Anar al contingut

Valls interandinos de Colòmbia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Mapa topogràfic de Colòmbia.

Les cordilleras i els valls són l'aspecte físic predominant de la geografia colombiana. El fet de que les cordilleres tingueren una orientació nort sur va facilitar l'ingrés dels exploradors interessats en trobar or i argent i posteriorment colonizadores en busca de bones terres. Els primers pobladors també varen buscar estes terres per la protecció que els brindava el terreny corrugado i per esta raó la major part de les terres planes a l'orient va ser pràcticament ignorada i moltes àrees permaneixen encara hui inexplorades.cita requerida

Les valls són conques estructurals entre les cordilleres i no simplement el producte de l'erosió fluvial. En molts llocs les valls s'expandixen molts quilómetros, per eixemple en Cali i en Popayán, a pesar de que els rius Patía i el Cauca corren en direccions opostes. En atres seccions els rius corren por entre estrets passages, per eixemple, en Fonda sobre el Magdalena a on els ràpits interrompen la navegació del riu. No obstant estes conques han segut omplides per capes de cendra i pols volcànica de varis metros de gruixa lo que ha produït terrenys molt fèrtils. Este fet, sumat al de l'altitut sobre el nivell de la mar (per eixemple, el Valle del Cauca es troba entre els 900 i 1000 m s. n. m. d'altura), ha contribuït a formar un ambient agradable i una de les terres tropicals més productives del món.cita requerida

Les cordilleres creen a la seua volta formidables obstàculs per als desplaçaments laterals de població. Les principals rutes des de Bogotà-Cali i Bogotà-Manizals deuen creuar la Cordillera Central a través de passos de 3.250 a 3.700 m s. n. m. d'altura respectivament i pràcticament tots els passos sobre la Cordillera Central superen els 3000 m s. n. m. És tal la naturalea del terreny que l'únic ferrocarril construït a través d'elles va ser el ferrocarril de Bogotà a Cali i Buenaventura.cita requerida

Valle d'Aburrá

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Valle d'Aburrá.

La Vall d'Aburrá, s'ubica en el centre-sur del departament d'Antioquia, Colòmbia, en mig de la Cordillera Central dels Vages. És la conca natural del riu Medellín que recorre esta vall de sur a nort, rebent una série d'afluents a lo llarc del seu recorregut. La vall té una llongitut aproximada de 60 km i una amplitut variable. Està emmarcat per una topografia irregular i pendent, en altures que oscilen entre 1.300 i 2.800 m sobre el nivell de el mar.

Valle del Atrato-Sant Joan

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Entanque del Atrato-Sant Joan.
Erro al crear miniatura:
Riu Atrato.

Format per la Serranía del Baudó, la Serranía del Darién i la Cordillera Occidental. Està solcat pel riu Atrato. El principal centre urbà és la ciutat de Quibdó, capital del departament del Va chocar, la seua flora és coneguda com matamba, marañón, full de damagua, la campanilla, pichindé, guarumo, balso, i heliconia i en la seua fauna chigüiro, tortuga marina i gose formiguer

Valle d'Atriz

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Valle d'Atriz.

Valle d'Atriz és una denominació espanyola del Hatunllacta (en quechua: ‘terra dels majors’ o ‘terra gran’), també cridada vall d'Atres per alguns cronistes tals com Felipe Guamán Poma d'Ayala.

Situat al peu del volcà Galeras, en mig del nuc de les Pastures, massiç que dona orige a les tres ramificacions de la cordillera dels Vages en l'actual territori colombià. La vall d'Atriz té aproximadament 8819 hectàrees i actualment és l'assent de la ciutat de Sant Joan de Pastura, capital del departament de Nariño, al sur de Colòmbia.

Valle del riu Cauca

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Entanque del riu Cauca.
Erro al crear miniatura:
Embassament de Salvajina en el riu Cauca.

La vall del riu Cauca comprén una regió entre les cordilleres Central i Occidental dels Vages colombians, té aproximadament 240 km de llarc i el seu ample varia entre 32 km (Yumbo i Palmira) i 12 km (Yotoco i Buga). La vall es troba a una altitut de 1000 m en promig i comprén una superfície aproximada de 3000 km².

Valle del Catatumbo

[editar | editar còdic]

Situat en el departament de Nort de Santander, en els llímits entre Colòmbia i Veneçola, entre la cordillera de Mèrida i la Serranía del Perijá, està banyat pel riu Catatumbo. La ciutat de Cúcuta és una de les principals aglomeracions urbanes del Catatumbo colombià.

Valle del riu Cessar

[editar | editar còdic]

El riu Cessar separa a la serra nevada de Santa Marta de la cordillera dels Vages, en particular de la cordillera oriental, formant un carreró entre l'Alta Guajira i el Baix Magdalena. El principal centre urbà de la regió és la ciutat de Valledupar.

