Vanguard (eixida)

Vanguard designa un programa d'eixidas i satèlits de EE. UU. desenrollat a finals de la década de 1950, i la primera prova de la qual, un vol suborbital, va ser portada a terme l'1 de maig de 1957. L'objectiu del programa era posar en òrbita el primer satèlit artificial de EE. UU., despuix de l'èxit soviètic del Sputnik 1 (llançat el 4 d'octubre de 1957), no obstant, per l'ineficàcia del llançador, el Explorer 1 (llançat el 31 de giner de 1958 en una eixida Júpiter-C, també cridat Juno) finalment es va convertir en el primer satèlit nortamericà, sent el Vanguard 1 el segon.

Llançaments

Les eixides Vanguard varen posar en òrbita tres satèlits, d'onze intents:

Vanguard TV3 - 6 de decembre de 1957 - Fallo.
Vanguard TV3 Backup - 5 de febrer de 1958 - Fallo.
Vanguard 1 - 17 de març de 1958 - Conseguix posar en òrbita un minisatélite d'1,47 kg.
Vanguard TV5 - 28 d'abril de 1958 - Fallo.
Vanguard SLV 1 - 27 de maig de 1958 - Fallo.
Vanguard SLV 2 - 26 de juny de 1958 - Fallo.
Vanguard SLV 3 - 26 de setembre de 1958 - Fallo.
Vanguard 2 - 17 de febrer de 1959 - Conseguix posar en òrbita un minisatélite de 9,8 kg.
Vanguard SLV 5 - 13 d'abril de 1959 - Fallo.
Vanguard SLV 6 - 22 de juny de 1959 - Fallo.
Vanguard 3 - 18 de setembre de 1959 - Conseguix posar en òrbita un minisatélite de 22,7 kg.

Especificacions

Explosió d'una eixida Vanguard durant el llançament (6 de decembre de 1957).

Primera etapa - Vanguard
Massa: 7.661 kg
Duració: 145 s 
Diàmetro: 1,14 m
Altura: 12,20 m
Propelentes: Lox/Keroseno 

Segona etapa - Delta A 
Massa: 2.164 kg
Duració: 115 s
Diàmetro: 0,84 m
Altura: 5,36 m
Propelentes: Àcit nítric/UDMH

Tercera etapa - Vanguard 3 
Massa: 210 kg
Duració: 31 s
Diàmetro: 0,50 m
Altura: 2.00 m
Propelentes: Sòlits

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Vanguard (eixida).

Vanguard - A history [1] archivat en Wayback Machine.
Vanguard 1
Vanguard 2
Vanguard 3