Vipera seoanei
El escurçó de Seoane o escurçó cantàbric (Vipera seoanei) és una espècie d'escurçó present en la rebanc cantàbric d'Espanya, el suroest de França i el nort del Portugal. Pot alcançar els 70 cm de llongitut.[1] Deu el seu nom al naturaliste gallec Víctor López Seoane.[2]
Descripció
[editar | editar còdic]És un escurçó de talla mijana, en comparació a atres espècies europees, en un cap gran i el hocico esclafat o llaugerament alçat. La coa és menuda (10-15 % del total). Els adults poden alcançar els 70-75 cm de llongitut total, pero usualment varien entre els 45 i 58 cm. És una espècie molt polimòrfica, en una variació individual i geogràfica notable.
Les marques vertebrals i laterals són molt variables, en quatre patrons distints:[3]
- Clàssic
- És el més característic; la coloració de fondo dorsal i lateral és beige o gris clar. En l'esquena hi ha una banda llongitudinal més obscura en marques negres alternes o opostes que poden formar una banda en zigzag ben desenrollada.
- Bilineata
- La banda llongitudinal està separada en dos bandes llongitudinals dorsolaterales sobre un fondo generalment negre i uniforme.
- Cantàbrica
- Existix una reducció o absència total de la banda llongitudinal. El zigzag dorsal és més estret i pot ser interromput formant bandes negres transversal sobre fondo gris.
- Uniforme
- Està caracterisat per una coloració de fondo gris obscura, homogénea, sense marques obscures en el costat dorsal.
Els individus melánicos són més freqüents en àrees de montanya. El costat ventral és menys variable, sent de color gris obscur o negre en menudes taques blanques en les vores lateral i posterior de les escamas ventrales. La punta de la coa pot ser groga o taronja.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Va ser descrita inicialment per Lataste[4] en 1879 com una subespecie de l'escurçó europeu (Vipera berus) i classificada com Vipera berus seoanei, estatus que va mantindre durant casi un sigle, fins que, atenent a les diferències en la morfologia externa, Saint Girons & Duguy[5] la varen elevar al ranc d'espècie en 1976 classificant-la com Vipera seoanei. Actualment es reconeixen dos subespecies, la forma nominal Vipera seoanei seoanei i la subespecie Vipera seoanei cantabriaca, encara que individus morfològicament distints i intermijos poden ser trobats junts.
Vipera seoanei seoanei
[editar | editar còdic]La subespecie nominal es caracterisa per tindre un número reduït de escamas ventrales (137). És molt polimòrfica, en importants variacions en el patró de coloració (inclou els patrons Clàssic, Uniforme, Bilineata i melánico), en el nivell de fragmentació de les escamas cefàliques i en la toxicitat del verí. En les poblacions del País Vasc, Cantàbria i àrees costeres i centrals d'Astúries, les escamas cefàliques estan poc fragmentades, els individus tenen freqüentment el patró Clàssic i el verí menys tòxic. En les poblacions de Galícia les escamas estan més fragmentades i el patró Clàssic és menys freqüent. En els Picos d'Europa existix una elevada proporció d'individus en els patrons de coloració Bilineata i Uniforme i la toxicitat del verí és intermija en l'atra subespecie.
Vipera seoanei cantabrica
[editar | editar còdic]Esta subespecie presenta un número elevat de escamas ventrales (141-143), i les cefàliques estan molt fragmentades, en el patró de coloració Cantàbric i en un verí de nivells elevats de toxicitat. Es localisa en el nort de #León, en l'àrea suroest dels Picos d'Europa i en les montanyes de Galícia oriental i suroest d'Astúries.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Distribució
[editar | editar còdic]La seua àrea de distribució ocupa el nort i noroest de la península ibèrica des de Galícia i l'extrem nort de Portugal fins a Navarra. Encara que la seua distribució s'estén uns pocs quilómetros per àrees molt localisades de l'extrem suroest de França, esta espècie es considera un endemisme ibèric.[6] L'àrea de distribució és principalment parapátrica en la distribució dels atres escurçons ibèrics (V. latastei i V. aspis), #lo que és un patró típic dels vipéridos europeus.
