Anar al contingut

Utillage lítico

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Talla lítica.png
Talla directa en percutor bla.

El utillage lítico és l'anàlisis del instrumental lítico i òsseu per a estudiar les societatés de caçadors-recolectors.[1] És un dels principals elements per a dit estudi, i ampra dos llínees de treball: la tecnologia i la tipologia.[1] L'estudi de materials arqueològics aborda abdós llínees, que gràcies a esta manera s'obté una informació completa.[1]

El següent pas que es realisa en l'indústria lítica, que succeïx des de l'obtenció de la matèria primera fins al finalisat del útil, és la codificació d'este útil, és dir, el seu estudi tipològic, que té per objectiu reconéixer, definir i classificar les distintes varietats d'útils dels jaciments prehistòrics.[1]

Existixen distintes tipologies que classifiquen els útils líticos, i les més conegudes són les que utilisen criteris morfològics com a eix central.[1] Els útils líticos deuen la seua conformació a la seua soport i al retoc dels seus talls, i este últim és l'operació que li dota de la seua morfologia final.[1] En el Paleolític Inferior i Mig, les tipologies morfològic-descriptivas més utilisades són les de F. Vores,[2] i en el Paleolític Superior les més utilisades són les de D. Sonneville-Vores i J. Perrot.[3][4][5][6]

Introducció

[editar | editar còdic]

L'utillage lítico ha proporcionat informació sobre el tipo d'assentament de les societats: si es trobava al aire lliure, en covas, en abrics o en fosses en rebuigs, o si es trobava en enterraments o en depòsits miners.[7] També proporciona informació sobre la morfologia dels instruments i les activitats a la que estaven destinats.[7]

També pot facilitar a conéixer les estratègies econòmiques en atres assentaments, quin pes tenen les activitats i la seua relació en el tipo d'assentament, la seua localisació geogràfica i les àrees de captació de recursos que tenien al seu entorn.[7] Per un atre costat, el fet de treballar en útils en les sepultures individuals, ha facilitat conéixer els materials que eren seleccionats per a deixar-los com aixovar en els enterrament i si estaven vinculats al sexe o edat de l'individu.[8]

De les vores treballades a les indústries sobre lasca

[editar | editar còdic]

L'orige dels instruments líticos la morfologia dels quals ha segut alterada es deu al Homo habilis, que habitava en el continent africà.[9] Encara que també hi ha uns atres nòduls de pedra associats al Australopithecus, no mostren cap indici del seu talla, pero sí varen poder ser amprats en una funció concreta.[9]

L'existència d'estos útils comporta l'haver alcançat un grau de desenroll fisiològic, psíquic i social.[10] El primer pas en l'elaboració d'estos útils són el disseny mental de l'artefacte, és dir, una image prèvia de lo que es vol fabricar, cóm fabricar-ho, en quina materials, etc.[10] A conseqüència d'açò, la transformació d'un nòdul requerix també un desenroll cognitiu i psicomotor.[10] Tots estos requisits es varen completar durant el procés evolutiu dels homínits a l'aparició del gènero Homo.[10]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Muñoz Ibáñez y San Nicolás Pedraz, agost de 2010, «Evolució cronològica i cultural de l'utillage lítico», p. 93.
  2. (1961) Typologie du Paléolithique ancien et moyen (en fr), Bordeus: Impriméries Delmas, pp. 216.
  3. Bulletin de la Societé Prehistorique Française.7(51)
    327-335.
  4. (1955).Bulletin de la Societé Prehistorique Française.52(1)
    76-79.
  5. (1956).Bulletin de la Societé Prehistorique Française.7(53)
    408-412.
  6. (1956).Bulletin de la Societé Prehistorique Française.7(53)
    547-559.
  7. 7,0 7,1 7,2 Gibaja y Mazzucco, 2015, p. 67.
  8. Gibaja y Mazzucco, 2015, p. 68.
  9. 9,0 9,1 Muñoz Ibáñez y San Nicolás Pedraz, agost de 2010, «Evolució cronològica i cultural de l'utillage lítico», p. 98.
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 Muñoz Ibáñez y San Nicolás Pedraz, agost de 2010, «Evolució cronològica i cultural de l'utillage lítico», p. 99.