Victoria amazonica

Victoria amazonica (Victoria amazonica)

Victoria amazonica, nom comú Victòria regio, és un nenúfar natiu de les aigües poc profundes de la conca de l'Amazones.

Va ser descobert per Tadeo Henke (o Thaddäus Peregrinus Xaverius Haenke) en el Alt Perú (hui Bolívia) en l'any 1801.

Descripció

Es caracterisa per tindre grans fulls circulares de fins a 3,2 metros de diàmetro que suren sobre la superfície de l'aigua sobre tallos sumergits que alcancen 7 a 8 m de llarc. Poden soportar fins a 40 kg si el pes es troba ben distribuït en la seua superfície.

La flor, que medix fins a 40 cm de diàmetro, s'obri en anochecer (a partir de les sis de la vesprada), exhala una fragància pareguda al albercoc, cridada pels europeus "rosa llacustre" i es manté oberta fins a aproximadament les nou del matí del dia següent, per a tornar a obrir-se la nit següent. La primera nit la flor és de color blanc i és femenina: només el estigma està madur i pot rebre polen. La segona nit la flor és rosada i masculina: les anteras han madurat i produïx polen que servix per a fecundar atres flors. Els polinisadorés són escarabats de l'espècie Cyclocephala castanea que permaneixen atrapats durant el dia següent a la primera nit i que, en escapar al matí següent, emergixen carregats de polen. Florix des de principis de març fins a juliol.

Actualment existixen numeroses varietats gràcies a les noves biotecnologías en les que és possible controlar el tamany dels fulls; per esta raó s'usen molt en el paisagisme urbà, tant en grans #llac, com en menuts espills d'aigua.

Classificació

És un membre del gènero Victoria classificat en la família Nymphaeaceae o, en ocasions, en Euryalaceae. La primera descripció publicada del gènero la va fer John Lindley en octubre de 1837, basant-se en espècimen duts de la Guayana Britànica per Robert Schomburgk. Lindley va nomenar el gènero en honor a la regna Victoria i a l'espècie Victoria regio. En la descripció de Schomburgk, publicada en la revista Athenaeum del més anterior, li donava el nom de Victoria Regina. A pesar de que la Botanical Society of the British Isles (Societat Botànica de les Illes Britàniques) va adoptar esta ortografia en el seu nou emblema, la versió de Lindley es va utilisar durant tot el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

.

Un primer informe de l'espècie Euryale amazonica, realisat per Eduard Friedrich Poeppig en 1832, descrivia certa afinitat en Euryale ferox. El botànic francés Aimé Bonpland també va fer una compilació i la va descriure en 1825. En 1850 James De Carle Sowerby va reconéixer la prèvia descripció de Poeppig i va canviar l'epítet a amazonica, nom que va ser rebujat per Lindley i no es va generalisar fins a el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

.

Història

Victòria regio va ser objecte de rivalitat entre els jardiners victorians d'Anglaterra. Sempre a l'expectativa d'una nova i espectacular espècie en la que impressionar als seus companyers, els "jardiners" victorians, com el Duc de Devonshire i el Duc de Northumberland varen començar un pretencioso concurs per a vore qui era el primer en conseguir cultivar i fer florir l'enorme nenúfar. Al final, ho varen conseguir els dos ducs, Joseph Paxton (que treballava per al duc de Devonshire) va ser el primer en reproduir l'humit hàbitat del nenúfar en novembre de 1849 (res fàcil en l'hivern anglés en estufes de carbó com a únic mig de calefacció) i un tal "Sr. Avisón" (empleat del duc de Northumberland) en segon lloc i el que va conseguir un èxit més constant en Syon House.

L'espècie va despertar l'interés del públic i va ser objecte de vàries monografies. Les ilustracions botàniques de espècimen cultivats en l'obra Victoria Regio de Fitch i Hook de 1851 va rebre clamorosas crítiques en el Athenaeum. "Són exactes i belles". El duc de Devonshire va presentar a la Reina Victoria una de les primeres flors i la va nomenar en el seu honor. El nenúfar, en el envés acostillado i fulls nervudas "com a voltons travessers i els seus tentàculs" va ser l'inspiració de Paxton per al Palau de cristal, un edifici quatre voltes major que la Basílica de Sant Pedro. En ilustracions de l'época, es va a Annie, la filla de Paxton, en peu sobre un full de nenufar demostrant la capacitat portante de l'estructura nervada.

Usos

Els indígenes usen el suc extret de les seues raïls com a tenyida negra per als cabells.

Noms comuns

dacsa d'aigua, mar uru.<ref.>Caramulle iro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.</ref.>

Vore també

• Amazonía Peruana
• Amazonía boliviana
• Ric Amazones
• Riu orinoco
• Amazònia colombiana
• Riu negre
• Amazonía veneçolana
• Amazones (Brasil)
• Paraguay

Enllaços externs

• "Victoria Adventure" - Lloc dedicat a este nenúfar.
• Cròniques de Jardiners.