Valle d'Hunza

[editar | editar còdic]

La Vall d'Hunza, està ubicat en la zona central de la cordillera oriental dels Vages, en el centre del departament de Boyacá, sent l'inici de la conca alta del riu Chicamocha, sobre la qual s'assenta la capital regional: Tunja, ademés d'atres municipis de la província centre (Hunza). La vall té una amplitut de 30 km i una llongitut aproximada de 40 km, el seu ecosistema dominant és bosc d'alta montanya i tossals en praderies andinas altiplánicas. La seua altitut oscila entre els 2550 m s. n. m. i els 3200 m s. n. m., la seua zona més poblada es troba al sur de la vall entre els municipis de Cómbita, Oicatá, Motavita, Soracá i la ciutat de Tunja, la qual corona la vall, sent si capçalera i estrela fluvial.

Valle de Laboyos

[editar | editar còdic]

La vall de Laboyos es localisa al sur del departament del Huila. Solcat pel riu Guarapas i el riu Guachicos, el seu principal centre urbà és la ciutat de Pitalito.

Valle del riu Magdalena

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Entanque del riu Magdalena.
Erro al crear miniatura:
El riu Magdalena en el seu pas per Fonda.

La vall del riu Magdalena[1] ubicat en Colòmbia, està situat concretament entre les cordilleres Central i Oriental i travessat pel riu del mateix nom, el riu Magdalena.[2]

La vall del riu Magdalena és subdividido en vall Alta, Mig i Baix.[3]

Els principals centres urbans de la regió són Neiva en l'Alt Magdalena, Barrancabermeja en el Magdalena Mig i Barranquilla en el Baix Magdalena.

Valle de les Papes

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Valle de les Papes.

La Vall de les Papes, conegut com el Páramo de les Papes, està ubicat en el Massiç Colombià a una altitut de 3000 ms. n. m. És el lloc del naiximent del Riu Caquetá. La principal població del Valle de les Papes és el Corregimiento de Valéncia, el qual fa part del municipi de Sant Sebastià (Cauca). Les principal activitat econòmica de la regió és l'agricultura de la papa; també existix un creixent turisme, principalment d'observadors d'aus. Les montanyes que rodegen la vall estan cobertes de frailejón.

Valle del riu Patía

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
La vall del riu Patía.

Ubicat en els departaments de Cauca i Nariño entre la Cordillera Central i Occidental. És una vall corrugado, banyat pel riu Patía. La regió és semiárida, de pluges escasses, per la qual cosa solament s'ha desenrollat una agricultura de subsistència. La principal població de la vall del Patía és El Brode, capçalera municipal del municipi del Patía.

Valle de Pubenza

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Valle de Pubenza.

Valle de Pubenza o Valle de l'Alt Cauca, és una vall alta (altitut promig: 1600 m s. n. m.), de terreny ondulat, de terres humides pero de baixa fertilitat, cobertes per pastures natives. Està ubicat entre la Cordillera Occidental i la Cordillera Central dels Vages colombians. La principal ciutat de la vall de Pubenza és Popayán, capital del departament del Cauca.

Valle de Sibundoy

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Valle de Sibundoy.

La Vall de Sibundoy s'ubica en el suroccidente de Colòmbia en les estribaciones del Massiç Colombià, en la Regió Andino - Amazónica, al noroccidente del departament del Putumayo. Posseïx una extensió de 526 km² dels quals 8500 ha corresponen a zones planes i 44100 ha a zones d'ala i montanya. Allí s'establixen les poblacions de Santiago, Colón, Sibundoy i Sant Francisco. Esta regió fa part de la gran conca hidrogràfica del riu Amazones, en ser conca alta del riu Putumayo, que arreplega les aigües de totes les fonts hídriques que irrigan la vall. Este territori llimita al nort en els cerros Cascabel i Juanoy; cap a l'occident en els cerros de Bordoncillo i Campaner; cap al sur en el volcà Patascoy; i cap a l'orient en els cerros Portachuelo i la Tortuga.

Valle de Tenza

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Valle de Tenza.


Erro al crear miniatura:
Regió del Valle de Tenza vista des del Cerro de Somondoco.

La Vall de Tenza és una regió geogràfica i cultural ubicada entre els departaments colombians de Boyacá i Cundinamarca en la Cordillera Oriental. Es desconeix l'época en que va ser poblada la zona pero restants arqueològics de ceràmica en la regió estan relacionats en la cultura Muisca primerenca i daten d'el X.

Els principals rius d'esta regió són el Machetá, el Súnuba, el Garagoa i el Batá. En esta zona també s'ubica l'Embasse l'Esmeralda, format per al proyecte de la Central hidroelèctrica de Chivor.

Actualment, els majors centres poblats de la regió són els municipis de Garagoa i Guateque.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Relleu colombià». supercabletv, Angélica García, abril de 2003. Archivat des d'el original, el 5 de març de 2012. Consultat el 12 de febrer de 2024.
  2. «El riu Magdalena: escenari primordial de la pàtria». Revista Credencial, Eufrasio Bernal Duffo. Consultat el 12 de febrer de 2024.
  3. «Magdalena. Navegant per una nació - El Riu Magdalena». Museu Nacional de Colòmbia, Corporació Autònoma Regional del Rio Gran de la Magdalena, Manual del Riu Magdalena, José Alvear Sanín, 2005. Consultat el 12 de febrer de 2024.