Anar al contingut

Quibdó

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Quibdó

Quibdó és un municipi colombià, capital del departament del Va chocar i una de les poblacions més importants en la Regió del Pacífic Colombià. Dista de Bogotà Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist..[1]

Toponímia

[editar | editar còdic]

Quibdó ve per estar ubicada al front de la desembocadura del riu Quito i "" de la llengua Chamí que significa "rio".

Història

[editar | editar còdic]

Va ser fundada en el nom de Citarà per Fra Matías Abad Mastodon en 1648, en terrenys que els indígenes varen regalar per primera volta a l'orde franciscana. Esta població va ser incendiada en vàries ocasions pels indígenes.

En 1654 va ser reconstruïda pels jesuïtas Pedro Càceres i Francisco de Orta. Cap a 1690, Manuel Cañizales, colon antioqueño i miner de professió, va fundar una població en terres dels cacics Guasebá i Quibdó. En l'any 1702, varen aumentar els pobladors i el colon espanyol Francisco de Berro li va donar el caràcter de població, per mig d'acta firmada pels veïns, en el nom de Sant Francisco de Quibdó.

Quibdó va proclamar la seua independència el 2 de febrer de 1813 i, per decret eixecutiu del 30 de març de 1825, es va crear com a capçalera de districte.

En la creació del departament de Va chocar el 15 de juny de 1948, Quibdó es va convertir en la seua capital departamental. En 1966, la ciutat va ser semidestruída per un incendi i novament reconstruïda pels seus habitants.

Etnicidad

[editar | editar còdic]

El grup humà predominant en la ciutat és l'afrocolombiano i en segona proporció les comunitats blanc-mestizos provinents de l'interior del país, sobretot de la regió paisa, i indo-americanes Emberá i Waunanas.

Segons les sifres presentades pel DANE del cens 2005, la composició etnogràfica de la ciutat és:[2]

Artícul principal → Llengües de Colòmbia.


Com a ciutat colombiana, l'idioma oficial és l'espanyol, pero la presència de múltiples grups humans, especialment indoamericanos com els emberá i els waunanas, han permés la supervivència dels seus propis llenguages, els quals han adquirit estatus oficial en els seus territoris d'influència i ampares. Per lo mateix, dins del territori del municipi, es poden contar diversos dialectes colombians, aixina com veus africanes que varen sobreviure despuix de l'época hispànica.

Geografia

[editar | editar còdic]

Quibdó té un àrea de 3337,5 km² i una població de 130 825 habitants aproximadament, de la qual el 65% es troben en l'àrea urbana i representa el 32% del total del departament. Es troba situat sobre la marge dreta del riu Atrato, un dels principals afluents del país i una de les zones en més alta pluviosidad del món. Es troba a una altitut de 43 m s. n. m. i té una temperatura el promig de la qual és de 28 °C.

Com a capital d'un dels departaments de major riquea natural i forestal del país, Quibdó conta en grans reserves com l'ampara Bebarama a l'occident i és propenca a grans reserves ecològiques com el parc nacional natural Emberá. Pertany ademés al sistema climàtic del departament del Va chocar que és general humit en altes precipitacions i al com correspon el bosc tropical humit. Gran orgull de la ciutat és estar ubicada a la vora del riu més caudaloso del món sobre la superfície de la seua conca, el riu Atrato. Les relacions d'centralidad convergixen sobre la zona de l'istme Sant Pablo, específicament entre Quibdó i Istmina, i s'expliquen per les relacions de comunicació fluvial que existix este últim riu i el Sant Joan, aixina com ser el punt mig d'enllaç natural que existix entre els dos llitorals colombians


Pese a ser capital departamental, Quibdó va ser recategorizado com a municipi de quarta (4.ª) categoria, lo que llimita el accionar administratiu, rebaixant els ingressos i reduint organismes, com el cas de la Contraloría, i restringint les accions de la Personería i el Concejo Municipal.

Llímits

[editar | editar còdic]

Quibdó està delimitat pels següents municipis del seu departament a excepció de la seua part nort-oriental i oriental en el departament d'Antioquia.


Divisió polític-administrativa

[editar | editar còdic]

La Capçalera municipal està dividida per 6 comunas (en la que es troba els 195 barris):[3]

  • Comuna 1 - Zona Nort.
  • Comuna 2 - Pervindre i Platina.
  • Comuna 3 - Anell Central.
  • Comuna 4 - Sant Vicente i Chiquet Jesús.
  • Comuna 5 - Medrano i Zona Sur.
  • Comuna 6 - Jardí.

