Anar al contingut

Valle de Pubenza

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Valle de Pubenza

Valle de Pubenza o Valle de l'Alt Cauca, és una vall ubicada entre la cordillera central i l'occidental en el suroccidente de Colòmbia i constituïx la conca hidrogràfica de la part alta del riu Cauca des del seu naiximent en el Páramo de les Papes fins al embassament de Salvajina. L'altitut d'esta vall oscila entre els 1550 a 1780 m s. n. m. i té un paisage de terrenys ondulats en un relleu variat que presenta lomas, tossals, cerros escarpados com també paisages quebrats en cañades i canons per a on circulen numerosos rius que alimenten el riu Cauca. En térmens d'àrea geogràfica, el Pubenza està entre les onze valls interandinos més grans del país. La principal ciutat de la vall de Pubenza és Popayán, capital del departament del Cauca.

Història

[editar | editar còdic]

La Vall de Pubenza és el territori ancestral del poble Misak, este territori va ser conquistat i colonisat per les tropes de Pedro d'Añazco i Sebastián de Belalcázar segons relats de Pedro Cieza de León en 1553. En les cròniques d'este conquistador espanyol es relata la seua arribada a la vall del riu Piendamó en a on existien cacicazgos i fortalees de pobles natius. Un d'estos poblats era el de Wampía (que significa hòmens de l'aigua o del somi). Segons fra Gerónimo d'Escobar en 1582, la població del Valle de Pubenza, des dels Alts de Piendamó fins al riu Quilcacé o més al sur potser, sembla haver pertanygut a una mateixa nació, que va decidir cridar Guambiana o Coconuca”.[1]

En l'arribada dels espanyols, el poble Misak o Guambiano va vore com el seu espai geogràfic i cultural era gradualment reduït a unes poques ampares colonials que hui en dia han intentat ampliar per mig de la compra de terres. És important notar que esta llabor de recuperació del territori ancestral, llabor que ells consideren sagrada, es fa complexa per la presència de comunitats afrodescendientes i de comunitats llauradores que ademés conviuen en les grans facendes i els latifundis de les èlits criollas.[2]

Característiques del sol

[editar | editar còdic]

Els sols s'originen de roques ígneas i de cendres volcàniques; són fort a molt fortament àcits, alta saturació d'alumini, erosió llaugera a moderada i fertilitat baixa a moderada. El clima és templat humit. La temperatura promig és de 27,9 °C, presenta un règim de pluviosidad bimodal, en una precipitació promig anual de 2258 mm. El promig de dies plujosos a l'any fluctua entre els 170 a 220 dies, aproximadament, donant com a conseqüència una humitat relativa en valors fins a de 72% [3]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Dagua Hurtado, Abelino (1999). Som Raïl i Refillol: Les Mentires dels Blancs, Popayána: n. p..
  2. Universitat Nacional de Colòmbia (1999). Recuperació de l'història i tradició oral en Guambía, Bogota: Colciencias.
  3. Alcázar, C, C (2002). Estructura i composició d'un relicto de bosc subandino, Popayán, Colòmbia, Quito: La Botànica del nou Mileni: Memòries del tercer congrés equatorià de Botànica.