Anar al contingut

Vandendriesscheíta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Vandendriesscheit, 50x.jpg
Vandendriesscheíta

La vandendriesscheíta és un mineral de la classe dels minerals òxits. Va ser descoberta en 1947 en una mina del municipi de Shinkolobwe en la província de Katanga (República Democràtica del Congo),[1] sent nomenada aixina en honor de Adrien Vandendriessche, geólogo belga.

Característiques químiques

[editar | editar còdic]

És un òxit hidroxilado i hidratado d'urani i plom,[2] que cristaliza en el sistema cristalí ortorrómbico.[3] Estructuralment similar a la gauthierita.[4]

Formació i jaciments

[editar | editar còdic]

Es troba en la zona d'alteració per oxidació de jaciments de minerals de l'urani, comunament en uraninita.[2] Ademés de la uraninita sol trobar-se associat a atres minerals com: metavandendriesscheita, fourmarierita, becquerelita, metatorbernita o rutherfordina. Metavandendriesscheite, fourmarierite, becquerelite, metatorbernite, rutherfordine, uraninite (Shinkolobwe, Congo).


Referències

[editar | editar còdic]
  1. (1947).Annales de la Société Géologique de Belgique.70
    B212-B225.
  2. 2,0 2,1 (1997).American Mineralogist.82
    1176-1186.
  3. (1960).American Mineralogist.45
    1026-1061.
  4. (2017).European Journal of Mineralogy.29
    129-141.