Vanguard (eixida)
Aparència
Vanguard designa un programa d'eixidas i satèlits de EE. UU. desenrollat a finals de la década de 1950, i la primera prova de la qual, un vol suborbital, va ser portada a terme l'1 de maig de 1957. L'objectiu del programa era posar en òrbita el primer satèlit artificial de EE. UU., despuix de l'èxit soviètic del Sputnik 1 (llançat el 4 d'octubre de 1957), no obstant, per l'ineficàcia del llançador, el Explorer 1 (llançat el 31 de giner de 1958 en una eixida Júpiter-C, també cridat Juno) finalment es va convertir en el primer satèlit nortamericà, sent el Vanguard 1 el segon.
Llançaments
[editar | editar còdic]Les eixides Vanguard varen posar en òrbita tres satèlits, d'onze intents:
Vanguard TV3 - 6 de decembre de 1957 - Fallo. Vanguard TV3 Backup - 5 de febrer de 1958 - Fallo. Vanguard 1 - 17 de març de 1958 - Conseguix posar en òrbita un minisatélite d'1,47 kg. Vanguard TV5 - 28 d'abril de 1958 - Fallo. Vanguard SLV 1 - 27 de maig de 1958 - Fallo. Vanguard SLV 2 - 26 de juny de 1958 - Fallo. Vanguard SLV 3 - 26 de setembre de 1958 - Fallo. Vanguard 2 - 17 de febrer de 1959 - Conseguix posar en òrbita un minisatélite de 9,8 kg. Vanguard SLV 5 - 13 d'abril de 1959 - Fallo. Vanguard SLV 6 - 22 de juny de 1959 - Fallo. Vanguard 3 - 18 de setembre de 1959 - Conseguix posar en òrbita un minisatélite de 22,7 kg.
Especificacions
[editar | editar còdic]
Primera etapa - Vanguard Massa: 7.661 kg Duració: 145 s Diàmetro: 1,14 m Altura: 12,20 m Propelentes: Lox/Keroseno
Segona etapa - Delta A Massa: 2.164 kg Duració: 115 s Diàmetro: 0,84 m Altura: 5,36 m Propelentes: Àcit nítric/UDMH
Tercera etapa - Vanguard 3 Massa: 210 kg Duració: 31 s Diàmetro: 0,50 m Altura: 2.00 m Propelentes: Sòlits
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Vanguard (eixida).
Vanguard - A history [1] archivat en Wayback Machine. Vanguard 1 Vanguard 2 Vanguard 3
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vanguard (cohete)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.