Centres poblats

[editar | editar còdic]

Quibdó té baix la seua jurisdicció els centres poblats:


Ampares Indígenes i Consells Comunitaris

[editar | editar còdic]

Té constituït 14 ampares indígenes i 4 consells comunitaris majors: COCOMACIA, COCOMOPOCA, Casimiro i Guayabal.[4]

Símbols

[editar | editar còdic]

Es compon de tres els colors:

  • Vert: ocupa la mitat superior en la que representa la selva tropical que tapiza el municipi i la riquea ecològica que ho convertix en un pulmó de la humanitat
  • Rojo: ocupa un quarto mig baix, significa la sanc que varen derramar aquells que varen donar la seua vida per la gesta libertaria.
  • Café: ocupa el quarto final en homenage al patró del municipi, Sant Francisco d'Assís.

Presentat oficialment el 20 de setembre de 1995, conté:

  • En la part superior du l'image de Sant Francisco d'Assís, patró del municipi.
  • El blasón, en la seua forma oval rodejada d'un pergamí d'or, es dividix en tres parts: en el cap en fondo de carnación, el negre i l'indi. En faixa, paisage en el cel en argent i a l'esquerra el pont de Yutó sobre el riu Atrato en azur i conté la canoa com a mig de transport fluvial, i al fondo les dotze barraques que li varen donar vida a Quibdó en leonado i sinople. En punta, en fondo de gules, du la batea, símbol de la mineria i elements de treball dels nostres artesans, sobre la qual estan la chirimía i el tambor, símbol del folclor i el llibre com a emblema de cultura.
  • En els soports la bandera del municipi, unit a una cinta en or en que du imprés el nom de Quibdó en sabre.

Quibdó és una de les zones en majors precipitacions del món i és oficialment la ciutat de Sudamérica en més de 100.000 habitants en la major precipitació promig anual en una pluviosidad promig de 8051,1 mm. No obstant, en l'estació meteorològica del municipi de Va plorar, a 22,5 km de Quibdó, s'ha estimat que la precipitació mija anual d'este lloc és 13300 mm en la qual cosa és provable que esta siga la major precipitació del món


Economia

[editar | editar còdic]

El rengló econòmic es basa en:

Archiu:Atardecer rio atrato. caps block 14
Vespradeta en el riu Atrato
Archiu:Catedral de quibdó. caps block 15
Catedral de Quibdó


Entre els atractius turístics en la ciutat estan la catedral, el parc ubicat a la vora de riu Atrato, el Palau Municipal, el Palau Episcopal, el convent dels claretianos, el monument al poeta César.

Gràcies a la seua estratègica ubicació geogràfica, la seua biodiversitat i els seus maravellosos paisages, és un dels destins turístics més interessants de visitar; lloc que és possible realisar diferents tipos de turisme com el ecoturismo, d'aventura, històric, etnogràfic, científic i atres tipos de turisme.

És molt comú realisar activitats com a passejades en llancha pel riu Atrato, caminades per senderes ecològiques i parcs naturals a on es pot trobar variada fauna i flora.

De per sí Quibdó - com el Va chocar -, és una ciutat diferent. Si ben la seua infraestructura no pot comparar-se a la de les grans ciutats colombianes, no és per això menys atractiva i interessant. Quibdó i la regió del Pacífic posen al visitant en contacte en dos grups humans que formen part activa de l'identitat nacional: la cultura afrocolombiana i les cultures aborigen com els emberá i els waunanas. Per lo mateix, Quibdó és per naturalea centre únic per al ecoturismo i es presenta ademés com un territori vivent de la història nacional.

Es realisen artesania en fibres naturals com Damagua, Cabecinegro i Iraca, Elaborant bells bossos, capells, sabates i una gran varietat d'artículs.

Existixen plats com a arròs en llonganiça, arròs clavat en formage, abadejo, atoyao, sopa de formage, bocachico o dentón al gust, guagua al gust, arròs en tot o sancocho de totes les carns.

Transport

[editar | editar còdic]
Aeroport Álvaro Rei Zúñiga "El Caraño".

Donada la geografia boscosa de la regió i el seu clima tropical humit en una altíssima pluviosidad, l'accés per terra a la ciutat capital del departament no és fàcil i l'accés és més fàcil via aérea des de les principals ciutats de l'interior del país (Bogotà, Medellín i Cali). l'aeroport El Caraño conecta a la ciutat en les demés regions del país i ha rebut en els últims anys atenció especial com un complet sistema d'allumenament.

