Verbena litoralis
La verbena, verbena de llitoral, verbena de montanya (Verbena litoralis K.) és una espècie de planta fanerógama pertanyent a la família de les verbenáceas[1]
Distribució
[editar | editar còdic]És nativa de les Américas des de Mèxic al sur a través de Centre i Suramérica fins a Argentina i Chile. Està present en tot lo món com una espècie introduïda. Esta espècie de planta es troba en els terrenys de: Estats Units, Puerto Rico, Hawái, Itàlia, Espanya, Suràfrica, illa Maurici, les illes Galápagos, Austràlia, Illa de Pasqua, Polinèsia Francesa, Japó, Nova Zelanda, Belize, Bolívia, Brasil, Colòmbia, Costa Rica, Equador, El Salvador, Guatemala, Hondures, Nicaragua, Panamà i Perú.[2][3][4]És considerada en algunes zones com una espècie que pot provocar danys, ya que competix en els cultius per nutrients i aigua, disminuint els seus rendiments.[5] Creix en molts tipos d'hàbitat, incloent les àrees pertorbades i cultivades.
Estat de conservació i amenaces
[editar | editar còdic]Segons l'evaluació de la Llista Roja d'Espècies Amenaçades de l'Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (IUCN), esta espècie està en la categoria de “Senyes Insuficients” (DD), degut a que no dispon d'informació suficient per a evaluar, directa o indirectament el seu risc d'extinció en base en la seua distribució o estat poblacional.[6]
Descripció
[editar | editar còdic]La V. litoralis és un tipo d'herba perenne la droga vegetal de la qual està constituïda en branques-fulls-flors.
Esta planta pot aplegar a medir fins a 1,5 m d'altura, la qual està ramificada —que forma part de la droga vegetal— en la part superior, les seues tallos són quadrangulars, normalment glabros (no tenen pèls ni tricomas) i ocasionalment vertiginosos quan són jóvens.
Les seues fulles—també partix de la droga vegetal—són espatuladas-oblanceoladas o oblongas (són més amples en el centre o cap a la base) de mides; 3 a 11,5 cm de llarc i 0,5 a 2,5 cm d'ample. El seu àpiç és agut o obtús (acuminado), la seua base decurrente (base de la làmina d'un full que es prolonga cap a avall del pecíol), en un marge sancer serrat en la ½ apical, la seua fes és estrigoso i la seua envés també, per lo manco en els nervis.
Inflorescència en mechons cilíndrics són d'1,5 a 6 cm de llarc, té flors —igualment partix de la droga vegetal— de 3 - 3,5 mm de llongitut, violáceo-pàlit traslapadas durant la antesis (quan estan obertes), les seues bràctees són d'1,7 a 2 mm de llarc, un cáliz de 2 a 3 mm, sense costelles prominents, en dents diminutes i tricomas que estan distribuïts en tota la superfície, té una corola morada o blava, tubo de 3 a 4 mm i llim (part oberta) de 0,5 a 1 mm. Quan la planta termina de florir i escomença a donar fruts (infrutescència), s'allarga prou, fins a 23 cm de llarc i els fruts no estan apiñados uns en els atres, si no que es troben ben separats. Tindrà mericarpios (part del frut) triquetros (en tres arestes) d'1,5 a 1,7 mm.[7]
Aplicacions
[editar | editar còdic]La V. litoralis té efectes antinflamatorios, vermífugos,[8] anti-nociceptivos, anti-oxidants,[9] i hepatoprotectores,[10]per lo que té variades aplicacions medicinals.
En Chiapas, esta espècie de verbena és comunament usada en la cura del dolor d'estòmec, bossada i tós, prenent el té preparat en els fulls o una infusió en fredor que també es fa en els fulls pero martafallades. Ademés, s'aconsella en el tractament del paludisme banyar al malalt cada tercer dia en el cocimiento d'esta planta.
En la medicina popular de Chile, verbena és una planta utilisada tradicionalment per les seues propietats medicinals i ornamentals. Les sumidades floridas de la planta són amprades en diverses preparacions, tant per a us intern com a externa.
Usos tradicionals
- Us intern: La verbena s'utilisa com a remei natural per a tractar febres, diarrees, úlceres estomacales i afeccions hepàtiques. La forma habitual de preparació és una infusió, que s'obté en agregar una cullerada del vegetal a un litro d'aigua recent hervir. Es recomana beure una tassa d'esta infusió tres voltes al dia.
