Vipera latastei
El escurçó hocicuda o escurçó de Lataste (Vipera latasti o Vipera latastei) és una espècie d'escurçó present en la península ibèrica i en el nort del Magreb. Pot alcançar els 70 cm de llongitut.[1] És l'escurçó més freqüent en la península ibèrica, comprenent tot el territori a excepció de l'extrem nort i els Pirineus.
És la que conta en el verí menys tòxic de les tres presents en Espanya, i encara que el seu mordedura no és mortal, es precisa d'assistència sanitària per a un tractament adequat, i si fora realment necessària, l'aplicació d'un sèrum antiofídico.[1]
Cap la possibilitat de que l'escurçó hocicuda fora l'orige de la llegenda del alicante, mit popular sobre una béstia que atacava en els camps.[2]
Nomenclatura
[editar | editar còdic]
Existix certa confusió sobre el nom científic d'esta espècie.[3] Boscà (1878)[4] la va descriure com Vipera latasti, encara que en el peu de la figura del seu treball la denomina Vipera latastei. A l'any següent el propi Boscà (1879),[5] va utilisar la combinació Vipera latastei, #lo que ha segut considerat una esmena justificada (McDiarmid et al., 1999).[6] Per la seua banda David i Ineich (1999)[7] consideren que són els primers revisors i elegixen V. latastei. No obstant, Alonso-Zarazaga (1998)[8] i Montori et al. (2005)[9] consideren que l'us de V. latastei per Boscà en 1879 és un lapsus i que deuria utilisar-se V. latasti, nom que ha segut utilisat per varis autors.
Descripció
[editar | editar còdic]Té les pupiles elíptiques i el cap, a diferència dels colúbridos, està recoberta de menudes escamas, llevat les supra-oculars, que estan molt desenrollades, #lo que fa que destaquen ostensiblement com si fora una cella.
L'esquena sol ser pardo o grisáceo, en una ralla vertebral en zigzag de tons més obscurs. Al mateix temps, també en els flancs hi ha una série de taques més o menys circulares, que recorren tota la llongitut de l'ofidi. Les plaques supralabiales, per la seua coloració blanquecina, contrasten en les tonalitats apagades del cap. La pancha és generalment grisa.
Pot medir fins a 75 cm, encara que normalment no sobrepassa els 60 cm incloent la coa.
Comportament
[editar | editar còdic]De costums crepusculares i nocturnes en estiu i més diürn en primavera i en autumne, viu en zones rocoses i seques, encara que també es localisa en boscs oberts i ocasionalment en boscs densos.
Com succeïx en atres animals proveïts de potents mecanismes de defensa, es tracta també d'un ofidi pacífic que solament pot mossegar accidentalment als sers humans. El seu mordedura es pot donar en més facilitat en autumne, ya que en esta época té la costum de trepar als arbustos d'un o dos metros d'altura, la qual cosa convertix la seua mossegada en molt perillosa, perque pot afectar a la cara o el coll d'una persona.
Si ben molts autors consideren més perillós l'enverinament produït per la Vipera aspis que el produït per Vipera latasti, s'ha comprovat que l'intoxicació sol adquirir major gravetat en esta última espècie, encara que els casos mortals són casi excepcionals, i més encara si es prenen les mides adequades despuix d'una mordedura per part d'este escurçó.[10]
Alimentació
[editar | editar còdic]Es nutrix bàsicament de menuts mamífers, pero no rebuja els pardals, especialment els jóvens, i en la seua etapa jovenil sol capturar invertebrats i menuts reptils.cita requerida
Hàbitat
[editar | editar còdic]Esta espècie es troba en àrees rocoses, generalment humides, en xares i boscs secs, bardices, murs de pedra i, a voltes, en dunes costeres.cita requerida
Reproducció
[editar | editar còdic]Les femelles donen a llum entre 2 i 13 crío. En promig, les femelles donen a llum solament una volta cada tres anys.cita requerida
Subespecies
[editar | editar còdic]Conta en dos subespecies:
- Vipera latasti latasti o Vipera latastei latastei, (Boscà, 1878).
- Vipera latasti gaditana o Vipera latastei gaditana, Saint Girons, 1977.
- Vipera latastei arundana
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Bruna Azara, C. 1995. Animals venenosos. Vertebrats terrestres venenosos perillosos per al ser humà en Espanya. Bol. SIGA, 11: 32-40
- ↑ . Quart Mileni. Consultat el 22 de febrer de 2016.
- ↑ Enciclopèdia virtual dels vertebrats espanyols
- ↑ Boscà, I. 1878. Note sur unix forme nouvelle ou peu connue de Vipère. Bull. Soc. Zool. France, 3: 116-121. lám. 4.
- ↑ Boscà, I. 1879. Els escurçons d'Espanya. Ann. Soc. Esp. Hist. Nat., 8: 65-86.
- ↑ McDiarmid, R. W., Campbell, J. A., Touré, T. A. 1999. Snake species of the world. A taxonomic and geographic reference. Volume 1. The Herpetologists’ League, Washington DC.
- ↑ David, P., Ineich, I. 1999. Els serpents venimeux du monde: systematique et répartition. Dumerilia, 3: 3-499.
- ↑ Alonso-Zarazaga, M. A. 1998. Apèndix 1. Nomenclatura: llista de sinònims i combinacions. Pp. 645-685. En: Salvador, A. (Coord.). Reptils. En: Ramos, M. A. et al. (Eds.). Fauna ibèrica. Vol. 10. Museu Nacional de Ciències Naturals, Madrit.
- ↑ Montori, A. et al. (2005). Llista patró actualisada de la herpetofauna espanyola. Conclusions de nomenclatura i taxonomia per a les espècies d'amfibis i reptils d'Espanya. Associació Herpetológica Espanyola, Barcelona.
- ↑ McDiarmid RW, Campbell JA, Touré T. 1999. Snake Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference, vol. 1. Herpetologists' League. 511 pp. ISBN 1-893777-00-6 (colecció). ISBN 1-893777-01-4 (volum).
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Vipera latastei.
Wikispecies té un artícul sobre Vipera latastei.- Imàgens d'escurçó hocicuda en Biodiversitat Virtual
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vipera latastei» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.