Valle de l'Encant

Valle de l'Encant

La Vall de l'Encant és un lloc ubicat en la Regió de Coquimbo de Chile, aproximadament a uns 20 km a l'oest de l'emplaçament actual de la ciutat d'Ovalle, al sur del riu Limarí, en una quebrada del estero Punitaqui, que destaca per tindre diversos vestigis arqueològics de vàries cultures prehispánicas: petroglifos i pictografías característics de la cultura Molle -500 a 700 d. C., aixina com rastres de grups caçadors d'entorn al 2000a. C.

Va ser descobert en 1946 i declarat Monument Històric en categoria de Monument Arqueològic en 1973.

Entre els petroglifos existixen alguns tallats en baix relleu i uns atres en que solament es va eliminar l'òxit superficial de la roca i poden ser menys visibles que els anteriors.

Alguns dibuixos poden distinguir-se en major claritat que uns atres, visibilitat que també depén de la lluminositat i el hora del dia. Prop del migdia totes les figures poden apreciar-se millor.

Aparte dels blocs art rupestre (gravats i pintures), destaca la troballa de les "pedres tacitas" —pedres en perforació del tamany d'una tassa de café,— les que segons s'ha propost, s'utilisaven tant per a guardar i moldre aliments, com provablement també en fins ceremoniales; en algunes pedres es poden trobar més de 10 perforació i si se seguix la corrent d'un chicotet riu que recorre la vall, estes perforació van creixent de profunditat i diàmetro fins a aplegar a convertir-se en pozones en els que entren una o dos persones en ell.

La temperatura màxima anual és de 23 °C en temporada estival, mentres que la mínima és de 7 °C en hivern. El promig de les precipitacions a l'any és de 113 mm, encara que en el parc les miges oscilen entre 800 i 1000 mm.

Pedres Tacitas en la Vall de l'Encant.

Els banys del Inca en la Vall de l'Encant.

Vies d'accés

S'accedix des de Ovalle per la ruta D-45 (ruta d'ingrés a Ovalle per la ruta 5 des del sur), km 19. Des d'ahí, es pren desviació cap al sur, i per camí ripiado de 5 km es troba l'entrada a este monument nacional.

Conte en el seu interior en estacionament per a vehículs, àrees de pícnic i senderes senyalisades per a aplegar als tres sectors en que estan ubicats els petroglifos, pictografías i pedres tacitas.

Art Rupestre

El lloc arqueològic Valle L'Encant és possiblement un dels jaciments d'art rupestre més coneguts de Chile, tant per haver segut “descobert” tempranament pels arqueòlecs en el Nort Chic (Iribarren 1949), aixina com per la monumentalitat d'algunes de les seues representacions. En particular aquelles que, agrupades baix el ròtul de caps-tiara, corresponen a representacions de contorn circular o quadrangular de rostres humans proveïts de grans atavíos cefàlics (Mostny & Niemeyer 1983) i que han segut interpretades com a caraces (Iribarren 1954).

La seua importància radica que és el lloc-tipo per a la caracterisació de l'Estil Limarí (Mostny & Niemeyer 1983; Castell 1985), unitat integrativa que ha permés sistematisar la totalitat de l'art rupestre de les valls del Limarí i del Choapa, assignant-li un valor cronològic en associar-ho al Complex Cultural El Molle. No obstant, en l'últim temps este estil ha segut qüestionat per una série d'autors (p. i., Troncoso 1999, 2004; Jackson et al. 2002; Cabell 2005; Jackson 2005), els qui, treballant bàsicament des de la vall del Choapa, han criticat el reduccionisme de la seua definició en plantejar que la gran variabilitat de dissenys i tècniques de producció d'art rupestre en este últim espai no pot ser inclosa en un sol gran conjunt. És aixina com s'ha propost també la presència d'art rupestre asociable als periodos arcaic (Jackson et al. 2002) i Intermig Tardà i Tardà (Troncoso 1999, 2004; Cabell 2005; Jackson 2005).

En el present, s'establix una discussió a partir dels resultats obtinguts de recents investigacions arqueològiques en el lloc, les que s'han orientat a discutir les característiques intrínseques de l'art rupestre en l'objectiu d'evaluar la seua assignació cronològic-cultural. A partir d'una revisió crítica dels fonaments que establixen la relació entre Valle L'Encant, Estil Limarí i Complex Cultural El Molle, entregant un conjunt de nous antecedents que permeten revaluar les antigues propostes, reconeixent l'existència de diferents ocupacions en l'art rupestre del lloc.