Valéncia ecològica

Es denomina valència ecològica al camp o interval de tolerància d'una determinada espècie respecte a un factor qualsevol del mig (com poden ser la llum, la temperatura, la humitat, el pH o la concentració de fòsfor, nitrogen o un atre element químic) que actua com a factor limitante.

Espècies eurioicas i estenoicas

La granota bou americana (Granota catesbeiana) és un eixemple representatiu d'una espècie eurioica.

Des del punt de vista de l'amplitut de la valència ecològica, es distinguixen dos tipos d'espècies diferents: les eurioicas i les estenoicas.

• Espècies eurioicas: aquelles que es caracterisen per ser poc exigents respecte als valors alcançats per un determinat factor, o lo que és lo mateix, les seues valència ecològiques registren una gran amplitut. A pesar d'açò, el número màxim d'individus no acostuma ser molt elevat. Les espècies eurioicas solen ser r estrategues (individus en un potencial biòtic elevat, que tenen moltes crío que no reben contes), i conseqüentment, són generalistes.

• Espècies estenoicas: aquelles que són molt exigents respecte als valors alcançats per un determinat factor, o lo que és lo mateix, els seus llímits de tolerància són estrets. No obstant, si es desenrollen baix unes condicions òptimes, el número d'individus pot aplegar a ser elevat. Les espècies estenoicas solen ser K estrategues (individus en una taxa de natalitat baixa, que li proporcionen a les seues crío uns contes fins a alcançar l'edat adulta), i com a conseqüència, són especialistes.

Ya que la valència ecològica pot ser diferent per a distints paràmetros, es distinguixen espècies estenotermas i euritermas (exigents i tolerants respecte a la temperatura), estenohalinas i eurihalinas (exigents i tolerants respecte a la salinitat), etc.