Varilux
Varilux és una marca d'Essilor Internacional, el líder mundial en lents progressives. En 1959, Bernard Maitenaz, invente la primera lent progressiva. Esta lent permetia millorar la visió de prop, intermija i llunt.
Varilux conta en una àmplia gama de progressius, oferint un tipo de lent per a cada usuari segons les seues necessitats visuals i la seua activitat i per supost existixen lents Varilux de varis preus.
Història
[editar | editar còdic]L'idea
[editar | editar còdic]Seguint els passos del seu pare i el seu yayo, Bernard Maitenaz es va unir a la Société dones Lunetiers (que es va convertir en Essel i ara és Essilor) en 1948 com a ingenier d'investigació, rebent diplomar de la École Nationale Supérieure dones Arts et Métiers i del Institut d'Optique.[1]
L'idea d'una lent progressiva va aplegar a ell quan va provar les lents bifocales del seu pare. L'abrupta transició de potència li va resultar antinatural, i va creure que seria més racional usar una lent que poguera corregir la visió de llunt en la part superior de la lent, la visió intermija en la zona mija i la visió de prop en la part més baixa.
El 2 de març de 1951, Bernard Maitenaz va depositar un sobre en el Institut Nacional de la Propietat Intelectual en França, el qual incloïa quatre dibuixos i informació mecànica[2] que faria possible la producció d'una lent més moderna. El 25 de novembre de 1953 Essel va presentar la primera palesa de la seua invenció.[3]
La primera lent progressiva
[editar | editar còdic]Despuix de moltes paleses i càlculs, la lent progressiva com a concepte semblava ser possible, pero encara tenia que ser fabricada. Maitenaz i el seu equip varen començar la seua producció usant una gran varietat tècniques improvisades, i en 1958, Essel havia desenrollat la maquinària capaç de poder produir-les en massa.
Més vesprada es varen realisar exàmens en 46 persones, en giner de 1959, 5 d'elles varen donar excelents resultats, 29 bons resultats, 2 resultats mig i 10, resultats regulars.[4]
La marca Varilux
[editar | editar còdic]Quan va estar prop el llançament del producte, s'havien elaborat numeroses estratègies de preus. L'invent de Maitenaz s'ubicaria entre les lents bifocales de Essel, la Diachrolux i les seues lents trifocales, la Trilux. Despuix de moltes pluges d'idees, la lent progressiva de Maitenaz va rebre un nom concorde als atres productes prémium: Varilux.[5] La lent va ser llançada oficialment en maig de 1959, en el Hotel Lutetia en París, França.
Cridat Internacional
[editar | editar còdic]Posteriorment al llançament de Varilux, Essel va elaborar un pla per a que Varilux fora presentada fòra de França. A través d'un número d'associacions i acorts de distribució, la lent Varilux començava la seua distribució en un número de països en la década del '60, incloent Holanda, Alemània, Regne unit, Estats Units, Canadà, Brasil i Japó.
De vendre 6 000 lents en 1959, es varen passar a vendre 2 000 000 en 1969,[6] convertint la lent Varilux en una exitosa aventura, pero encara el mercat tenia alguns dubtes sobre el temps d'adaptació de la lent. Mentrestant, es continuava treballant en millorar l'invent original, per mig de l'us de noves tecnologies i càlculs, Maitenaz i el seu equip dissenyaven una nova lent progressiva en menys aberracions i un major nivell de confort.
Varilux 2
[editar | editar còdic]A inici de 1969, dos companyies dominaven el Mercat de lents oftàlmiques en França: Essel i Silor. Pese a que abdós contaven en grans innovacions (Essel en Varilux i Silor en el seu material orgànic Orma 1000), no eren grans jugadors del mercat internacional. L'1 de giner de 1972, Essel i Silor es varen fusionar i varen formar Essilor.[7]
En el naiximent d'esta fusió, Essilor va llançar Varilux 2 en Europa,[8] la qual va adoptar un millor disseny en una lent més llaugera, oferint aixina un millor confort general. Va ser considerada com la major millora del producte original.