La subespecie cantàbrica es distribuïx per la mitat nort de #León, suroest d'Astúries i surest de Galícia a una altitut mija de 800-1000 m sobre el nivell de l'mar. Per la seua banda la forma nominal (Vipera seoanei seoanei) s'estén des de l'extrem nort de Portugal per damunt del riu Duero fins a Navarra i l'extrem suroest del pirineo francés, i l'altitut mija a on habita és de 600 m encara que pot trobar-se des de 0 a 1600 m sobre el nivell de l'mar.[6]
Hàbitat
[editar | editar còdic]L'hàbitat característic de V. seoanei és homogéneu en tota la seua àrea de distribució, ocupant boscs oberts i humits de Quercus robur i Quercus pyrenaica, zones de trobada entre boscs i prats i àrees en abundant vegetació basal que permeten l'activitat de termorregulación. De la mateixa manera que la majoria de vipéridos europeus habita generalment llocs a on predominen les falagueres, ya que este tipo de planta favorix el seu camuflage.
Existixen algunes diferències apreciables en les preferències d'abdós subespecies. La V. seoanei cantàbrica preferix llocs menys humits, més pròxims al mont mediterràneu, en predomini de roures i petorra, mentres V. Seoanei seoanei elegix zones de major humitat.[6]
Depredación
[editar | editar còdic]És depredada per rapaces com l'àguila culebrera (Circaetus gallicus), el busardo ratonero (Buteo buteo), i mamífers com el rabosot (Vulpes vulpes), la llúdria (Lutra lutra), el gat montés (Felis silvestris) i la gineta (Genetta genetta).
Amenaces
[editar | editar còdic]El principal factor que amenaça a l'espècie és la destrucció dels hàbitats, per l'intensificació de l'agricultura, en la destrucció dels màrgens dels boscs i murs de pedra i la plantació extensiva de Pinus i Eucalyptus. La persecució directa i els atropells en la carretera són factors d'amenaça adicionals per a esta espècie. En França les poblacions estan aïllades i algunes amenaçades per l'urbanisació del seu hàbitat. En Portugal les poblacions estan aïllades, i la zona d'ocupació i calitat dels hàbitats estan en continu decliu.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Azara, C. B. 1995. Animals venenosos. Vertebrats terrestres venenosos perillosos per al ser humà en Espanya. Bol. SIGA, 11: 32-40
- ↑ http://ijcec.es/index.php?sec=lseoane1 [1] archivat en Wayback Machine. Les investigacions sobre invertebrats de Víctor López Seoane
- ↑ Bea, A., Bas, S., Braña, F., Saint-Girons, H. (1984) Morphologie comparée et repartitition de Vipera seoanei (Lataste, 1879), en Espagne. Amphibia-Reptilia, 5:395-410.
- ↑ Lataste, F. (1879). Diagnose d'unix vipère nouvelle d'Espagne. Bulletin de la Société Zoologique de France, 4: 132.
- ↑ Bulletin de la Société Zoologique de France.101
- 729-730.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 . Consultat el 31 de maig de 2015.
- Vipera seoanei en Carrascal, L. M. Salvador, A. (Eds). Enciclopèdia virtual dels vertebrats espanyols. Museu Nacional de Ciències Naturals, Madrit. Espanya. Vist el 15 de giner de 2010.
- (és) [enllaç trencat], en l'Atles de la biodiversitat del Ministeri de Mig ambient (MMA). Archiu en pdf. Vist el 15 de giner de 2010.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Vipera seoanei.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Vipera seoanei.
- Fotos en Amphibians and Reptils of Europe[2]
- Escurçó de seoane
- Escurçó de seoane melánica
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vipera seoanei» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.