Varanus exanthematicus

Archiu:Varanus exanthematicus in the wild.jpg

varano de sabana (Varanus exanthematicus)

El varano de sabana (Varanus exanthematicus) és una espècie de fardacho pertanyent al gènero Varanus natiu d'Àfrica. En Europa és conegut com varano de Bosc, en honor del científic francés Louis Bosc que ho va descobrir i va descriure a finals de el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

.

Etimologia

El nom genèric de Varanus es deriva de l'àrap waral (ورل), que es traduïx com "varano" en espanyol, "monitor" en anglés. La classificació com exanthematicus es deriva de la paraula grega Exanthem (ɛkˈsænθɪm) que significa una erupció o ampolla de la pell. El botànic i zoólogo Louis Augustin Guillaume Bosc va descriure inicialment a este fardacho com Lacerta Exanthematicus en referència al gran óval de escamas que té en la part posterior del coll.

Descripció

Posseïx unes extremitats preparades per a l'escalada i l'excavació, una pell grossa i resistent que es creu li fa immune als atacs en verí de qualsevol serpCR i unes mandíbules fortes adaptades a la seua dieta d'animals en closca dura. Pesenta una cap massiça en un hocico chato un coll més be curt que unix el cap en el cos. El seu coa és redona i curta i servix per a almagasenar greix. Els seus escamas són menudes i redones. Aplega a medir metro i mig, si ben la seua llongitut mija se situa entorn als 115 centímetros i el seu pes entre 5 i 5,5 kg. La seua esperança de vida és d'entre 10 i 15 anys d'edat.

Història natural

Alimentació

S'alimenta pràcticament en exclusiva d'artròpodes i moluscs, a diferència de la majoria de varanos, que tenen un tipo de dieta més generalista. L'estructura del seu cap ha evolucionat en adaptacions per a permetre-li esclafar closques d'animals com a caragols o crustacis. Els seus assuts més comuns solen ser insectes, aranyes, escorpiones, caragols o ciempiés. Els eixemplars adults també poden incloure en la seua dieta a menuts vertebrats com a diversos rosegadors, menudes aus, granotes, ous i atres espècies de fardachos.

Reproducció

Es reproduïx en époques de pluges en la qual estos reptils posen 20 a 50 ous de forma oval que medixen aproximadament 66 a 74 milímetros i són enterrats en un forat de 10 a 28 centímetros de profunditat excavat per la femella. Els ous maduren despuix de 5 a 6 mesos de la posada en la que naixen els seus nous descendents.CR

Depredadors

Els seus depredadors més freqüents són les aus rapaces i de caça nocturna, serps constrictoras i mamífers carnívors com lleoparts, chacals, gats salvages, caracales i rateles que també poden caçar varanos si no troben un atre tipo d'assuts. Quan són atacats normalment es defenen mossegant i amprant tàctiques davant atacs de serps i mamífers que consistix en formar un círcul, sacsar fortament la seua coa, tractar de mossegar als seus depredadors si és possible i impedint ser devorat.CR També el restant dels varanos solen emetre chiulits davant atacs dels seus possibles depredadors.

Distribució i hàbitat

S'estén per tot l'Àfrica subsahariana, des de Senegal fins a Eritrea aplegant a poblar gran part del nort de Zaire. Principalment viu en caus o arbustos baixos. En la zona costera de Ghana alguns eixemplars cohabitan en caus junt a grills jagants Brachytrupes. Desenrollen la seua activitat durant el dia resguardant-se de la calor intensa durant les hores més caloroses.CR

En captiveri

El varano de sabana és un fardacho prou popular en el comerç de mascotes. Açò es deu a que despuix de ser domat el seu caràcter és dòcil i és un dels varanos que menys provabilitats té de mossegar si es manegen adequadament. Un varano que no estiga ben cuidat, alimentat o que estiga en estat salvage pot ser un fardacho molt agressiu. Contràriament a la creència popular, este varano no s'adapta be a la captivitat.

La dispersió d'esta espècie ha provocat que el Ministeri per a la Transició Ecològica d'Espanya l'haja inclós en el Catàlec Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasoras, pel seu potencial colonizador i constituir una amenaça greu per a les espècies autòctones, els hàbitats o els ecosistemes, estant prohibida en Espanya la seua introducció en el mig natural, possessió, transport, tràfic i comerç.

Amenaces

Les principals amenaces són el comerç internacional de mascotes i la caça per la seua pell i carn. S'estima que s'exporten uns 100 000 eixemplars a l'any per al comerç de mascotes. Països com Sudan o Chad són els punts d'orige tradicionals del comerç de la pell d'este varano. Només en 1984 es varen comercialisar les pells de més d'un milló d'estos eixemplars.CR

Publicacions en anglés

• Bennett, D. 2000. The density and abundance of juvenile Varanus exanthematicus (Sauria: Varanidae) in the coastal plain of Ghana. Amphibia-Reptilia 21(3): 301–306.
• Bennett, D, and R. Thakoordyal. 2003. The savannah monitor lizard: the truth about Varanus exanthematicus. Viper Press, Glossop. 2003: 1–83.
• 1993. The Savannah Monitor (Varanus exanthematicus) in Àfrica and in your home. The Iowa Herpetological Society June: 2-4 (Reprinted in International Reptile Breeders Association (IRBA), Monitor 1(2):1 0-12, 1994).

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Varanus exanthematicus.
• Wikispecies té un artícul sobre Varanus exanthematicus.