- Us extern: Externament, la mateixa infusió s'ampra per a llavar ferides i tractar afeccions de la pell, favorint la cicatrisació i desinfecció de lesions cutànees.
Ademés de les seues aplicacions medicinals, la verbena també es cultiva com a planta ornamental.[7]
- Història
Francisco Hernández de Toledo, en el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
la referix per a la malaltia del bazo.[11]
Composició química
[editar | editar còdic]En la V. litoralis, podem trobar: #Àcit fenòlics: àcit clorogénico (predominant en la planta), àcit cafeico, àcit p-cumárico, àcit ferúlico i àcit vanílico. Flavonoides: luteolina i apigenina. Glucósidos fenòlics. Iridoides: brasósido (Identificat com el principal iridoide en els extractes metanólicos i acuosos de V. litoralis, en propietats hepatoprotectoras).[8][9][10]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Verbena litoralis va ser descrita per Carl Sigismund Kunth i publicat en Nova Genera et Species Plantarum (quarto ed.) 2(6): pl. 137. 1817.[12]
- Etimologia
Verbena: nom genèric que és un antic nom llatío de la verbena comuna europea.[13]
litoralis: epítet llatío que significa "del llitoral, propenc de la mar"
- Sinònims
- Verbena affinis M.Martens & Galeotti
- Verbena bonariensis var. litoralis (Kunth) Hook. ex Müll.Berol.
- Verbena bonariensis var. litoralis (Kunth) Gillies & Hook. ex Hook.
- Verbena caracasana Kunth
- Verbena carolina var. glabra Moldenke
- Verbena gentryi Moldenke
- Verbena glabrata var. tenuispicata Moldenke
- Verbena integrifolia Sessé & Moc.
- Verbena integrifolia f. albiflora Moldenke
- Verbena lanceolata Willd. ex Spreng.
- Verbena longifolia M.Martens & Galeotti
- Verbena nudiflora Nutt. ex Turcz.
- Verbena paucifolia Turcz.
- Verbena sedula Moldenke[14]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «verbena del llitoral (Verbena litoralis)» (en és). iNaturalist Chile. Consultat el 2025-06-13.
- ↑ «Verbena litoralis information from NPGS/GRIN». www.ars-grin.gov. Archivat des d'el original, el 2014-03-02. Consultat el 2025-06-13.
- ↑ «Verbena litoralis: info from PIER (PIER species info)». www.hear.org. Consultat el 2025-06-13.
- ↑ «Tropicos». www.tropicos.org. Consultat el 2025-06-13.
- ↑ «Verbena litoralis | Sistema Nacional de Vigilància i Monitoreo de plagues». www.sinavimo.gob.ar. Consultat el 2025-06-13.
- ↑ «Classificació IUCN».
- ↑ 7,0 7,1 «MHT».
- ↑ 8,0 8,1 «Anti-inflammatory activity and identification of the Verbena litoralis Kunth crude extract constituents».Brazilian Journal of Pharmaceutical Sciences.56
- i17419.ISSN 2175-9790.doi:10.1590/s2175-97902019000417419.Consultat el 2025-06-13.
- ↑ 9,0 9,1 «Micropropagation, antinociceptive and antioxidant activities of extracts of Verbena litoralis Kunth (Verbenaceae)».Anais dona Acadèmia Brasileira de Ciências.84
- 139–148.ISSN 0001-3765.doi:10.1590/S0001-37652012000100014.Consultat el 2025-06-13.
- ↑ 10,0 10,1 «Hepatoprotective activity of Verbena litoralis, Verbena montevidensis and their main iridoid, brasoside».Journal of Ethnopharmacology.239
- 111906.ISSN 0378-8741.doi:10.1016/j.jep.2019.111906.Consultat el 2025-06-13.
- ↑ «En medicina tradicional mexicana». Archivat des d'el original, el 2016-03-06. Consultat el 2025-06-13.
- ↑ «Verbena litoralis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2 de març de 2014.
- ↑ En Noms Botànics
- ↑ Verbena litoralis en PlantList
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Jepson Manual Treatment
- USDA Plants Profile
- Photo gallery
- Este artícul conté una traducció derivada de «Verbena litoralis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.