Via Llauradora
La Via Llauradora és un moviment internacional que coordina organisacions de llauradors, menuts i mijans productors, dònes rurals, comunitats indígenes, treballadors agrícoles emigrants, jóvens i jornaleros sense terra.
La Via Llauradora és una coalició de 182 organisacions al voltant de 81 països, representant a més de 200 millons de llauradores i llauradors, que defenen una agricultura familiar i sostenible. Esta coalició va llançar el concepte de sobirania alimentària com el dret dels pobles a definir les seues polítiques agropecuarias i de produir aliments a nivell local.
La sobirania alimentària dona prioritat a les economies i els mercats locals i nacionals i otorga el poder de la gestió dels recursos als llauradors i agricultors familiars, destacant també la peixca artesanal i el pastoreig tradicional, colocant la producció alimentària, la distribució i el consum sobre la base de la sostenibilitat migambiental, social i econòmica dels pobles. La Via Llauradora té la seua sèu actual en Jakarta, capital de la República d'Indonèsia, en el Surest Asiàtic.
Història
[editar | editar còdic]Fundada en abril de 1993, la Via Llauradora ha tingut des de llavors vàries trobades:
- I Conferència: celebrada en 1993 en Mons, Bèlgica [[Image:Plantilla:Bandera/Bèlgica|border|20px|Bèlgica]]
- II Conferència: celebrada en 1996 en Tlaxcala, Mèxic [[Image:Plantilla:Bandera/Mèxic|border|20px|Mèxic]]
- III Conferència: celebrada en 2000 en Bangalore, Índia [[Image:Plantilla:Bandera/Índia|border|20px|Índia]]
- IV Conferència: celebrada en 2004 en São Paulo, Brasil [[Image:Plantilla:Bandera/Brasil|border|20px|Brasil]]
- V Conferència: celebrada en 2008 en Maputo, Moçambic [[Image:Plantilla:Bandera/Moçambic|border|20px|Moçambic]]
- VI Conferència: celebrada en 2013 en Jakarta, Indonèsia Indonèsia
- VII Conferència: celebrada en 2017 en Derio, Espanya [[Archiu:
|border|20px|Espanya]][1]
Eixos de treball
[editar | editar còdic]Els eixos de treball de la Via Llauradora són la sobirania alimentària, la reforma agrària, la biodiversitat, els recursos genètics, la situació de les dònes jornaleras, els drets humans, les migracions, els treballadors rurals i l'agricultura sostenible.
En febrer de 2007 la Via Llauradora, junt en la Marcha Mundial de Dònes, va organisar el Fòrum per la Sobirania Alimentària en Nyeleni, localitat de Mali. El seu objectiu era “portar a terme un debat estratègic sobre qué s'entenc des dels moviments socials per sobirania alimentària, quines propostes concretes es reivindiquen i cóm portar-les a terme”.[2]
La Via Llauradora va llançar el concepte de la sobirania alimentària en el Cim Mundial sobre l'Alimentació de 1996. L'idea va ser creixent i actualment forma un moviment popular global promogut per una gran varietat de sectors socials tals com a pobres de les grans ciutats, grups migambientals, grups de consumidors, associacions de dònes, peixcadors, pastors i molts atres sectors. Ademés, conta en el reconeiximent de numeroses institucions i governs.
La sobirania alimentària és definida per estos sectors com el dret dels pobles a aliments sans i culturalment adequats, produïts per mig de métodos sostenibles, aixina com el seu dret a definir els seus propis sistemes agrícoles i alimentaris. A partir d'eixe enfocament es propon un model de producció llauradora sostenible que favorixca a les comunitats i el seu mig ambient. Situa les aspiracions, necessitats i formes de vida d'aquells que produïxen, distribuïxen i consumixen els aliments en el centre dels sistemes alimentaris i de les polítiques alimentàries, per davant de les demandes de mercats i empreses.
El programa de sobirania alimentària dona prioritat a la producció i consum local d'aliments, postula que cada país té el dret de protegir als seus productors locals de les importacions barates i controlar la producció. També busca garantisar que els drets d'us i gestió de terres, territoris, aigua, llavors, ganado i biodiversitat estiguen en mans de qui produïx aliments i no del sector empresarial. Aixina, l'implementació d'una autèntica reforma agrària per mig de l'expropiació de la terra (podent haver o no algun mecanisme de compensació als antics propietaris), o per mig de l'adquisició negociada constituïx una de les prioritats de Via Llauradora, com dels atres moviments que sostenen este concepte.
La sobirania alimentària es presenta hui en dia com una possible reposta a les actuals crisis alimentàries, socials i climàtiques.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «1.600 persones reivindiquen la Via Llauradora en els carrers de Bilbo». Consultat el 4 d'agost de 2017.
- ↑ Fòrum per la Sobirania Alimentària, noves aliances
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vía Campesina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.