Veta Ortegal

Archiu:CaboOrtegal 2014-09a.jpg

Veta Ortegal

La veta Ortegal és un veta situat en la costa atlàntica espanyola, dins del municipi de Carinyo, en la província de La Corunya, comunitat autònoma de Galícia.

Des d'esta veta i fins a la frontera portuguesa s'estén la costa més retallada del llitoral espanyol, i, a la seua volta, constituïx el llímit occidental del golf de Viscaya, segons la Organisació Hidrogràfica Internacional. És la marca simbòlica divisòria d'aigües entre el oceà Atlàntic i el mar Cantàbrica.

Ubicació

La veta Ortegal és la segona veta més septentrional de la península ibèrica, solament superat pel veta de la Estaca de Bars. Ademés, és el lloc més emblemàtic del municipi de Carinyo, en La Corunya. Pel seu extraordinari valor geològic, morfològic, ornitológico, i per supost paisagístic, Ortegal està inclós en el lloc d'interés comunitari (L.I.C.) “Costa Ártabra”.

Forma part i delimita per la seua banda occidental la riga de Ortigueira, un dels estuaris més importants del nort d'Espanya, tal i com reconeixen les seues múltiples catalogació, que, entre unes atres, són: chapull inclós en el conveni de Ramsar i per lo tant d'importància internacional i zona d'especial protecció per a les aus, ademés de lloc d'importància comunitària

Vistes des del far

La localitat més pròxima és Carinyo, port peixquer d'importància i lloc des del que dirigir-se a visitar la veta i al far allí instalat. Per a això, des del centre de la vila, s'ascendix entre cases multiformes i multicolors. La carrera guanya altitut a mida que s'allunta de la vila i discorre paralela a l'mar. A la dreta s'estén la riga d'Ortigueira en els seus trams penya-segats i els seus arenals. Prop de la veta, les ales guanyen en verticalitat i altura per a configurar un lloc majestuós.

La veta Ortegal és, en realitat, una àmplia arcada que s'obri a l'oceà flanquejada per dos impressionants eixints rocosos: la punta do Llime, a l'oest i la punta d'Os Aguillóns a l'est; és ací a on s'emplaça el far, una torre cilíndrica pintada de blanc i roig, des de la qual pot divisar-se:

• De front, els Aguillóns, tres peñascos esmolats constantment erosionats per l'acció de la mar, a on els percebeiros arrisquen la seua vida per a conseguir percebes. Este impressionant conjunt ya va ser citat fa 19 sigles pel grec Ptolomeo en el nom de Trileuco, que podria traduir-se per els tres blancs, possiblement referint-se a la bromera blanca que colpeja els peñascos, o potser al guano generat per la gran colónia de llaureu-vos que allí hi havia, la més important d'Espanya, extinguida en els anys 70 del sigle passat.
• A l'est, aguaita la veta d'Estaca de Bars, el punt més al nort d'Espanya, a sovint difuminado per la bruma.
• A l'oest, poc a poc els penya-segats van guanyant en altura sobre l'Atlàntic. Es divisa en primer terme la sobrecogedora Punta Do Llime. Despuix d'ella, Vixía Herbeira, en 613 m sobre la mar, és el penya-segat coster més alt d'Espanya i de la Europa continental i el quarto de major altura d'Europa incloent les illes, despuix dels d'Hornelen (860 m), Veta Enniberg (754 m) i Croaghaun (668 m). Uns atres de similar altura són Preikestolen (604 m), Slieve League (601 m) i Veta Girão (580 m).