El disseny, per a la remodelació de l'aeroport El Caraño, presentat pel consorci AirPlan el 2 de giner, inclou 2000 metros quadrats de construcció, terminal de passagers en aire acondicionat, un mòdul de dos pisos, terminal de càrrega, quarter de bombers, apany del parqueadero, ingrés únic per la via de Los Àngeles i ampliació de la plataforma. L'entrega de l'obra va ser el 15 de març de 2010.

Terrestre

[editar | editar còdic]

La ciutat es conecta ademés per terra de la següent manera, encara que les carreteres en alguns trams no tenen paviment, actualment el govern nacional va incloure les vies del Va chocar en el pla carreteres per a la prosperitat, mejoramiento d'infraestructura vial que s'està fent en tot el país, per açò s'han fet millores tant en la via a Medellín com en la via a Pereira intervenint-les en pavimentació i ampliació en les zones a on hi havia molt risc per perduda de la banca:

  • Des de Medellín: ruta nacional 60 de nort a sur per Itagüí-Cabironada, Caldas, Amagá, Titiribí, Salgar i d'orient a occident Ciutat Bolívar, El Carmen de Atrato, Va plorar cap a Tutunendo.
  • Des de Pereira: rutes nacionals 29 fins a Cerritos a l'oest i després al nort per la 25 cap a la Virginia, variant a Santuari-Apía i a l'occident per la 50 cap a Poble Ric, Tadó, Les Ánimas a on novament al nort va per la 13 en El Atrato (Paimadó-Yutó) entrada sur quibdoense. En esta última ruta, també es pot aplegar des de Cali fins a Cartago fins al sector de Cerritos de Pereira cap a la Virginia de sur a nort.

Transport intern

[editar | editar còdic]

El transport dins dels distints corregimientos de la ciutat es fa principalment per mig d'automòvils, canoas i llanches. La majoria dels corregimientos estan a lo llarc dels afluents.

Archiu:Champa rio atrato. caps block 16
Chalupa solcant el riu Atrato

Les principals vies fluvials estan constituïdes pel riu Atrato el riu més important i més navegable que té el departament del Va chocar a on el 90% d'est són navegables, conectant municipis, corregimientos i caserius tant del Va chocar com d'uns atres departaments, Tutunendo que creua al sur de l'ampara, a este riu fluïxen les aigües de la quebrada Motordo sent la segona via en importància despuix de Tutunendo, el llogaret està situat a la vora d'esta quebrada, existixen atres chicotetes corrents com la quebrada Tumadó, i la Pesapera que servixen de lindero a l'ampara.

L'estructura regional de transport està basada fonamentalment en el modo fluvial, sobre el riu Atrato, el qual corre de sur a nort fins a desembocar en el golf de Urabá i el riu Sant Joan, el qual corre de nort a sur fins a desembocar en l'oceà Pacífic. El Riu Atrato, principal via navegable del Va chocar, gràcies al gran cabal de les seues aigües; té 8 ports, el principal dels quals és Quibdó.

El riu Atrato és navegable durant tot l'any, servix de ruta al comerç d'Antioquia i el port de Cartagena; i ha permés l'integració regional i complix funcions de recapte de sustentos i comerç per a un número important de municipis del Va chocar. L'Estudi del Pla Mestre de Transport - EPTM - del Ministeri de Transport de juliol de 1994, en el seu diagnòstic descriu una deterioració contínua de les condicions de navegació, l'irracional deforestación de les capçaleres dels rius, els aportes de sòlits en suspensió, el dragado insuficient, l'inexistència general de manteniment, senyalisació i balizaje, i de l'inadequada infraestructura portuària, han contribuït a la disminució de l'importància dels rius en la movilisació de càrrega i passagers.

El municipi de Quibdó conta en quatre vies fluvials principals i sèt vies fluvials transitables que alcancen a cobrir el 98% de les poblacions, les quals a la seua volta com a part del corredor natural de movilisació del Atrato, es convertixen en les principals vies de comunicació i intercanvi.

Mijos de Comunicacions

[editar | editar còdic]

Conta en els més importants servicis de telecomunicacions existents del moment: telefonia fixa i celular, rets inalàmbriques de banda ampla La ràdio és un mig de comunicació en la ciutat i el departament. La raó és la seua facilitat d'accés per a una població que s'estén en àrees boscoses i per lo mateix, les emissores de la ciutat tenen una significativa experiència en la comunicació social comunitària.

Elles són una ajuda fonamental a les comunitats llauradores en informacions que les unixen en el departament, el país i el món. Els Periòdics en el Va chocar tenen una tradició centenària, aplegant en els començos de el XX a contar en el diari ABC. Hui en dia conta en periòdics nacionals com El Temps de Bogotà i El Colombià de Medellín, ademés del semanari regional Choque7dies.

