Vanguard TV3

El Vanguard TV3 va ser el primer proyecte per part dels Estats Units per a colocar un satèlit en òrbita al voltant de la Terra. Era un satèlit d'un tamany reduït dissenyat per a posar en prova la capacitat de llançament del eixida Vanguard de tres fases, i estudiar els efectes de l'entorn en un satèlit i en els seus sistema en una òrbita al voltant de la Terra. També tenia com a objectiu obtindre medicions geodèsicas a partir de l'anàlisis de l'òrbita. L'eixida va explotar violentament pocs segons despuix del llançament.

Llançament

6 de decembre]] de 1957 en Veta Canyar, el motor principal va ser iniciat i va començar a elevar-se pero aproximadament dos segons despuix despuix d'alcançar una altitut d'aproximadament 1,2 m, l'eixida va perdre la propulsió i es va afonar de nou en la base de la llançadora espacial. Quan es va precipitar sobre la llançadora els tancs de combustible es varen quebrar i varen explotar, destruint l'eixida i danyant sériament la llançadora. El satèlit Vanguard va ser propulsado i encara que els danys no varen permetre que es tornara a usar, estava en condicions d'emetre. El satèlit original està expost en el National Air and Space Museum del Institut Smithsoniano.

La causa de l'accident no va poder determinar-se en certea, pero l'explicació que conta en major acceptació és que una baixa pressió en el tanc de combustible inferior va permetre que una miqueta de combustible ardent de la cámara penetrara a través del cap de l'injector en el sistema de combustible ans que s'alcançara la pressió final del combustible de la bomba torbe.

Disseny del satèlit

Restants del satèlit TV-3 en exhibició en el Museu Nacional de l'Aire i de l'Espai.

La càrrega útil va ser una esfera d'alumini d'1,36 kg i15,2 cm de diàmetro, casi idèntic al posterior Vanguard 1. Contenia un transmissor de 10 mW treballant a una freqüència de 108 MHz alimentat per una bateria de mercuri i un transmissor de 5 mW a 108,03 MHz alimentat per 6 cèlules solars montades en el cos del satèlit. De l'esfera eixien 6 antenes. Els transmissors tenien com a objectiu per a senyes d'ingenieria i de rastreig, pero també es pretenien usar per a determinar el contingut total d'electrons entre el satèlit i diferents estacions terrestres. El Vanguard TV3 també portava dos termistorés per a medir les temperaturas interiors per a efectuar llectures de la temperatura interior per a seguir l'efectivitat de la protecció tèrmica del satèlit.