Anar al contingut

Veranda

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Hollingshead House-449 Eagle-Newmarket-Ontario-HPC14853-20201024 (1).jpg
Veranda
Archiu:GrandeVerandah.jpg
Veranda rodejant una casa.

Una veranda és una galeria o porche techado obert. També pot ser descrita com una galeria oberta en columnes, generalment techada, construïda al voltant d'una estructura central. A sovint es troba rodejada per una baranda i freqüentment s'ubica en el front o laterals de l'estructura.

Història del vocablo

[editar | editar còdic]

Archiu:Wiktionary-logo-v2.svg Veranda en el Viccionari.

Archiu:Claustro Instituto Campechano Mexico.jpg
Claustre del Institut Campechano, Mèxic.

En espanyol és una paraula d'us antic provinent de "vora" sinònim de "marge", "vora", del celtolatino viria ("círcul"), "anell" o "rogle". La vora és el terreny immediatament adjacent a alguna cosa, en especial un riu o un camí. Figura en l'etimologia de moltes poblacions com Vora de Moncayo, o en cançons com "A la teua vora".

La paraula varanda (baranda o barana en espanyol), fa referència a la baranda, balaustrada o balcó i la seua etimologia procedix de "bara", de "vara" o "barra", sinònims de "ana", o "cuixera" de fusta.

A pesar de que segons el Oxford English Dictionary, la paraula anglesa verandah es va originar en l'Índia a on li la troba en varis idiomes natius, com una modificació de la paraula persa "Bar-Amada" en anglés la paraula és d'orige espanyol o del portugués varanda. A pesar de que la forma "veranda" és correcta i molt comuna en anglés, algunes autoritats preferixen la versió en h que sembla ser una variant originada per l'Oxford Dictionary.[1]

Estils arquitectònics que es distinguixen per l'us de verandas

[editar | editar còdic]
Archiu:Verandah of The Hollow.jpg
Winifred Rawson cuidant del seu fill en la veranda de The Hollow, prop de Mackay, Austràlia, ca. 1873.

Els països ibèrics es caracterisen pel seu us prominent de verandas, adaptats als climes subtropicales i caracterisats per amplis terrats o galeries a modo de claustres, a sovint en l'estil filigrana. Tradicionalment usades en l'arquitectura colonial espanyola ( a el "estil de les Mansions"). En la península ibèrica va ser usat primerament en monasteris cistercienses construïts de pedra, per a ser adoptat despuix en les cases i palaus islàmics d'Espanya i més vesprada en les zones rurals. Es va fer popular en l'oest d'Estats Units en la década de 1900, comunament incorporen terrats, tant en l'exterior dels edificis, com en l'interior en els casos d'edificis en pati, a lo llarc de les parets interiors dels patis. En alguns casos, les cases es construïxen en cada habitació obrint-se a un pati terrat, en lloc de passadiços interiors o conexions directes a atres habitacions. La veranda és un dels numerosos elements arquitectònics híbrits moderns i és l'estil distintiu de l'arquitectura de l'Índia, que va evolucionar com un híbrit en elements d'orient i occident.

La veranda s'ha utilisat molt en l'arquitectura vernàcula d'Austràlia, es va popularisar en els edificis colonials cap a la década de 1850. L'estil d'arquitectura Filigree victoriana és utilisada en residències (particularment casa de rajola en Austràlia i Nova Zelandia) i en edificis comercials (especialment hotels en Austràlia el mateix presenta mampares decoratives de fundició de ferro, o entramat de fusta. L'estil de Queensland és un estil de construccions residencials utilisat en Queensland, Austràlia, el qual es troba adaptat per a climes subtropicales i es caracterisa per àmplies verandas, a sovint en estil Filigree.

El palau municipal criollo en Nova Orleans (Luisiana) es destaca per l'us prominent de verandas.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Oxford English Dictionary gives the h versió as a variant, Guardian Style Guide