Quibdó conta en entre 6 a 9 Emissores. Descollen Ecos del Atrato, la Primera Emissora del departament, i L'Únic en AM, en el dial 1.400, que es retransmet en FM només en Quibdó en els 107.5 F.M., va estar afiliada a Todelar, despuix entre els 80 i 90´s a Caragol Radi, des de 1999 fins a 2004 va estar afiliada a Rdionet i des de 2004 fins a 2008 es va associar de Nou en Caragol Radi i del 2009 fins a decembre de 2012 en W Radi Colòmbia el Restant d'Emissores en F.M. Caragol Radi Cadena Bàsica de Cubrimiento Nacional en els 91.3 F.M. Ràdio Nacional de Colòmbia Emissora Bàsica de Senyal Colòmbia Sistema de Mijos Públics en els 95.3 F.M. inicie emissió el 15 de decembre de 2012 per a la regió. Ràdio Universitat del choque 97.3 F.M. emissora de l'Universitat Tecnològica del Choque . Colòmbia Stereo 100.3 F.M. Emissora del Eixèrcit Nacional de Colòmbia 104.3 F.M. Radi Policia Nacional Emissora de la Policia Nacional de Colòmbia

Televisió

[editar | editar còdic]

La ciutat conta en proveïdors de televisió per cable com Clar i Tigo en el servici de televisió digital per ret bidireccional (HFC) en transmissió digital DVB-C, ademés de les senyals analògica VHF i de TDT dels cinc canals nacionals (els tres privats Caragol Televisió, Canal 1 i Canal RCN, els dos públics Canal Institucional i Senyal Colòmbia i el regional Telepacífico). És possible la recepció de servicis de televisió satelital com Clar, Movistar i DirecTV, en una oferta de centenars de canals de video i àudio internacional.

Els periòdics en el Va chocar tenen una tradició centenària, aplegant en els començos de el XX a contar en el diari ABC. Hui en dia en Quibdó circulen els semanaris Choque7dies, Sigle 21 i els diaris nacionals El Temps, El Colombià, L'Espectador i Portafolio de Bogotà, ademés circulen atres periòdics deportius com Nou Estadi i El Deportiu.

Universitat Tecnològica del Va chocar Diego Luis Còrdova

Educació

[editar | editar còdic]

La ciutat conta en vàries institucions universitàries, de caràcter públic i privat, igualment la formació tecnològica ha segut acollida per atres institucions per lo que en l'àrea d'educació la ciutat presenta una àmplia oferta d'institucions d'educació que comprén tots els nivells, des de prejardín, jardí, educació bàsica primària, secundària, tècnica i tecnològica i formació superior universitària.

Ademés de conta en institucions i centres educatius de formació preescolar, bàsica, secundària i mija entre els més destacats: l'Institució Educativa Escola Normal Superior de Quibdó (IEENSQ), l'institució educativa integrat carrasquilla industrial(IEICI), l'institució educativa femenina d'ensenyança mija (IEFEM), l'institució educativa normal superior manuel cañizales (IENSMC), l'Institució Educativa Antonio María Claret (IEAMC),l'institució Educativa Confachoco (IEC), el colege adventista bolívar escandón, entre unes atres.

Estructura organizacional municipal

[editar | editar còdic]
Quibdó
Departament Còdic DANE Categoria municipal (2022)
Va chocar 27001 Quarta
  • Personería: És un centre del Ministeri Públic de Colòmbia que eixercix, vigila i fa control sobre la gestió de les alcaldies i ents descentralisats; velen per la promoció i protecció dels drets humans; vigilen el degut procés, la conservació del mig ambient, el patrimoni públic i la prestació eficient dels servicis públics, garantisant a la ciutadania la defensa dels seus drets i interessos.
  • Alcaldia Municipal: En esta es troba l'administració municipal i les entitats descentralisades del municipi.

L'alcalde es pronuncia per mig de decrets i s'eixercita com a representant llegal, judicial i extrajudicial del municipi. L'actual alcalde municipal és Rafael Bolaños Pi (2024-2027), elegit per vot popular.

Persones destacades

[editar | editar còdic]
Artícul principal → .


Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Distancia entre Quibdó i Bogotà».
  2. «PERFIL QUIBDÓ- DANE».
  3. «Quibdó, COVID-19, maig 23.» (en és-co). Va chocar 7 dies. Consultat el 2021-01-06.
  4. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]