Atres generacions de lents Varilux
[editar | editar còdic]Mentres es desenrollaven noves tecnologies i processos de fabricació, els esforços d'investigació relacionats en Varilux continuaven. En 1988, el resultat va vindre de la mà de Varilux Multi-Disseny o VMD.[9] Al final de la década, Essilor es convertia en el major fabricant mundial en l'indústria de productes òptics.[10]
En 1993, es va llançar Varilux Comfort,[11] convertint-se en la lent progressiva més venuda del món. Les noves tècniques de retallado desenrollades per Essilor varen brindar una adaptació molt més ràpida que les generacions anteriors i un major confort visual en totes les posicions.
Més alvance varen ser varen eixir, Varilux Panamic (2000),[12] Varilux Ellipse-Pix (2004), Varilux Physio (2006)[13] i Varilux Ipseo (2008).[13]
L'última generació de Varilux
[editar | editar còdic]En les últimes décades les necessitats visuals han canviat com a conseqüència de viure en una societat en constant canvi.
En 2012, Essilor va llançar al mercat la nova gama de lents progressives Varilux S series. Estes lents suponen una revolució en el món de l'òptica gràcies al seu alvançat disseny.
La gama Varilux S series es compon per 3 dissenys:
- Varilux S 4D, creat per a respondre a les necessitats visuals del présbita de hui i marcant una fita en el món de l'òptica, és les primeres lents progressives que inclouen en el seu disseny l'identificació de l'ull dominant.
- Varilux S F-360°, esta lent proporciona un ampli àngul de visió i equilibri en moviment. Ademés de ser personalisada segons l'ensellament.
- Varilux S Design i Varilux S design Short és la lent d'accés a la gama Varilux S series. Oferix ampli àngul de visió i equilibri en moviment.
Investigació i Desenroll
[editar | editar còdic]L'equip d'Investigació i Desenroll de Essilor inclou 500 investigadors en quatre centres localisats en França, Japó, Singapur i Estats Units.
En promig, l'equip d'Investigació i Desenroll de Essilor genera 100 noves paleses per any, sumades a la seua base de 2 600 paleses protegides.
A lo llarc dels anys, Essilor ha construït una ret internacional de socis, particularment universitats, grups industrials i mijans negocis, com a Indústries PPG (creadors de Transitions) i Nikon.
Método del bucle dióptrico
[editar | editar còdic]En el llançament de Varilux Comfort en 1993, Essilor va desenrollar el método del bucle dióptrico, fent possible evaluar la satisfacció dels usuaris. Este método consistix en usar la repetició fins que s'alcance un resultat efectiu per a l'usuari. Es compon de 5 etapes:[14]
- Recolecció d'informació fisiològica de l'usuari
- Dissenye òptic
- Creació de lents prototip.
- Control de medició
- Estudis clínics
Realitat Virtual
[editar | editar còdic]En 2008, Varilux Ipseo New Edition va ser dissenyada usant el Sistema de Realitat Virtual de Essilor.[15]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Li Roux 2008, p.16.
- ↑ Li Roux 2008, p.17.
- ↑ Li Roux 2008, p.29.
- ↑ Li Roux 2008, p.49.
- ↑ Li Roux 2008, p.51.
- ↑ Li Roux 2008, p.58.
- ↑ Li Roux 2008, p.108.
- ↑ Li Roux 2008, p.111.
- ↑ Li Roux 2008, p.168.
- ↑ Li Roux 2008, p.146.
- ↑ Li Roux 2008, p.163.
- ↑ Li Roux 2008, p.169.
- ↑ 13,0 13,1 Li Roux 2008, p.171.
- ↑ Kamen, Paddy. "Innovation Extraordinaire is Essilor". Vision Magazine. March-April 2004. July 1 2009. [1] [2] archivat en Wayback Machine.
- ↑ https://web.archive.org/web/20110710203314/http://www.essilor.com/IMG/pdf/50thanniversaryvarilux.pdf
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Li Roux, Jean-Charles (2008). The Varilux Epic, Perrin, pp. 187. ISBN 2-262-02604-1.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Varilux» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.