious Ideas, Vol. 2. University of Chicago Press (1982). § 171
  • Monaghan, Patricia (2009), The Encyclopedia of Celtic Mythology and Folklore, Infobase Publishing, ISBN 978-1-4381-1037-0
  • Ritson, Joseph, Life of King Arthur From Ancient Historians and Authentic Documents, 1825

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons